La foscor de l’apagada general de l’abril de l’any passat. El foc de la trentena d’incendis que han assolat Catalunya els darrers dies. Dues imatges que, malgrat el contrast lumínic, comparteixen el trencament de la normalitat, el perill que arrosseguen i la impredictibilitat de la seva aparició. “La resiliència és quelcom en què no pensem quan no funciona, però sí quan alguna cosa va malament. I d’això van les infraestructures crítiques”, ha sintetitzat la CEO i fundadora de Cosmic Bridge, Lucía Fonseca. Ho ha fet a la sisena edició del Space Economy Congress, la trobada organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona dedicada a una de les tecnologies més ben posicionades per proporcionar aquesta desitjada resiliència. Una economia espacial que ja no és nova, però que com bé ha remarcat el president de la Cambra, Josep Santacreu, tampoc és ja un sector reservat exclusivament a les grans empreses: “És una oportunitat per a noves companyies”.
Una oportunitat que, des de Catalunya, el Govern té clar que vol aprofitar. “Creiem cegament en aquest nou sector, disruptiu, però que molt aviat serà una qüestió imprescindible”, ha asseverat el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que ha passat revista a l’estat actual del sector al Principat: 83 empreses especialitzades —el triple que el 2019—, una facturació de 237 milions i una ocupació de 1.800 persones “amb treballs d’altíssim valor afegit”.
El sector espacial concentra 87 empreses a Catalunya, amb una facturació de 237 milions i una ocupació de 1.800 treballadors
Ha estat el mateix Sàmper qui ha introduït els incendis a la conversa, amb un reconeixement al cos de Bombers que ha arrancat un espontani aplaudiment per part del públic. “Abans-d’ahir, teníem 35 incendis simultanis, i hem tingut dos parcs nacionals a punt de patir aquest foc”, ha recordat. Una situació en què, a més a més de la feina humana dels professionals apagafocs, “l’espai hi tindrà molt a dir”. “Diuen, des de fa molts anys, que els incendis s’apaguen a l’hivern”, ha continuat Sàmper, qui ha reconegut que “les administracions tenim molta feina a fer” en matèria de prevenció, però també ha predit el paper que jugarà l’espai en aquest àmbit: “Les vostres empreses i satèl·lits, ben aviat, captaran prou dades per ubicar l’estrès tèrmic més important dels nostres boscos i actuar-hi amb caràcter preventiu”.
Però la urgència climàtica i les apagades sobtades no són els únics reptes per als quals l’espai pot ser part de la solució. Les tensions geopolítiques que protagonitzen titulars diaris —Sàmper les ha exemplificat amb el renovat interès de Trump per Groenlàndia— potencien el missatge de coordinació continental: “Més que mai, Europa ha d’estar junta, caminar en la mateixa línia i no s’ha d’enfadar”. Hi ha coincidit Vicenzo Colla, vicepresident d’Emília-Romanya (regió convidada al congrés d’enguany), qui ha deixat clar que “l’espai no té fronteres, però representa poder”. Colla ha insistit que la Unió Europea ha d’invertir “per tenir una tecnologia espacial forta”, perquè és l’única manera “per mantenir la nostra democràcia viva”.
Però aquesta feina d’actualització no la pot fer cada país, ciutat o regió per separat. “Els reptes que tenim tots no són locals, nacionals o europeus, són globals. I quan els reptes són globals, les solucions també ho han de ser”, ha reivindicat la directora de vendes a Isar Aerospace, Andrea Jaime Albalat. Perquè com bé ha recordat Fonseca, “una lliçó que l’espai sempre ens ha ensenyat és que cal col·laborar”.
El paper de les administracions
No en va, la col·laboració ha estat un dels conceptes més citats durant el primer matí del Space Economy Congress, sovint acompanyat d’una altra idea que fa temps que sentim: la sobirania. Tant és així, que fins a dues taules rodones l’han inclòs com a temàtica principal dels seus debats.
La primera d’elles s’ha centrat en el paper de les administracions públiques i, des del primer moment, l’oficial d’afers científics a l’Oficina de les Nacions Unides per a Afers de l’Espai Ultraterestre, Jorge del Río, ha marcat el terreny semàntic: “Vull anar més enllà de la sobirania; m’agradaria parlar d’autonomia”. I quina mena d’autonomia és la que vol Europa? Per Del Río, una de “pacífica” que “ja està passant” gràcies a grans programes com Copernicus —dedicat a l’observació de la Terra— o Galileo —centrat en la navegació per satèl·lit i liderat pel barceloní Javier Benedicto—.
A escala continental, l’Agència Espacial Europea (ESA) i els organismes de la UE són els actors que posen el finançament i la coordinació d’aquests grans projectes, però l’impuls europeu no acaba aquí. “Al final, la innovació passa a escala local i regional”, ha apuntat la secretària de Polítiques Digitals del Govern, Maria Galindo, qui ha reivindicat els “actors impressionants” que conformen l’ecosistema català. Això sí, per acabar de tancar el cercle, cal “promoure que vagin més enllà de les seves fronteres”. És per això que Galindo ha defensat acords de col·laboració com el que Catalunya tancarà amb Emília-Romanya a principis d’octubre, ja que són relacions que permeten “aprendre sobre què fem, quins són els nostres reptes i com ens podem complementar entre nosaltres”.
Jorge del Río: “Si no estàs a la taula, estàs al menú”
A l’impuls que la iniciativa privada —les 87 empreses que citava Sàmper a l’inici del congrés— pot donar al sector, Galindo ha identificat les dues vies principals a través de les quals els governs locals poden donar suport a les companyies: reduir el risc de les tecnologies avançades aportant finançament durant tot el procés, i “crear la demanda” perquè aquestes firmes tinguin uns primers clients amb els quals treballar. I no s’ha oblidat del “gran repte” que afronta la indústria: “El nombre de companyies ha incrementat, però encara necessitem que creixin en dimensió, perquè els reptes que tenim són tan grans que ens calen grans empreses”. Ho ha simplificat encara més Del Río: “Si no estàs a la taula, estàs al menú”.
Accés a l’espai, comunicacions satel·litàries i el talent per construir-les
El sector també té clar que prefereix ser comensal abans que escudella, però quan se’ls pregunta per les accions que cal seguir, els objectius estan molt més dirigits. L’assessor de Telespazio Ibérica, Miguel Belló, ha identificat quatre grans reptes tecnològics en què Europa s’ha de posar les piles: l’accés a l’espai, els vols tripulats, les comunicacions de baixa òrbita (LEO) i el seguiment i vigilància espacial (SSA) de residus d’origen humà.
La primera d’elles és “la clau de tot”, segons Belló, ja que ara per ara, per llançar qualsevol satèl·lit cal fer servir infraestructures estatunidenques —o russes, abans de la guerra a Ucraïna—. “Sense aquesta tecnologia, no podem continuar”, ha deixat clar, però ho ha fet amb un to optimista: “Dècades enrere, en el transport aeri només hi havia dues companyies americanes. Avui, Airbus és el líder. Estic plenament convençut que, encara que anem tard, hi som a temps”.
Belló: “Dècades enrere, en el transport aeri només hi havia dues companyies americanes. Avui, Airbus és el líder. Estic plenament convençut que, encara que anem tard, hi som a temps”
Dins d’aquesta cursa multicarril, les comunicacions satel·litàries són una de les prioritats més clares, i l’aposta d’Europa per trencar l’actual monopoli de Starlink és la constel·lació IRIS². Serà la solució al monopoli estatunidenc, com Galileo ho va ser al del GPS? La responsable dels programes espacials de la UE i de Defensa a Sener Aerospace & Defence, Sandra Mingot, la identifica a com “una” de les possibles respostes. “Starlink ha canviat completament el sector, és una realitat que ve per quedar-se i hem de ser intel·ligents en aquesta realitat”, ha valorat l’experta. Per Mingot, la clau es troba a aconseguir que Europa actuï “com una única veu”, ja que a l’altre costat “hi ha només un jugador que no s’aturarà”.
Però més enllà de tecnologies específiques, el gran repte que afronta el sector —tant l’aeroespacial en particular com el tecnològic en global— és, segons el cap de desenvolupament de negoci a Airbus GeoTech, Pol Llorca, el talent. “Som una indústria molt guiada pel talent, i la clau és tenir la gent correcta als llocs correctes fent recerca i aplicant-la”, ha opinat Llorca. I pel director de missions de navegació a Indra Space, Carlos Álvarez, no només importa el quant, sinó també el com: “La tecnologia es mou tan ràpidament, que hem de formar gent amb la ment oberta i capaces de pensar no només en les tecnologies disruptives d’ara, sinó també en coses totalment diferents”.
El “nou” espai comença a escalar
I dins de tota aquesta voràgine, convé recuperar un canvi subtil, perceptiu per a aquells assidus al congrés: ja no parlem (només) del “new” space, la nova economia de l’espai basada en nanosatèl·lits i comunicacions de baixa òrbita que anys enrere va permetre l’entrada de les startups en un sector dominat per grans empreses. El canvi de denominació de l’esdeveniment a “Space Economy Congress”, com bé apunta aquest dijous Clàudia Mateo en un article a VIA Empresa, no és un simple “canvi cosmètic”, sinó “tota una declaració d’intencions” de la “plena fase de maduració” que viu l’ecosistema català.
Així s’ha volgut remarcar en la darrera taula rodona del matí, centrada específicament a com aquestes noves xarxes no terrestres (NTN) escalen i comencen a arribar plenament al mercat. Un dels pioners d’aquesta tècnica és Sateliot, empresa barcelonina especialitzada en el disseny, construcció i fabricació de satèl·lits 5G que ofereixen serveis de telecomunicacions espacials. El seu CEO i cofundador, Jaume Sanpera, assegura que aquesta tecnologia “ho canvia tot”. L’emprenedor ha identificat dos grans àmbits d’actuació: per una banda, les regions que fins ara no tenien accés a connectivitat, on entren l’agricultura, la cura pel medi ambient o la gestió de bestiar; i per l’altra, les situacions en què la connexió canvia entre terrestre i no terrestre en funció de la disponibilitat.
Un altre dels referents catalans del sector és Open Cosmos, companyia que, després d’onze anys dedicats al desenvolupament de nanosatèl·lits, ara està enfocada en la posada en marxa d’Open Constellation 1.0. Aquesta infraestructura de satèl·lits compartida serà “la xarxa troncal” de les comunicacions satel·litàries, segons l’ha definida el responsable de comunicacions per satèl·lit de l’empresa, Álvaro Pons. “Tradicionalment, oferíem connectivitat i observació de la terra en programes per separat. Ara volem col·lapsar-ho tot en una infraestructura única”, ha explicat Pons, un model de negoci especialment atractiu per a governs i grans empreses que requereixin “un gran volum d’entrega de dades en temps real”, per aplicacions com la gestió de desastres naturals o el control climàtic.
En aquesta transició, Open Cosmos “ja no és només una companyia de satèl·lits petits”, sinó que han començat a escalar a mesura que la demanda els ho requeria. “Entenem que necessiten més potència i resiliència”, ha apuntat Pons. Per aconseguir-ho, la companyia ha desenvolupat un programari flexible que els permet controlar molt millor la distribució de serveis d’aquesta maquinària, de manera que el seu finançament —i, per tant, també l’ús que se’n fa— pugui estar repartit entre diversos actors. “Combinant l’escalabilitat del hardware amb una flexibilització del software, tindrem una constel·lació que no necessitarà un únic propietari multimilionari”, ha refermat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat