La banca ha tocat el cim del seu cicle de bonança aquest inici d'any. Així ho constaten els beneficis rècord del BBVA, la compra de Webster Bank per part del Santander -que també ha fet màxims- o, fins i tot, l'interès d'Unicaja per expandir-se territorialment arreu de l'Estat. A Catalunya, els dos grans bancs també viuen un moment de dolç: la revisió a l'alça del Pla Estratègic per part de CaixaBank i el bon moment -més moderat- del Banc Sabadell en són bons exemples.
Però el més cridaner d'aquest cicle no és la intensitat amb què la banca cotitzada es va revalorar a l'Ibex-35 l'any passat (+99%), sinó la fortalesa que presenten els principals indicadors que mesuren la salut d'una entitat financera. Tots ells mostren una ràtio CET-1 excel·lent, per sobre del 12,5%. En concret, aquesta mètrica examina la solvència i la quantitat de capital de màxima qualitat. Ara bé, als bancs també els creix la rendibilitat (RoTE) i l'activitat comercial (més crèdits hipotecaris i a empreses), alhora que la morositat cau i el cost de risc es manté en nivells sòlids.
La part negativa és la caiguda el marge d'interessos, a causa de la reducció de tipus d'interès. Tanmateix, els seus efectes seran breus i ja haurien d'esvair-se a partir de l'exercici actual. Des de juny de 2025, el Banc Central Europeu (BCE) va deixar de retallar el cost dels diners, un fet que s'ha plasmat als balanços de la banca. Per exemple, CaixaBank (-3,9%) i Sabadell (-3,7%) han reduït els seus marges, però ja van detectar un impacte menor a l'últim trimestre de l'any passat. Com a resultat, totes dues entitats han previst que aquest àmbit els torni a ser rendible el 2026, malgrat que les seves projeccions estaran condicionades per les decisions del BCE.
La fotografia no sorprèn massa alguns experts com Santiago Tiana, consultor i exdirector general del Banc Sabadell a Portugal i Marroc, que recorda la "inèrcia" dels marges. "Encara estem recollint l’efecte dels tipus alts perquè el repricing del crèdit va amb retard i el cost dels dipòsits s’ha gestionat millor del que molts esperaven, sobretot gràcies a la vinculació de clients", indica.
Puig (GVC Gaesco) veu un entorn "idíl·lic" per a la banca: "Està reestructurada, té una doble font d'ingressos, el nombre de dipòsits no deixa de pujar i també ho fan, més moderadament, els crèdits al consum"
"Ara veurem millor quina és la idiosincràsia de cada entitat", explica Xavier Fàbregas, consultor estratègic en inversions. Com a analista, Fàbregas recomana observar la rendibilitat sobre fons propis (ROE) per contrastar els rendiments. En aquest apartat, hi ha referències que es presumeixen especialment prometedores. És el cas de les comissions, que han crescut un 5,4% a CaixaBank i un 3,6% exTSB al Sabadell. Tots els analistes consultats per VIA Empresa hi coincideixen. Jaume Puig, director general de GVC Gaesco, recorda que ja van ser la "nova font d'ingressos" quan els tipus van caure a zero, o fins i tot a entorns negatius. Ara bé, un cop van tornar a incrementar-se les taxes, els bancs no van compensar aquell repunt amb una rebaixa.
D'aquesta manera, a parer de Puig, el panorama actual és "idíl·lic" per a la banca: "Estan reestructurats, tenen una doble font d'ingressos, el nombre de dipòsits no deixa de pujar i també ho fan, més moderadament, els crèdits al consum". L'analista destaca la taxa de mora com a única amenaça, malgrat que aquesta també es troba en mínims des del 2008. CaixaBank la té al voltant del 2,1%, mentre que el Sabadell a poc més del 2,3% (2,65% exTSB), en línia amb la resta de sector financer. Tot plegat configura un engranatge perfecte.
Quines són les amenaces per fer trontollar l'equilibri actual, doncs? Xavier Brun, director del màster universitari en Finances i Banca a la UPF Barcelona School of Management, n'assenyala un parell: els riscos geopolítics "de llarga durada", que poden impactar a la política monetària dels bancs centrals, i la inflació que han recollit algunes matèries primeres. "En qualsevol cas, no hi veig coses claríssimes", matisa.
La banca privada, palanca del nou creixement
La recta final de 2025 al sector bancari va estar clarament monopolitzada per l'OPA fallida del BBVA sobre el Sabadell. No obstant això, les grans entitats van potenciar una línia de negoci menys tradicional, però alhora íntimament lligada a les comissions. Es tracta de la banca privada, destinada als grans patrimonis. El Sabadell ja la va considerar un "element tractor" al seu Pla Estratègic 2025-27, encara que ja fa temps que treballa per potenciar-la: en tres anys, aquest àmbit ha triplicat els seus beneficis. "Hem tingut un creixement en nombre de clients del 16% fora de balanç, que ve molt impulsat per la banca privada", va admetre aquest divendres el conseller delegat del banc vallesà, César González-Bueno.
Carlos Ventura, director general de l'entitat, també va recordar que el Sabadell ha passat "de 93.000 clients a 150.000, però encara ens queda un món". Ventura veu "molt futur" a aquesta pota del negoci, especialment pel bon funcionament de l'acord amb la gestora d'actius Amundi. Així mateix, Sabadell Urquijo, la marca de l'entitat vallesana en aquest segment, ha creat una nova àrea de gestió alternativa amb la intenció d'intensificar encara més l'aposta.
També CaixaBank s'ha mogut en aquest sentit. L'entitat va reorientar el seu departament i fins i tot li va canviar el nom a Wealth Management, per tal de donar-li un enfocament més internacional. No és un fet casual: la idea és ampliar l'abast de la seva banca privada per impulsar les comissions com a palanca de creixement. A l'Estat, el BBVA ha declarat màxims històrics després d'anotar-se un increment de clients del 17%, mentre que el Santander ja gestiona més de 200.000 milions d'euros només en aquest negoci. La companyia d'Ana Botín ha experimentat un repunt interanual del 20%, és a dir, el doble que la resta de bancs del sector financer estatal, segons un estudi d'Intelect Search i Fidelity.
Les quatre grans entitats de l'estat espanyol han disparat els beneficis de la banca privada els últims períodes, amb el Santander al capdavant
"És el gran catalitzador dels ingressos per comissions", assevera Fàbregas, que veu la banca privada com "una nova línia de negocis, sense ser nova". El motiu? El creixement important de la riquesa i dels estalvis, que marquen rècord històric a l'Estat. Brun ho subscriu: "A la banca privada hi ha clients als qui els pots donar molts serveis integrats des de l'assessorament de les seves inversions; segurament, hi ha gent de molts diners que també tindran una empresa, i si la tenen també es podrà optar a concedir-los un préstec".
A Tiana, exbanquer, no el sorprèn l'interès creixent per aquest àmbit. "Que CaixaBank i Sabadell hi estiguin apostant fort no és casualitat, perquè el consens és que la rendibilitat futura passarà més per aquest tipus de negoci que no pas per competir en preu en el crèdit tradicional". L'única veu un xic discordant és la de Puig, que si bé reconeix el sentit de l'estratègia amb motiu del "substrat de diners susceptibles de passar a banca privada", sosté que aquest és un model que amaga un "conflicte d'interessos" amb els dipòsits tradicionals poc remunerats. "És possible que guanyin més diners amb el compte corrent no remunerat que no pas passant-ho a banca privada", conclou.
Un 2026 desigual per a CaixaBank i Sabadell
Després d'un 2025 amb comportaments molt similars al sector financer espanyol, el 2026 ja ha mostrat símptomes de desincronització. El primer es va veure aquest divendres: el Sabadell va ser l'únic banc dels cinc grans que va mostrar un decreixement del seu benefici net (-2,8%). Tot i això, cal recordar l'asterisc dels 109 milions d'euros d'extraordinaris del balanç anterior, que haurien canviat el signe dels resultats a un increment del 3,4%.
Tanmateix, l'entitat vallesana no va divergir respecte de la gran majoria de bancs espanyols a borsa: va caure un 4,7%, tal com ho van fer prèviament BBVA (-7,4%), Unicaja (-4,9%) i Santander (-3,4%). Els resultats van quedar lleugerament per sota de les expectatives d’alguns analistes, "especialment pel comportament del marge d’interessos [-6,6% exTSB] en un entorn de tipus més baixos", d'acord amb Tiana. El consultor recorda, a més, que la sortida de González-Bueno contribueix a la incertesa dels mercats: "La nova etapa serà un examen permanent: el mercat exigirà una execució impecable per sostenir-ne la rendibilitat, mentre que l’evolució de l’acció estarà molt vinculada a la dels resultats trimestre a trimestre".
Per la seva banda, Puig no veu tan rellevant la caiguda i subratlla els més de 3.300 milions d'euros que el banc presidit per Josep Oliu ingressarà del Santander per la seva filial britànica, el TSB: "El tema realment important és que el preu que el Sabadell va obtenir va ser molt bo. Per tant, van renunciar a uns beneficis futurs, però els hi van pagar bé". "Si algú veu que els beneficis de CaixaBank continuen pujant i els del Sabadell baixen és perquè senzillament un s'ha venut un actiu important i l'altre no", agrega. Addicionalment, l'expert destaca que la concentració del negoci a Espanya pot jugar a favor dels sabadellencs, atès que l'estat espanyol és l'economia que més creix de l'eurozona. Un diagnòstic que també se li pot aplicar en gran part a CaixaBank, que únicament té una part de negoci complementària a Portugal amb el BPI.
Si el Sabadell ha estat la nota discordant a la presentació de resultats, en l'àmbit borsari li ha tocat precisament a CaixaBank. L'entitat barcelonina va ser l'única que va aconseguir seduir l'Ibex-35, i va tancar amb un repunt del 4,6% el dia que va presentar els comptes. De cara al futur, els analistes consultats per VIA Empresa són especialment optimistes amb el rendiment del banc català, avui amb seu social a València. "Pot tenir un comportament més estable i defensiu, perquè té un model sòlid, amb bona eficiència i risc controlat, però amb menys marge per sorprendre un cop el marge d’interessos s’ha normalitzat", comenta Tiana.
Al seu torn, Fàbregas destaca que la projecció de CaixaBank és "més positiva" que la resta de competidors, amb l'excepció del BBVA. En part, per la seva capacitat de "sostenir el ROE", tal com havia exposat prèviament. Amb tot, Puig situa el preu objectiu de l'acció als 13 euros -pels 10,87 que marcava el 6 de febrer-, mentre que al Sabadell li veu un recorregut fins als 4 euros abans que distribueixi el macrodividend de 50 cèntims per acció. Aleshores, preveu una correcció important. "Si s'abona un 17% de dividend, és evident que l'objectiu dels 4 euros baixarà un 17%, i la cotització també", assegura.
Entre els grans bancs de l'Estat, CaixaBank és el favorit dels analistes per mostrar una millor evolució a borsa
En línies generals, el director general de GVC Gaesco determina que el sector bancari tancarà el 2026 amb una revaloració del 20-25%, lluny del 99% del 2025. Però no tothom és tan optimista. Brun, per exemple, comparteix la idea que "els bancs continuen sense estar cars", però espera uns augments d'entre un 5% i un 15% de creixement, calculats per l'estimació dels beneficis. En canvi, Fàbregas aposta per rendibilitats d'un dígit i un comportament desigual: "És possible que fins i tot tinguem noms que pugin i d'altres que caiguin". La base de la seva afirmació són, novament, les diferents gestions de la rendibilitat de recursos propis per part de cada entitat.
En tot cas, la desacceleració prevista pels analistes financers no dibuixa una caiguda de la banca a l'horitzó. Ans al contrari: amb els fonaments ben sòlids i establerts, la qüestió no és si els dos grans bancs catalans continuaran creixent -conjuntament amb la resta de sector financer espanyol-, sinó quina manera triaran per fer-ho.