En un context marcat per la redefinició de les cadenes de subministrament globals, la pandèmia de la covid-19 i els conflictes geopolítics globals han evidenciat que Europa no pot continuar sent estructuralment dependent de tercers països per garantir l’accés a subministraments crítics. La necessitat de reforçar l’autonomia estratègica de la Unió Europea s’ha convertit en un dels grans consensos polítics del moment, amb implicacions directes en sectors com l’energia, els semiconductors, les matèries primeres crítiques o, com és el cas que ens ocupa, els productes sanitaris.
En aquest escenari, l’anunci recent de Grifols d’invertir 160 milions d’euros en una nova planta productiva a Lliçà de Vall (Barcelona), amb l’objectiu de duplicar la seva capacitat de fraccionament de plasma a Europa, adquireix un valor que va molt més enllà de l’impacte econòmic directe (que ja és notable, amb més de 400 llocs de treball nous i la consolidació del seu complex industrial a Catalunya). Parlem d’un projecte que connecta perfectament amb la tendència europea cap a una reindustrialització amb mirada estratègica, amb una forta base tecnològica i un alt grau d’impacte social.
Per entendre la importància d’aquesta decisió cal entendre primer què fa exactament Grifols i per què és una empresa única al món. Fundada a Barcelona el 1909, com a Institut Central D’anàlisis Clíniques, l’empresa es va crear l’any 1940 i va ser pionera en una tècnica anomenada plasmafèresi amb retorn cel·lular, desenvolupada pel Dr. Josep Antoni Grifols als anys 50 a partir d’estudis científics previs. Aquesta tècnica, que permet extreure el plasma d’un donant i retornar-li la resta de components sanguinis, va marcar un abans i un després en la seguretat i eficiència del procés, i va convertir Grifols en un referent internacional en la fabricació de medicaments derivats del plasma.
Parlem d’un projecte que connecta perfectament amb la tendència europea cap a una reindustrialització amb mirada estratègica
Aquest procés continua sent la base de la seva activitat: transformar plasma humà en medicaments essencials per a pacients amb immunodeficiències, malalties autoimmunes, hemofílies o dèficits de coagulació. Parlem de productes que no tenen substitut artificial: el plasma no es pot fabricar, només es pot recollir a través de donacions humanes. Això converteix la cadena de valor del plasma en un actiu estratègic que exigeix no només capacitat tècnica i científica sinó, també, infraestructura industrial robusta i control logístic global.
Grifols opera amb més de 390 centres de recollida de plasma als Estats Units i Europa. Té una plantilla global superior als 23.000 empleats i exporta els seus productes a més de 100 països. Els seus trets distintius, doncs, si mirem d’analitzar allò que la diferència i que la converteix en una empresa única, són tres: (1) la capil·laritat geogràfica i capacitat d’obtenció de plasma sanguini de forma eficient i segura; (2) la inversió sistemàtica en recerca i desenvolupament per a desenvolupar processos de separació i ús dels diferents components continguts al plasma; i (3) una capacitat d’enginyeria pròpia per a dissenyar i implementar processos productius, maquinària i sistemes que són imprescindibles per a dur a terme la seva activitat industrial.
Amb la nova planta de Lliçà, Grifols doblarà la seva capacitat de fraccionament de plasma a Europa fins a assolir els 10 milions de litres anuals, xifra que representa un salt qualitatiu i quantitatiu en l’oferta europea d’hemoderivats. Aquest augment de capacitat és especialment rellevant si tenim en compte que uns 300.000 pacients europeus depenen d’aquests fàrmacs de manera crònica i que Europa encara importa un percentatge molt alt del plasma d’altres països, fonamentalment dels EUA.
És aquí on la nova planta de Grifols connecta directament amb els debats de fons sobre autonomia estratègica. En el marc de la UE, el recent reglament SoHO (Substances of Human Origin) estableix objectius, per primer cop, per assolir l’autosuficiència en plasma dins del mercat europeu. El fet que un operador europeu, amb base a Catalunya, decideixi reforçar la seva capacitat industrial al continent no és una decisió merament empresarial: és una contribució clara a la resiliència sanitària europea.
No és una decisió merament empresarial: és una contribució clara a la resiliència sanitària europea
Quan parlem de “reindustrialització intel·ligent” o de “nou pacte verd industrial”, sovint pensem en sectors com les bateries, l’hidrogen o els semiconductors. Però la bioindústria també forma part d’aquesta nova agenda europea. Empreses com Grifols en són protagonistes naturals. No només per la seva capacitat productiva o pel seu lideratge tecnològic, sinó també perquè han sabut créixer des del territori, arrelades a Catalunya, però amb una mirada global i amb una aposta clara per contribuir al benestar de la societat.
Aquesta nova planta és, en realitat, molt més que una inversió industrial. És una peça clau en l’estratègia de sobirania estratègica (industrial i sanitària) d’Europa. És una mostra de la capacitat de Catalunya per generar projectes industrials d’alt impacte. I és, també, el més recent capítol d’una història que va començar fa més de 80 anys amb una missió aparentment senzilla, però poderosament transformadora: portar la recerca científica a la pràctica clínica a través d’un projecte empresarial.
Tot i la rellevància indiscutible de la nova planta de Grifols com a aposta empresarial, tecnològica i sanitària, cal fer una crida clara: el sector públic (tant a Catalunya com a escala espanyola i europea) ha de saber correspondre aquesta inversió estratègica. La capacitat de fraccionar plasma és inútil si no es garanteix un flux estable, ètic i suficient d’aquesta matèria primera essencial. Avui, entre el 20 % i el 30 % del plasma que necessita Europa encara s’ha d’importar, principalment dels EUA.
La capacitat de fraccionar plasma és inútil si no es garanteix un flux estable, ètic i suficient d’aquesta matèria primera essencial
Segurament, caldrà afrontar debats incòmodes com ara la compensació econòmica de les donacions, com passa als països que cobreixen les seves necessitats o fins i tot generen superàvit de producció de plasma. Els EUA generen el 70% del plasma utilitzat globalment i això genera, en un context geopolític complex com l’actual, inoportunes dependències amb aquest país. De fet, el nou reglament SoHO europeu no prohibeix la compensació econòmica, però estableix que ha de ser limitada, justificada i no convertir-se en un incentiu comercial abusiu. Cal afanyar-se per entendre com acabarà traslladant-se aquest redactat europeu a la realitat normativa que ens aplica. Sense una política pública decidida que impulsi la recollida de plasma al territori europeu (amb més punts de donació, major consciència social, infraestructures específiques i col·laboració amb el sector salut), el somni d’una sobirania sanitària plena serà incomplet.
Catalunya té, amb Grifols, un actiu de valor global. Com que aquesta nova inversió té uns evidents efectes socials positius, aquí i arreu, cal que l’administració catalana també sigui capaç de posar les facilitats que mereix per superar tots els tràmits administratius i legals en terminis raonables (en matèria ambiental, energètica, seguretat, etc.). És més: estem davant d’una oportunitat única per aprendre a fer-ho de forma sistemàtica, perquè aquest projecte genera un consens que, malauradament, no tenen totes les inversions industrials.
Per transformar aquest actiu en una veritable palanca de sobirania, cal una mirada coordinada i ambiciosa que posi les polítiques de salut, indústria i innovació al servei d’un objectiu comú: garantir l’abastiment segur, estable i sostenible d’una matèria primera crítica per a la vida, tot generant, pel camí, llocs de treball i prosperitat econòmica pel país.
Per transformar aquest actiu en una palanca de sobirania, cal una mirada coordinada i ambiciosa que posi la salut, indústria i innovació al servei d’un objectiu comú
El 2010, WikiLeaks va revelar que els EUA consideraven Grifols una empresa d'interès estratègic. Aquest fet es va fer públic a través de la filtració de documents del Departament d’Estat nord-americà. Quinze anys més tard, hem de demostrar amb fets i no paraules com les d’aquest article, que Grifols és una empresa d’interès estratègic per a Catalunya, Espanya i Europa.