Greenpeace ha presentat més d’una trentena de propostes clau a l’avantprojecte de la nova Llei d’Alimentació de Catalunya amb l’objectiu que esdevingui una eina efectiva per impulsar un sistema alimentari més saludable, sostenible i just. L’organització ecologista valora positivament les mesures del text relatives al consum, però considera que les centrades en la producció són encara insuficients i poc transformadores.
Segons Greenpeace, la nova llei hauria d’anar molt més enllà de les bones intencions i incorporar mecanismes reals que permetin una transició agroecològica a Catalunya. L’organització proposa que es reconegui el dret a l’alimentació com un dret subjectiu i exigible, i que aquest quedi blindat a l’Estatut d’Autonomia. Alhora, planteja impulsar la producció agroecològica amb objectius vinculants: assolir com a mínim el 25% de producció ecològica el 2030 i el 100% el 2050, tant en agricultura com en ramaderia. Per fer-ho possible, reclama la creació d’un fons específic de transició agroecològica i el desenvolupament d’un Pla Estratègic de Ramaderia que permeti eliminar progressivament la ramaderia intensiva al territori.
Carolina Pérez: “La nova llei alimentària pot i ha de ser una eina decisiva per transformar el sistema agroalimentari català"
“La nova llei alimentària pot i ha de ser una eina decisiva per transformar el sistema agroalimentari català. No ens podem quedar en mesures estètiques o consultives. Cal garantir el dret a una alimentació sana, justa i sostenible, i això implica donar suport decidit a qui produeix respectant el planeta i les persones”, ha declarat Carolina Pérez, coordinadora de Greenpeace Catalunya.
Un altre dels punts destacats per l’organització és la necessitat d’una reforma profunda de la compra pública alimentària. Greenpeace considera que aquesta ha de ser una eina estructural per transformar el sistema alimentari, prioritzant productes de proximitat, ecològics i sense intermediaris, i garantint l’accés dels petits productors familiars i socials a les licitacions públiques. En aquest sentit, recorda que la Llei de Contractes del Sector Públic ja estableix criteris ambientals i socials que s’han d’aplicar de manera obligatòria, tot i que sovint no es compleixen.
L’accés just a la terra és un altre dels elements centrals de les propostes. Greenpeace defensa la creació d’un banc públic de terres per evitar l’especulació i afavorir l’accés de persones joves, dones rurals i projectes amb pràctiques sostenibles. També exigeix una definició clara i el reconeixement jurídic de l’explotació familiar com a model prioritari, com a via per protegir les formes de producció arrelades al territori.
Pel que fa als hàbits alimentaris, l’organització aposta per una transició cap a dietes més saludables i sostenibles, basades en proteïnes vegetals com les llegums i amb una reducció progressiva dels productes d’origen animal. En aquest àmbit, demana que tots els menjadors públics adoptin abans de 2030 les recomanacions dietètiques saludables i sostenibles establertes per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).
Greenpeace també destaca la necessitat d’introduir l’educació alimentària en totes les etapes formatives i garantir un etiquetatge obligatori que informi sobre l’origen dels aliments, el model de producció i el seu impacte social i ambiental. Així mateix, denuncia l’augment de pràctiques de greenwashing i publicitat enganyosa per part de la indústria alimentària.
En relació amb la cadena de producció i distribució, l’organització ecologista proposa mesures per millorar la capacitat de negociació dels petits productors, impulsar els circuits curts de comercialització, garantir preus justos i reduir el malbaratament alimentari. També defensa la creació d’estructures logístiques com els food hubs, que connectin la producció ecològica de proximitat amb la demanda urbana.
L’organització fa una crida a les institucions catalanes perquè desenvolupin aquesta llei amb criteris científics, socials i ambientals sòlids, a l’altura dels reptes que afronta el país: la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la precarietat estructural del món agrari.