Catalunya enforteix el seu clúster espacial. L’activitat suma actualment més de 80 empreses vinculades a les tecnologies de l’espai que generen un volum de negoci de 237 milions d’euros i donen feina a més de 1.800 persones. El nombre de companyies s’ha més que triplicat des del 2019, un teixit format majoritàriament per pimes, amb un pes destacat de les startups. Són empreses que treballen en diferents àmbits de la cadena de valor espacial, des de l’observació de la Terra i les telecomunicacions fins al desenvolupament de components i satèl·lits, la ciberseguretat o la tecnologia espacial.
Però créixer en aquest sector requereix molt més que talent i capacitat d’innovació. El desenvolupament d’un satèl·lit implica poder dissenyar-lo, fabricar-lo, provar-lo en condicions representatives de l’entorn espacial i, una vegada en òrbita, disposar de les capacitats necessàries per comunicar-s’hi i operar-lo. Són processos que requereixen equipaments molt especialitzats i que, sovint, comporten una elevada inversió. Disposar d’aquestes capacitats a Catalunya facilita que les empreses puguin desenvolupar els seus projectes des del territori i contribueix a consolidar un ecosistema més competitiu.
El clúster espacial de Catalunya suma més de 80 empreses que generen un volum de negoci de 237 milions d’euros i donen feina a més de 1.800 persones
En aquest context s’emmarca el Catalonia Space Labs, el catàleg d’infraestructures espacials que l’Estratègia Catalunya Espai 2030, impulsada pel Departament d’Empresa i Treball a través de la Secretaria de Polítiques Digitals, posa a disposició de l’ecosistema català perquè les empreses i entitats puguin desenvolupar, provar i escalar les seves solucions. Entre les infraestructures que en formen part hi ha dues especialment representatives de les noves capacitats que s’estan desplegant a Catalunya: el Teleport de Sant Esteve, a l’Observatori del Montsec, i la Cambra de Buit Tèrmic (TVAC), a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de Cerdanyola.
La TVAC permet fer un dels passos més exigents abans que una tecnologia arribi a l’espai: posar-la a prova en unes condicions que reprodueixen les representatives de l’òrbita terrestre. Aquesta infraestructura, única a Catalunya, permet assajar satèl·lits, subsistemes i instruments de fins a 100 quilograms. D’aquesta manera, es poden reproduir les fluctuacions tèrmiques (temperatures extremes, entre -80 °C i +100 °C) que experimenten els satèl·lits, per exemple, durant els eclipsis i l’exposició directa al Sol.
Ajuts Tiquets Catalonia Space Labs
La infraestructura està orientada a empreses, agències i centres de recerca que necessiten validar els seus equips abans de portar-los a l’espai. Operada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la TVAC ha estat finançada amb més de 700.000 euros per la Generalitat de Catalunya. La seva recent incorporació al Catalonia Space Labs permet que aquestes capacitats estiguin a l’abast de l’ecosistema espacial català i contribueix a reduir costos i logística, augmentar la disponibilitat dels assaigs i accelerar el desenvolupament i la maduresa tecnològica dels projectes.
Per a l’empresa Open Cosmos, aquesta possibilitat ja ha tingut un impacte concret. Fundada el 2015 i especialitzada en la fabricació, el llançament i l’operació de satèl·lits, així com en el processament de les seves dades, el grup ha llançat setze aparells des de la seva fundació i en prepara vint més entre aquest any i el vinent. “L’oportunitat que tenim de treballar en la TVAC, gràcies als ajuts Tiquets Catalonia Space Labs, és molt important perquè ens genera uns estalvis que podem dedicar a altres coses fonamentals per al nostre projecte”, explica a VIA Empresa Jordi Castellví, cap de missions d’Open Cosmos.
La seva experiència il·lustra un dels objectius dels ajuts Tiquets Catalonia Space Labs: facilitar que empreses i entitats de l’ecosistema català puguin accedir a infraestructures especialitzades a un cost reduït. En una activitat en què el desenvolupament i els assaigs de tecnologia poden requerir equipaments d’elevat cost, compartir aquestes capacitats permet que empreses que encara estan consolidant els seus projectes hi puguin accedir i destinar recursos a altres fases del seu creixement.
Per Castellví, aquest model també té una dimensió que va més enllà de cada empresa. “Moltes de les infraestructures que necessita el sector per desenvolupar o testar els aparells són molt cares i si per alguna via podem compartir-les facilita l’expansió de l’activitat”, assenyala. A parer seu, facilitar l’accés compartit a aquestes infraestructures és també una via per contribuir a la consolidació d’un clúster de la indústria espacial a Catalunya.
Comunicació i operació de satèl·lits
L’altra gran peça d’aquest desplegament és el Teleport de Sant Esteve, ubicat a l’Observatori del Montsec i promogut pel Govern en col·laboració amb l’IEEC. La seva primera estació de comunicacions amb satèl·lits ja ha iniciat l’activitat, de manera que Catalunya disposa per primer cop d’una infraestructura plenament equipada per a l’operació de satèl·lits i amb capacitat per acollir activitat industrial del sector espacial.
Castellví (Open Cosmos): “Moltes de les infraestructures que necessita el sector són molt cares i compartir-les facilita l’expansió de l’activitat”
L’estació terrestre, instal·lada i operada per Leaf Space, compta amb una antena d’uns quatre metres de diàmetre i capacitat de comunicació en tres bandes: la banda S, destinada a la telemetria i la telecomanda; la banda X, especialment per a la descàrrega de dades i imatges, i la banda Ka, per a baixades d’alta velocitat en mode experimental. La seva incorporació al Catalonia Space Labs posa aquesta capacitat al servei de l’ecosistema espacial català.
El Teleport, a més, ampliarà les seves capacitats amb tres noves infraestructures que s’instal·laran a l’Observatori del Montsec en el marc de l’Estratègia Catalunya Espai 2030: unes estacions de radiofreqüència de Sateliot per validar tecnologies de comunicació 5G NB-IoT via satèl·lit; una estació de comunicacions òptiques de Leaf Space per experimentar amb comunicacions làser bidireccionals amb satèl·lits, i una estació de Satellite Laser Ranging (SLR) de Foundational Space per determinar amb precisió l’òrbita dels satèl·lits.
TVAC i Teleport representen, així, dues capacitats complementàries dins d’un mateix ecosistema: provar la tecnologia abans que arribi a l’espai i disposar de capacitat per comunicar-se amb els satèl·lits una vegada en òrbita. Són exemples concrets d’un desplegament d’infraestructures que busca que Catalunya no només disposi d’empreses capaces de desenvolupar tecnologia espacial, sinó també de les capacitats necessàries perquè aquesta tecnologia pugui créixer, validar-se i operar-se des del territori.
L'Estratègia Catalunya Espai 2030
El Departament d’Empresa i Treball impulsa l’Estratègia Catalunya Espai 2030, el full de ruta per reforçar la indústria espacial catalana i contribuir a la sobirania tecnològica europea. Entre altres actuacions per assolir aquests objectius, l’Estratègia preveu el desplegament d’infraestructures i diferents accions de suport a les empreses i impuls de la indústria espacial catalana. Un exemple d’aquestes accions són els ajuts Tiquets Catalonia Space Labs per facilitar que entitats i empreses catalanes privades de l’ecosistema espacial català puguin utilitzar, a un preu reduït, les infraestructures incloses al Catalonia Space Labs.
Catalonia Space Labs és el catàleg d’equipaments espacials que l’Estratègia posa a disposició de l’ecosistema espacial català perquè puguin desenvolupar, provar i escalar les seves solucions. En aquest sentit, els darrers mesos s’han desplegat noves infraestructures estratègiques que reforçaran les capacitats tecnològiques de l’ecosistema català de l’espai i el faran més competitiu al mercat global, i això permet que empreses i entitats desenvolupin tecnologia d'alt valor afegit des de Catalunya.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat