Els Amat: "L'immobiliari està poc disposat a renunciar a diners"

Imma Amat i Guifré Homedes, d'Amat Immobiliaris, alerten que "el problema de l'habitatge és de voluntat política"

Guifré Homedes i Imma Amat a les oficines d'Amat Immobiliaris de Via Augusta. | Àngel Bravo
Guifré Homedes i Imma Amat a les oficines d'Amat Immobiliaris de Via Augusta. | Àngel Bravo

Immaculada Amat Amigó i Guifré Homedes Amat són mare i fill. Passat, present i futur d'Amat Immobiliaris. El salt a la tercera generació de la família és un somni fet realitat. Els Amat reben VIA Empresa a les seves oficines situades a la Via Augusta de Barcelona per parlar de valors, transició generacional, lideratge femení, lliçons del món immobiliari, el pecat original del preu, el problema de l'habitatge i la voluntat política, el lobby de la PAH o el Senyor Pla del Club Super3. La gran referent dels Amat és Concepció Amigó que va edificar el somni d'Amat Immobiliaris liderant en femení contra viento y marea.

Més de 70 anys d’Amat d'Immobiliaris.

Imma Amat: Sempre hem volgut tenir una visió a curt i una altra a llarg termini. Són les àrees de comercial i de patrimonial. Si no fas les coses bé, els clients no tornen. Tot i que en el nostre sector, això ha importat poc... Hem lluitat sempre per donar transparència. No hi ha cap altra empresa del sector que publiqui una memòria amb totes les dades i en aquest sentit, només ens podem comparar amb nosaltres mateixos. També hem lluitat molt a favor de l'ètica del sector, encara que l'immobiliari és un sector poc disposat a renunciar a diners. Històricament, hem renunciat a fer operacions quan hem vist que hi havia risc o o que les coses estaven poc clares. Nosaltres hem volgut clients repetitius i sobretot, contents.

El vostre lideratge sempre ha estat molt femení.

I.A: Hem volgut ser coherents en el tema de les dones després d'haver vist una mare "maltractada" dins el sector pel simple fet de ser dona. Nosaltres som feministes dels anys 70 i llavors era importantíssim que les dones treballessin i fossin independents econòmicament per poder prendre decisions. Si no tens independència econòmica, no pots decidir. Ara se li diu conciliació... Però, abans això no existia i ens inventàvem fórmules perquè les dones poguessin treballar més enllà de tenir criatures. També hem sigut coherents volent tenir treballadors de llarg recorregut i hem invertit molt en formació. Fa un any i mig, va marxar una treballadora que portava 51 anys amb nosaltres. Va començar amb 14 anys i va plegar sent la directora comercial. El món va molt de pressa, però si inverteixes i formes a la teva gent es tornen flexibles i s'adapten. No es pot passar del 0 al 100.

Amat: "La nostra mare va ser "maltractada" dins el sector pel simple fet de ser dona"

Tot gran canvi necessita temps...

I.A: Sempre hem volgut ser una empresa diferent. Tot i que la diferència costa de vendre. Tots tendim a generalitzar, he picat portes a molts llocs i ens ha costat perquè veniem un estil nou de fer immobiliari. Fa molts anys que vam apostar per les bases de dades. Quan ets jove i ets una dona en un entorn d'homes, per fer-te escoltar havies d'anar amb una proposta molt diferent. Del contrari, els senyors de puro se't menjaven. Nosaltres vam trobar la diferència en les dades. De fet, a la candidatura d'Enric Crous per a la Cambra de Comerç de Barcelona teníem un gran hàndicap que era no tenir base de dades.

Com s'ha produït el relleu a la direcció?

Guifré Homedes: Tota transició és diferent i difícil de planificar. Va arribar un moment que vam decidir tirar endavant un pla amb dates i terminis per executar. Ja havíem parlat del relleu en moltes reunions però no va ser fins a finals del 2016 quan vam prendre la decisió definitiva i vam formar els nous equips entre el juny i el desembre de 2017. Ho vam comunicar internament, vam organitzar un nou comitè direcció i vam reorganitzar el consell assessor i de família.

Imma Amat VIA Empresa

Fotografia d'Àngel Bravo

I.A: Els canvis van bé perquè permeten fer coses que sovint són difícils de fer quan tens tants anys d'història. Fer la transició permet actualitzar-se. Jo sóc molt de preguntar i fa molts anys que vaig tenir molt clar que m'havia de muntar una vida paral·lela dins el món empresarial. Si estàs 24 hores a l'empresa i t'acostumes a manar tota la vida, costa molt deixar-ho.

G.H: Sense ser una revolució extraordinària, van haver-hi canvis. El dia de Reis de 2018 va començar a sortir als mitjans. Quatre mesos després de fer el relleu de direcció, vam canviar de local i vam agafar aquest de Via Augusta. El canvi de local va visibilitzar el canvi de direcció.

Un clàssic: l'empresa al servei de la família o la família al servei de l'empresa?

I.A: Jo ho tinc molt clar: la família ha d'estar sempre al servei de l'empresa. Si l'empresa funciona, la família també. Nosaltres hi hem estat tota la vida. Sempre havia pensat que els nostres fills tenien una visió negativa de l'empresa perquè hi havia molts dies que no érem a casa a l'hora de sopar. Teníem reunions de comunitat a les 21 de la nit.

Homedes: "Des de petits hem mamat el despatx, els problemes i els èxits de l'empresa familiar"

G.H: Des de petits hem mamat el despatx, els problemes i els èxits de l'empresa familiar. Tota la família gira entorn d'un nucli que és el despatx. Jo no em vaig plantejar entrar a Amat Immobiliaris fins al juliol de 2010 després d'estar molts anys treballant en indústria. A la tercera generació hem pogut escollir lliurement entre continuar al capdavant o ser accionistes.

I.A: La mare [Concepció Amigó] era una dona molt llesta i em va buscar feina en un despatx d'advocats molt dur perquè així aprengués a ser manada. Al començament, em vaig empipar i no ho vaig saber valorar, però amb el temps m'he adonat de fins a quin punt va saber veure la jugada. Em va servir i vaig aprendre molt.

"L'immobiliari ha après molt poc de la crisi", defensava Guifré Homedes en una entrevista a VIA Empresa.

G.H: S'oblida molt de pressa tot el que va passar. Fa cinc anys estàvem en crisi immobiliària, però sembla que faci dues dècades que va passar... És un sector que no té barreres d'entrades, tothom s'hi atreveix i els errors es poden repetir constantment.

Imma Amat Guifré Homedes VIA Empresa

Fotografia d'Àngel Bravo

I.A: Per crear una agència immobiliària necessites una inversió mínima que és un local i pràcticament no fa falta ni això... Un mòbil, un ordinador i un producte per vendre. L'altre dia li vaig enviar un correu al Guifré dient-li que havia revisat la base de dades i que s'estava acomiadant gent de més de 50 anys d'un gran banc d'aquest país. La resposta del Guifré: "Segur que seran nous freelances del sector immobiliari". No entenc com la gent confia allò més important que té a escala econòmica com és el pis al primer que passa pel carrer. Ara estem en una fase important de risc. Si t'enreden en el primer preu de venda pots cometre un greu error perquè t'embranques a comprar un nou pis que després no pots pagar. Això ha passat històricament: enredar i prometre un preu que no és.

Promeses que no es poden complir.

I.A: A tot això encara hem de sumar la gran quantitat d'autònoms immobiliaris que hi ha. Com aconsegueixes un pis en exclusiva? Per preu. Al propietari li dius allò que vol sentir. Els portals immobiliaris mostren els preus de sortida, però no els de tancament de l'operació. Hi ha un decalatge important. L'organització dels consumidors hauria de fer campanya per informar dels preus als quals realment es venen els pisos. Durant l'última crisi, els bancs donaven tot el finançament i els sous anaven pujant i això permetia solucionar el pecat original de prometre un preu que no és. Però ara, ni els sous pugen ni els bancs donaran més hipoteques.

Amat: "No entenc com la gent confia el seu pis al primer que passa pel carrer"

Decret del lloguer: moderar els preus o legalitzar la bombolla?

G.H: El lloguer és un altre mercat. S'ha de posar més barreres, fer més controls o exigir estàndards més alts per garantir la professionalitat del sector.

I.A: S'ha de vigilar que les empreses no tinguin centenars d'autònoms que van a comissió pura. Em sembla que professionalitzar el sector és una guerra perduda. Durant els anys 80 vam lluitar juntament amb Fincas Anzizu per aconseguir una eina que tenen als països europeus més avançats: una fiança dipositada a l'Estat en funció dels diners que gestionen els administradors de finques com a garantia per als clients. Ens vam trencar les banyes i encara no és obligatòria.

Homedes: "El problema no és el decret del lloguer, sinó canviar les regles de joc i no tenir un marc estable"

G.H: El problema no és el decret del lloguer, sinó que des del desembre de 2018 s'han canviat les regles de joc diferents cops i això l'únic que fa és espantar l'oferta. No hi ha un marc estable ni seguretat jurídica. L'índex de preus de referència de la Generalitat és una bona eina per regular el mercat del lloguer. És evident que unes certes capes van cap a lloguer, però per molt que es reguli el preu...

Víctor Costa Imma Amat Guifré Homedes VIA Empresa

Fotografia d'Àngel Bravo

I.A: El principal problema que tenim és d'oferta. Si tinguéssim oferta, el mercat es regula sol. Una solució seria transformar locals comercials en habitatge o potenciar la col·laboració público-privada. Però, aquí som incapaços... Avui en dia, ningú es vol mullar. Volem ser tan garantistes que tot ho fem lent. Si hi ha una emergència s'hauria de canviar la llei. El problema és de voluntat política i de jugar-se-la. A l'empresa privada es prenen decisions cada dia, algunes correctes i d'altres que no. L'administració té recursos i el sòl... Per què no es fa? La solució és fer habitatges. Com a ciutadans també pequem tots de voler viure al Passeig de Gràcia. S'ha d'entendre Barcelona com a àrea metropolitana.

L’etern debat: comprar, llogar o marxar?

G.H: El món del lloguer està aquí per quedar-se i per créixer. Sobretot per la gent jove i per la gent gran.

Amat: "El problema de l'habitatge és de voluntat política i de jugar-se-la"

I.A: La majoria de propietaris estarien disposats a fer un contracte molt més llarg si hi haguessin incentius fiscals i facilitats. Sembla que en els últims anys els propietaris s'hagin convertit en aquells que han de resoldre els problemes socials del país. I, qui ho ha de fer és l'administració.

"La solució és compartir pis", defensava el CEO de Badi, Carlos Pierre, en una entrevista a VIA Empresa.

I.A: Ara, això de compartir queda guai. Però quan era jove i anava a cobrar lloguers a les cases, la gent compartia igual que ara... Llavors, els hi dèiem rellogats. A Barcelona estava ple de pisos on hi vivien dues famílies, sobretot en immigració durant els anys 60 i 70. A la meva època era guai fer habitatges compartits a Barcelona que es deien habitatges en comunitat. Hi ha un periodista històric que encara ho fa, no us diré el nom. No sé si és el model, per gent jove sí però per famílies... A molts llocs encara obliguen a tenir dues places de pàrquing per pis i és una tonteria. La majoria només tenen un cotxe i encara hi ha molts que no tenen carnet de conduir.

Les proptech són una oportunitat o un perill?

G.H: Les proptech remouen el sector i això, per començar, ja és bo. Com a mínim fa reflexionar i posa en alerta a tothom. Cobreixen capes i quotes de mercat que potser no estan cobertes i poden anar en pro de la professionalització. Però també hi ha molta literatura i parafernàlia...

Homedes: "Les 'proptech' remouen el sector i això és bo, però també hi ha molta literatura i parafernàlia"

I.A: Són negocis que no entenc gaire. Veig moltes startups que aixequen rondes i mai han guanyat un duro. A casa nostra si no guanyem un duro, ens ensorrem...

Més enllà d’Amat, també esteu molt presents a FemCat i altres organitzacions de pes. En una entrevista a VIA Empresa, la presidenta Elena Massot defensava que “FemCat és un lobby que vol influir amb dades, no fem posicionaments politics”.

I.A: FemCat és un lobby que vol influir amb la voluntat de construir camins per fer un país millor. Els polítics tenen objectius a curt, de cara a les properes eleccions, i nosaltres volem pensar a llarg termini. Ara, tots els països que parlen d'educació agafen Finlàndia com a referent. Estònia té un model d'administració molt ràpid i aquí ens queda molt per aprendre. Per exemple, nosaltres tenim una llicència de promoció demanada des de fa 24 mesos, saps el cost econòmic i d'oportunitat que té això?

Imma Amat Guifré Homedes VIA Empresa

Fotografia d'Àngel Bravo

Diferents empresaris m'han comentat la mala percepció que té aquí el lobbisme.

G.H: El lobby més important que hi ha en aquest país és la PAH i el sindicat de lloguers que pressionen molt a l'administració.

Homedes: "El lobby més important que hi ha en aquest país és la PAH"

I.A: Si ho fan els de la PAH està ben vist, però si ho fan els empresaris... S'ha de millorar la imatge de l'empresari. Fa anys que critico que l'únic dolent que sortia al Club Super3 de TV3 era el senyor Pla i el missatge que s'enduien els nens és que el dolent de la pel·lícula és l'empresari. Al programa Escola i Empresa de FemCat arribem a més de 15.000 alumnes i volem posar en valor la figura de l'empresari i el paper que té dins a la societat a l'hora de generar llocs de feina i valor afegit.

Quin consell donaríeu a la nova Cambra de Comerç de Barcelona?

I.A: Que escoltin, sobretot. Tant a la gent com als empresaris que volem que el país funcioni bé. Hi ha molta gent que pot aportar coses noves a la Cambra. També aconsello no abandonar batalles com la de les infraestructures. L'acte de l'IESE va ser impulsat per FemCat i aquell esperit s'ha anat morint... Hem de perseverar, les guerres es guanyen amb molta insistència.

Tant Joana com Imma Amat heu estat pioneres en el lideratge femení i encara més en un sector tradicionalment masculí. Ens falten referents de dones a les grans institucions?

I.A: Quan estic de bon humor penso que la tendència està canviant, però després m'agafa una depressió quan investigo les dades. Totes les generacions pensem que hem aconseguit canviar les coses, però anem posant llavors i encara no es fan grans canvis. Per adonar-se'n, n'hi ha prou amb observar moltes institucions actuals. A la foto del Pont Aeri sortien tot homes. Des del Grup 7 presidit per la Núria Basi ens dediquem a enviar llistats de dones als mitjans quan publiquen només fotos de grups d'homes. Hi ha dones preparades per a tot. Potser fan menys lobby o tenen menys temps de fer relacions públiques després de la feina i és que les obligacions familiars encara tenen diferent mesura. Als llibres d'història d'escola també hi ha molts més referents d'homes que de dones i això és un problema.

Amat: "Fa anys que critico que l'únic dolent del Club Super3 era l'empresari senyor Pla"

G.H: A Amat sempre hem tingut un 80% de dones i un 20% d'homes. Però, a la que et descuides, la proporció et canvia molt de pressa. Has de tenir una política de veritat i amb cura.

Acabem amb un consell per als que ara comencen en el món immobiliari.

G.H: Hi ha poca gent jove que s'hi dediqui i això és una preocupació. Per la part comercial sí que veig que resulta molt més atractiu. El millor consell és entrar amb ganes d'aprendre, treballar molt i no voler fer operacions d'un dia per l'altre. Des de les empreses també s'ha de ser flexible i conciliar bé.

I.A: S'ha de fer un mentoratge, transmetre els valors i la manera de treballar.

Més Informació
Pierre: "A Estats Units et pregunten quan sortiràs a borsa i aquí, quan vendràs l'empresa"
Decret del lloguer: moderar els preus o legalitzar la bombolla?
"FemCat és un 'lobby' que vol influir amb dades, no fem posicionaments polítics"
Homedes: "L'immobiliari ha après molt poc de la crisi"
Avui et destaquem
Comentaris