Malgrat ser una empresa centenària, probablement mai havia protagonitzat un volum tan gran de titulars com els dels darrers anys: una caiguda progressiva dels valors en borsa, canvis integrals del consell d’administració, tot el serial amb el fons baixista Gotham City, l’intent frustrat d’OPA d’exclusió… Durant el darrer lustre, Grifols les ha vist de tots colors, tot i que els foscos s’han imposat majoritàriament a uns clars que comencen a mostrar-se tímidament en els resultats econòmics.
Amb tantes anades i vingudes, és fàcil perdre el nord per excés d’informació. Així que, a l’espera del darrer acte del conflicte amb Gotham City, aprofitem el moment per ordenar els fets i explicar la situació actual de Grifols en cinc punts clau.
Del creixement per compres a l’excés d’endeutament
L’inici de les males notícies de Grifols l’ubiquem mesos abans de la pandèmia, quan es comença a reconèixer que el creixement no orgànic aconseguit per la companyia catalana a còpia d’adquirir noves empreses no compensava l’elevat endeutament que havia acumulat per executar l’estratègia.
Aquest moviment va iniciar-se el 2010 amb la compra de l’estatunidenca Talecris Bioteherapeutics Holding per 2.800 milions i va continuar en els anys successius: només el 2013, la multinacional va comprar el 35% d’Aradigm Corporation per 20 milions, el 21,3% de la belga TiGenix per 12 milions, el 60% de la basca Progenika Biopharma per 37 milions i la unitat de diagnòstics transfusionals de la suïssa Novartis per 1.240 milions. A aquestes operacions se’ls sumaren una nova participació a Progenika, del 33%, per 25 milions el 2016; el 49% de l’estatunidenca Access Biologicals per 48 milions i el 40% de Kiro Robotics (de la qual ja tenia un 10%) per 12,8 milions el 2017; l’adquisició de l’alemanya Haema AG per 220 milions el 2018, i la compra de la farmacèutica Tiachgeng, propietària del 89% de les accions de l’alemanya Biotest, per 1.100 milions el 2021.
L’onada d’adquisicions va disparar el nivell d’endeutament de Grifols, fins al punt que superava amb escreix les ràtios que els experts consideren sostenibles. Ho explicava el CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, Jaume Puig, en un article a VIA Empresa: “Idealment, el Deute Financer Net (DFN) no hauria de superar més de dues vegades l’Ebitda (2x), ni tampoc la meitat dels recursos propis (0,5x). [...] La ràtio d’endeutament (DFN/ Ebitda ajustat) que Grifols té declarat públicament, i que correspon al mes de setembre de 2023, és de 6,7x, certament molt alt”.
Aquestes xifres econòmiques no van ser ben rebudes pel mercat, i així va quedar constatat a la borsa: dels prop de 19.000 milions d’euros de valoració de què la farmacèutica catalana podia presumir el 2019, la companyia va caure fins als 5.500 milions l’octubre de 2022.
Una reestructuració interna per redirigir la situació...
Els alarmants valors de les accions de Grifols van precipitar canvis dins de l’organigrama de l’empresa que van afectar directament a la família fundadora i principals propietaris de la companyia. Víctor Grífols i Roura, qui havia estat president de la multinacional des de 2001 i fins al 2017, va renunciar a la seva posició com a president executiu a finals de 2022, quan va passar a ocupar el rol de president honorífic. Un any més tard, Grífols i Roura va anunciar un nou pas al costat quan deixà la posició al consell d'administració que havia ocupat des de 1985.
El relleu de Grífols i Roura al capdavant de la multinacional catalana d'hemoderivats l'ocupà Steven F. Mayer. Present a Grífols des del 2011, Mayer es convertí en el nou president executiu de la companyia l'octubre de 2022 després d'exercir com a conseller independent de la mateixa durant diversos anys. El seu “perfil de financer dur provinent del món dels fons d'inversions”, com el descrivia Roger Vinton en un article d'El Laberint del Poder a VIA Empresa, buscava calmar les aigües remogudes amb un missatge clar: arreglarem la situació econòmica.
Tanmateix, el moviment no va durar gaire: el mateix Mayer va presentar la dimissió el febrer de 2023, menys de mig any després d'assumir el càrrec, al·legant “motius de salut i altres motius personals”. L'anunci, fet públic una setmana després de la presentació del pla per acomiadar 2.300 treballadors arreu del món, va anar acompanyat del nom del seu substitut: Thomas Glanzmann. El qui havia estat vicepresident de l'empresa des de 2017 i membre del consell d'administració des de 2006 assumia així la posició de president executiu, a la qual el maig del mateix mes se li sumaria la de conseller delegat.
Després de múltiples vicissituds, Grifols va aconseguir remuntar la situació a finals de 2023 amb la venda del 20% de la companyia xinesa Shanghai RAAS per 1.600 milions d'euros, un moviment que ja havia permès mesos abans una revifada en borsa impulsada únicament pels seus rumors.
... Esguerrada pels informes de Gotham City
Però tot va canviar radicalment el 9 de gener de 2024, dia en què el fons especulador Gotham City va publicar el polèmic informe en què acusava Grifols d'haver manipulat els comptes. “Creiem que Grifols ha manipulat el seu deute declarat i el resultat brut d’explotació per rebaixar, artificialment, un palanquejament”, regia el text, en el qual es posava el focus en la relació entre la farmacèutica i Scranton Enterprises, la societat des d'on la família Grífols gestiona la seva participació en la multinacional. Gotham City —que dies abans havia venut un paquet important d'accions de Grifols— assegurava que la documentació financera de la companyia no recollia els préstecs entre ambdues entitats.
Malgrat les negacions categòriques que Grifols va fer de les afirmacions de l'informe, la seva publicació va provocar una caiguda de les accions de l'empresa d'un 26% a la borsa de Madrid el mateix dia, la qual continuà al llarg d'aquella setmana fins a quedar-se per sota dels 10 euros a finals d'aquella setmana. Dues setmanes després, amb una avaluació en marxa per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a Espanya, Grifols va decidir denunciar Gotham City als Estats Units, al·legant que el fons havia obtingut uns beneficis en curt amb la publicació de l'informe, el qual asseguraven que contenia "falsedats" sobre la comptabilitat, les comunicacions, les finances i la integritat de Grifols.
El caos desembocat per l'informe de Gotham City va provocar nous moviments a la cúpula directiva de la companyia catalana. Dos altres integrants de la família fundadora, Víctor Grífols Deu (Chief Operations Officer, COO) i Raimon Grífols (Chief Corporate Officer, CCO), van abandonar els seus càrrecs al consell d'administració i van passar a ocupar els de consellers dominicals. En el seu lloc es va nomenar Nacho Abianou conseller delegat de Grifols, mentre que Glanzmann va mantenir la seva posició com a president executiu.
Els canvis interns no van aturar Gotham City, sinó més aviat el contrari. En un segon informe, el fons justificava que el canvi en la governança de l'empresa certificava que algunes de les seves observacions eren “vàlides”, i insistia a dilucidar la relació entre Grifols i Scranton, en considerar que no havia quedat esclarida en les respostes de Grifols al primer informe. A més, reclamava a la multinacional una auditoria “independent” dels comptes, al·legant que Baker McKenzie no és una empresa especialitzada en aquest àmbit.
El 2024 va prosseguir amb un conjunt d'acusacions creuades entre Gotham i Grifols, amb la intervenció de tercers com KPMG, que va rebutjar les acusacions del fons baixista amb una nova auditoria; o bé de l'agència de qualificació Moody's, que va rebaixar el rating de Grifols de B3 a B2 per l'“alt palanquejament” de l'empresa i per un flux de caixa “menor del previst”.
El contraatac frustrat dels Grífols
Dues setmanes després de la valoració de Moody's, als inicis de juliol, la família Grífols va anunciar un moviment que capgirà les fitxes del taulell: una OPA d'exclusió conjunta amb el fons canadenc Brookfield. La intenció no era altre que recuperar la totalitat del capital social de la multinacional d'hemoderivats en mans dels fundadors, que mantenien prop d'un terç de la propietat, i de Brookfield, per després retirar l'empresa del mercat de valors. L'anunci va ser rebut com una bomba, i ràpidament la CNMV va suspendre provisionalment la cotització borsària de la companyia.
La possible OPA d'exclusió va generar múltiples moviments: entitats estatunidenques com el fons Flat Flooted o el Bank of America van entrar en l'accionariat amb participacions minoritàries, mentre que altres, com el banc JPMorgan, van optar per retallar les seves participacions. En aquest context, l'empresa va decidir posar en marxa un comitè del Consell d'Administració compost “exclusivament” per consellers independents als integrants de l'OPA. La cara principal, Montserrat Muñoz, escollida nova consellera independent coordinadora del consell per unanimitat.
Tanmateix, l'OPA no va aconseguir avançar tal com desitjaven els fundadors. L'endeutament acumulat per l'empresa, que a agost de 2024 superava els 9.500 milions d'euros, va esdevenir un cop més la pedra al camí dels Grífols, ja que Brookfield va demanar als bancs un refinançament del passiu de la companyia per tirar endavant amb l'operació. Els dubtes es van acabar confirmant el 27 de novembre, quan el fons canadenc va anunciar la seva retirada de les negociacions, després de comunicar al comitè encapçalat per Muñoz que “en les circumstàncies actuals no està en posició de continuar amb una potencial oferta”. Un anunci que va costar a l'empresa una caiguda de prop del 12% en borsa.
La calma després (o abans?) de la tempesta
Després del fracàs de l'OPA d'exclusió i d'acumular una caiguda a 34% de borsa un any després del primer informe de Gotham City, Grifols ha rebut el 2025 amb un gir en el to de les notícies que protagonitza. Per una banda, per la positivitat dels resultats econòmics: la multinacional catalana va tancar el 2024 amb uns beneficis de 157 milions d'euros, el triple que els de 2023, i amb una ràtio de palanquejament de 4,6x, quan el primer trimestre d'aquell any se situava en els 6,8x. La situació s'ha prolongat durant el primer trimestre de 2025, amb uns beneficis de 60 milions (un 179% més que els del primer trimestre de 2024) i uns ingressos de 1.786 milions d'euros (un 7,4% més).
En segon terme, l'empresa d'hemoderivats va rebre el mes de maig el permís de l'autoritat federal de supervisió financera alemanya per tirar endavant una OPA d'exclusió de la filial alemanya Biotest, comprada el 2021 en l'operació de Tiachgeng. L'operació va completar-se el mes de juny amb una inversió de 108 milions d'euros, la qual ha servit per retirar la companyia de la borsa germànica.
Però les notícies rebudes amb més somriures han estat les vinculades al conflicte amb Gotham City, el qual roman obert. A Espanya, després de la reticència de la CNMV d'increpar el fons baixista en les seves investigacions, l'Audiència Nacional va admetre a tràmit el novembre de 2024 una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció contra Gotham per difondre informació suposadament "esbiaixada i enganyosa" sobre Grifols amb l'objectiu que els inversors de la farmacèutica es venguessin les seves accions. Als Estats Units, primera victòria judicial: tot i no comptar encara amb cap veredicte, el Tribunal Federal del Districte Sud de Nova York va rebutjar a finals de maig la sol·licitud de Gotham City d'arxivar la demanda presentada per Grifols, a més a més de comunicar haver observat fets "objectivament falsos i potencialment difamatoris".
Així, a falta de conèixer el desenllaç judicial del conflicte amb Gotham City i dels possibles nous intents de la família Grífols per retirar l'empresa de la borsa, la multinacional catalana enceta la segona meitat de 2025 amb una certa relaxació justificada pels comptes fiscals. Veurem si es tracta de la calma després de la tempesta... o bé de la que precedeix una borrascada encara més insistent.