Fa pocs dies hem sabut que l’empresa Applus+, a la que fonamentalment se la coneix per explotar els centres on es duen a terme les inspeccions tècniques de vehicles de caràcter obligatori (les conegudes ITV), és al punt de mira d’un fons d’inversió que té força interès a quedar-se-la. El fons en qüestió es diu I Squared Capital (ISC) i té la seu a Miami (Estats Units). Estan especialitzats a invertir en infraestructures de l’àmbit de l’energia, els serveis públics, les telecomunicacions i els transports, i per això els encaixa la xarxa d’ITV que posseeix Applus+.
El vehicle inversor el va constituir el 2012 l’economista egipci-americà Sadek Wahba, que abans havia treballat al Banc Mundial, a Lehman Brothers i a Morgan Stanley. Actualment, gestiona entre 35.000 i 45.000 milions de dòlars. La família Wahba és d’origen copte i són rellevants a Egypte des de fa més d’un segle. També han mostrat interès per Applus+ vells coneguts del món dels fons d’inversió com Apollo o Apax.
Tot i que encara no hi ha confirmació ni OPA presentada, la proposta d’ISC sembla que consisteix a abonar 9,5 euros per acció als actuals inversors, fet que implicaria un desemborsament d’uns 1.300 milions d’euros, i encara caldria afegir els necessaris per assumir el deute de la companyia, que és de 700 milions. L’empresa cotitzava per sota dels 9 euros quan van arribar els rumors d’oferta, de manera que el mercat es va animar i el valor es va enfilar fins i tot per sobre dels 9,5 euros que aparentment vol pagar l’ofertant. Una pujada en vertical del 10% per a felicitat dels accionistes.
Applus+ factura uns 2.000 milions d’euros anuals i obté uns beneficis de més de 60
Applus+ factura uns 2.000 milions d’euros anuals i obté uns beneficis de més de 60. Des de l’any 2014 l’empresa cotitza a borsa, el que fa que la seva propietat sigui molt dispersa; de fet, es considera que el seu free-float és del 95% (el free-float és el percentatge de capital que cotitza lliurement a borsa, sense que l’atresori ningú de manera permanent amb voluntat de control). En aquests moments, els màxims accionistes de la firma són diversos fons d’inversió entre els quals es troben Southeastern Asset Management (un vehicle inversor pioner liderat pel veterà Otis “Mason” Hawkins), DWS (una important gestora de fons escindida del Deutsche Bank), la gestora del Santander, Harris Associates (una firma clàssica del sector de les inversions amb seu a Chicago) i Threadneedle (una gestora d’inversions britànica), tots ells amb participacions que oscil·len entre el 3 i el 5%. Algunes fonts situen també Morgan Stanley al pool de màxims accionistes de la companyia, amb un 9% del capital (era la posició que tenien a final del 2022, però resulta difícil constatar si en l’actualitat encara la mantenen). Addicionalment, hi ha un paquet d’autocartera del 4% (l’autocartera és la porció d’accions que té una empresa d’ella mateixa). Des de l’any passat, el primer executiu de la companyia és Joan Amigó Casas, que en els darrers quinze anys havia ocupat responsabilitats de caràcter financer a la firma.
La història d’Applus+ va començar el 1996, quan l’empresa Aigües de Barcelona va decidir crear una filial per enfocar-se a l’àmbit de la inspecció obligatòria de vehicles, un requisit tècnic que havia nascut una dècada abans. Encara que les revisions exhaustives i obligatòries daten d’una època tan recent com la que acabem d’indicar (1985), en realitat sempre han existit controls sobre la situació dels automòbils, per tal de comprovar que estiguessin en condicions de circular (la primera normativa és de l’any 1900).
La història d’Applus+ va començar el 1996, quan Aigües de Barcelona va decidir crear una filial per enfocar-se a l’àmbit de la inspecció obligatòria de vehicles
Un salt important per a Applus+ es va produir el 1999, quan van aconseguir la concessió per gestionar l’empresa de proves d’automoció Idiada (Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil), que havia estat creada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1971. El circuit de proves d’aquesta entitat gaudeix de la particularitat de tenir forma oval, es troba ubicat a prop del Vendrell, al municipi de Santa Oliva, i segons molts experts és la millor pista de proves d’Europa. Un altre pas considerable el van fer quan van invertir en la propietat de l’històric Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI, fundat el 1907) quan la Generalitat en va encetar la privatització parcial l’any 2003. Un lustre més tard, Aigües de Barcelona va abandonar l’accionariat de la companyia i va entrar-hi el fons internacional Carlyle Group, que es va dedicar a engreixar la firma via compres fins que va considerar oportú treure-la a borsa i recuperar la inversió. Això va succeir el 2014.
En l’actualitat l’empresa catalana -tot i que té seu formal a Madrid- gestiona 49 centres de revisió de vehicles, fet que la situa al primer lloc del mercat. Els seus principals competidors són estrangers: l’alemanya TÜV Rheinland, que recentment (2019) va adquirir la catalana Certio (del grup Occiland Initiatives); la suïssa SGS, líder mundial en inspecció, verificació i certificació (ara disposa de 35 centres d'ITV); i TÜV SÜD, també alemanys i amb 34 centres a l’Estat.
Davant d’aquest més que probable canvi de propietat no cal amoïnar-se perquè és del tot segur que la simpatia, amabilitat i diligència dels treballadors dels centres continuaran intactes, així com la seva sempiterna atenció en la llengua catalana.