L’envelliment poblacional és un dels grans reptes econòmics del segle XXI. A Catalunya, l’esperança de vida ja supera els 84 anys de mitjana i, segons Eurostat, l’any 2050 gairebé un 30% dels ciutadans de l’estat espanyol tindran més de 65 anys. Aquesta corba demogràfica no és neutra. De fet, pressiona el sistema públic de pensions i fa més urgent que mai reforçar l’estalvi privat i les inversions de llarg termini. Però, quin és l’estat de la qüestió? I quines solucions hi ha a l’abast dels ciutadans?
El debat sobre les pensions no és nou, però la distribució poblacional l’ha convertit en gairebé una qüestió de supervivència. Més anys de vida, menys estabilitat laboral i una inflació persistent han obert una escletxa entre el que esperem cobrar i el que realment percebem. La pensió mitjana de jubilació a Catalunya ha superat els 1.541 euros a l’agost, 34 euros per sobre de la mitjana estatal.
Un 67% de la població espanyola tem que la seva pensió sigui insuficient per viure, segons Funcas
Però la fractura entre col·lectius és flagrant: el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) advertia dies enrere que la mitjana per jubilació dels autònoms el 2024 era de 532,4 euros menys que la dels treballadors per compte d’altri. Es tracta de 908,2 euros davant els 1.440,6 dels assalariats, una diferència d'un 37%. L'òrgan consultiu apuntava que en deu anys aquest percentatge “només ha baixat un punt percentual”.
La desconfiança és generalitzada. Segons la Fundació de les Caixes d’Estalvi (Funcas), un 67% de la població espanyola tem que la seva pensió sigui insuficient per viure, el 36% de les persones de més de 45 anys es mostren “molt inquietes” pel seu futur com a pensionistes, mentre que al 56% de les dones de més de 60 anys la seva perspectiva econòmica com a jubilades els preocupa molt. D'altra banda, la taxa d’estalvi de les famílies catalanes ha caigut fins al 7,7% segons l’INE, fet que planteja reptes sobre la sostenibilitat i suficiència del sistema públic de pensions. Ara bé, el model d’estalvi predominant continua ancorat en fórmules tradicionals que ja no garanteixen protecció.
Diners al compte, un pis en propietat i un petit fons han estat durant dècades el patró de reserva familiar. Però en un context de rendibilitats baixes i d’inflació alta, l’estalvi sense inversió perd valor. Segons l’estudi 10 anys d’estalvi col·lectiu, de la institució acadèmica Esade i la consultora Mercer, la rendibilitat mitjana de tot l’estalvi col·lectiu a Espanya als darrers deu anys s’ha situat en el 2,1%, per sota de la registrada l’any anterior, que va ser del 2,8%.
CaixaBank i la pedagogia financera com a palanca
Més enllà de tota aquesta casuística, molts catalans confien en el compte corrent, en la propietat immobiliària o en petits estalvis puntuals, però no en una estratègia de llarg termini. Per això, cada cop més entitats -i especialment CaixaBank- han començat a oferir solucions que aposten per la pedagogia financera amb vocació de trencar la inèrcia de l’estalvi passiu. MyBox Jubilació n’és l’exemple: un pla de pensions, una assegurança de vida i una d’estalvi, tot en una quota mensual. El client defineix un capital objectiu i en fa seguiment en línia, ajustant les aportacions segons la seva realitat econòmica. Més de 300.000 clients ja hi confien des del seu llançament el setembre de 2022, amb un volum gestionat que supera els 2.000 milions d’euros.
El servei està pensat per a persones d'entre 18 i 60 anys, amb especial atenció als qui tenen entre 35 i 55 anys. A més, existeix una versió específica per a treballadors per compte propi, denominada una MyBox Jubilació Autònoms, que respon a les necessitats particulars d'aquest col·lectiu en matèria d'estalvi i protecció.
Un pla de pensions, una assegurança de vida i una d’estalvi és la proposta de MyBox Jubilació, el servei de CaixaBank que s'ha guanyat la confiança de més de 300.000 clients
Paral·lelament, l’entitat ha ampliat la seva oferta amb Generació +, una gamma de productes i serveis orientats a persones que s’apropen o ja es troben en la fase de jubilació. Aquest programa no només ofereix assessorament financer personalitzat, sinó també solucions per generar ingressos recurrents -com les rendes vitalícies o la hipoteca inversa- i opcions de protecció davant la dependència o la pèrdua d’autonomia, un acompanyament integral que busca garantir estabilitat i tranquil·litat durant l’etapa postlaboral.
Finalment, CaixaBank continua potenciant els plans de pensions individuals com a instrument clau per a l’estalvi sistemàtic a llarg termini. Amb avantatges fiscals -les aportacions redueixen la base imposable de l’IRPF- i una àmplia varietat de perfils d’inversió, aquests plans permeten adaptar-se al nivell de risc i horitzó temporal de cada client. L’entitat insisteix que la clau no és només estalviar, sinó planificar amb visió, aprofitant eines digitals i assessorament professional per anticipar-se als reptes del futur. Per fer-ho, CaixaBank proposa sis passos clau:
-
Analitzar ingressos i despeses: si el saldo és negatiu, no hi ha marge per estalviar.
-
Reduir les despeses formiga: subscripcions inactives, compres impulsives… Tot suma.
-
Diversificar els ingressos: evitar la dependència d’una sola font.
-
Establir un pressupost
-
Definir regles d’estalvi
-
Consultar amb experts
Perquè el coixí financer no només es construeix amb bones intencions, sinó amb decisions concretes, constància i planificació. I en un context d’envelliment accelerat, el coixí no és un luxe, és una necessitat estructural.