Jordi Aguasca (Barcelona, 1982) parla de reptes i objectius en comptes de propòsits. Aquest és un inici d’any diferent per ell, en començar-lo al capdavant de Secartys, una associació empresarial amb més de 500 membres, de la qual n’és el director general des del juliol de l’any passat. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i MBA per Esade, Aguasca compta amb una extensa trajectòria vinculada a la innovació, en haver ocupat durant més d’una dècada els càrrecs de director del programa Startup Catalonia i d’Innovació i Transformació Tecnològica a Acció, l’Agència per la Competitivitat de l'Empresa.
Amb el seu aterratge a Secartys, Aguasca pretén consolidar l’associació com un motor real d’innovació, de transformació digital, internacionalització i sostenibilitat. Així ho explica en una conversa amb VIA Empresa a les seves oficines, on també s’aventura a analitzar els reptes que se li presenten a l’empresa catalana en els pròxims anys, en un context efervescent en matèria tecnològica.
Quins propòsits d’any nou s’ha de posar l’empresa catalana en matèria tecnològica?
El propòsit tecnològic no és innovar més, sinó optimitzar i gestionar millor. I, per tant, parlem de més integració i valor per a l'empresa, no de modes, ni d’improvisació, que és precisament el que ara mateix està passant a la petita i mitjana d'empresa.
Aquest propòsit tecnològic és el que has plantejat a Secartys, arran de la seva arribada el passat juliol?
En els pocs mesos que fa que estic al capdavant de Secartys, he plantejat tres reptes: tenir una clara atenció al client, ser una organització més professionalitzada i comptar amb una solvència econòmica. I una organització més professionalitzada passa per fer un pas endavant en digitalització, és a partir d’aquesta on es troben els propòsits tecnològics que especialment s’ha de plantejar la pime.
"Una organització més professionalitzada passa per fer un pas endavant en digitalització"
A què es refereix exactament amb fer un pas endavant en matèria digital?
Fer un pas endavant en digitalització no vol dir iniciar-la, sinó consolidar-la, intentar començar a explotar les dades. Totes les pimes, totes les empreses, nosaltres també com a Secartys, tenim moltes dades, però no sabem explotar-les, no sabem utilitzar-les. Per tant, l'objectiu és tenir bones eines digitals que serveixin per començar a treure valor a aquestes dades i aprendre a utilitzar-les dades per deixar de prendre decisions a partir de la intuïció i fer-ho amb informació real de tot el que generem al nostre dia a dia. En el cas de Secartys, la informació és molt àmplia i molt diversa, i el cas de les pimes és molt similar, molta dada i poca capacitat d'exportar aquestes dades amb informació rigorosa i digitalitzada.
Una altra acció que hem dut a terme i que també és exportable a totes les pimes és pensar en clau de ciberseguretat, des d'un punt de vista legal i de seguretat. Nosaltres hem estat també víctimes d'algun atac que ens ha generat una sèrie d'inquietuds, i hem vist la importància de tenir molt més present en el nostre dia a dia l’àmbit de la ciberseguretat com una tecnologia tan clau com la connectivitat.
Entenc que la intel·ligència artificial també entra en l'equació.
És clar, hem anat introduint petites automatitzacions i la IA, per anar provant, per anar aprenent i anar familiaritzant-nos. D’igual manera, també hem destinat esforços a incorporar el núvol d’una manera eficient i sostenible econòmicament, i que ens permeti escalar. I, finalment, també com a repte tecnològic, a Secartys estem apostant per la formació, és important apostar per la formació del personal i de l'equip tècnic que conformen les empreses, perquè és l'única via d'assolir aquesta maduresa digital necessària per fer un pas més endavant en la transformació digital de la pime.
A nombrosos estudis i informes, Catalunya acostuma a superar la mitjana de la Unió Europea en digitalització. Aquest fet parla bé de Catalunya o malament d’Europa?
Estar per sobre de la mitjana d'Europa no vol dir necessàriament ser excel·lents. Vol dir que, potser, l'altra banda no està fent els deures en l'àmbit de la digitalització. A Europa va per zones, i la suma de totes fa que l’índex tendeixi a ser baix, per aquest motiu, no és recomanable comparar-nos amb Europa en segons quins àmbits. Durant el meu pas per Acció, ho fèiem amb el tema d’R+D, i Catalunya sortia ben parada, per exemple, al Regional Innovation Scoreboard, però això ens portava a preguntar-nos com som nosaltres respecte al bressol de la innovació, que sempre es basa en els mateixos quatre punts: Silicon Valley, Boston, Singapur i Corea, aquesta darrera per sobre de la Xina, ja que per la seva dimensió és més comparable amb Catalunya, i ha estat un territori radical en l’àmbit de la innovació.
I quines conclusions podem extraure després de comparar-nos amb aquests territoris?
Doncs que Catalunya té un ecosistema de pime molt divers, amb una dimensió petita, fet que dificulta molt el concepte de la transformació digital, perquè si alguna cosa tenim és aversió al risc, i aquesta és una de les principals debilitats que hem de convertir en fortalesa. D’altra banda, també tenim una indústria molt diversificada i cada cop més automatitzada, però és cert que l'automatització, en general, encara és escassa. També hem de reconèixer que l'administració pública està relativament digitalitzada, i això és un gran què, és a dir, encara tenim molt de marge, però tant de bo l'administració pública tingués el mateix grau de desburocratització que de digitalització que té.
Ara bé, si ens comparem amb Silicon Valley, allà el nucli dels negocis és la tecnologia, i aquí no. A Corea, per exemple, la digitalització és des del dia u i el creixement es basa en la digitalització, aquí no. Són encara mentalitats diferents que hem de conèixer per poder fer un salt qualitatiu, però, des del meu punt de vista, estem ben enfocats i estem caminant per un camí correcte, tot i que més lent del desitjat, ja que la innovació a Catalunya no es troba en l'ADN empresarial i, per tant, requereix molt d'incentiu públic i, si alguna cosa encara brilla per la seva absència, és un incentiu públic prou generós per incentivar tota la cadena de valor del que és el procés d'innovació de l'empresa.
Si ara posem el focus en la intel·ligència artificial, l’empresa catalana l’està integrant correctament o, en molts casos, només hi ha FOMO darrere?
Sí, avui hi ha més FOMO que no pas realitat. Això no vol dir que no s'estigui incorporant d'una manera aïllada o individualitzada. Està passant el mateix que va passar amb la digitalització, primer va ser la persona que es va digitalitzar a través del mòbil i després ha vingut l'empresa. Amb la IA, primer som nosaltres que estem fent servir el ChatGPT, o Gemini, o Grok, per exemple, i després està venint l'empresa. És cert que avui l'empresa ja ha començat a provar la IA, però provar no vol dir incorporar.
"Amb la IA, avui hi ha més 'FOMO' que no pas realitat"
Cal tenir en compte que encara hi ha molta desinformació, però hi ha encara més por de quedar-se enrere, i això fa que anem prenent decisions en un període de sis a dotze mesos per veure què passa. En aquest cas, la corba d’aprenentatge que hem de fer encara és molt elevada.
El passat mes de novembre el Govern va anunciar que destinarà 1.000 milions fins al 2030 en l'estratègia d'IA a Catalunya. Quan arribi aquesta data, de quina manera podrem saber si aquests diners han estat ben invertits?
La transformació arribarà no quan l'empresa utilitzi la IA, sinó quan l'empresa operi amb IA, i penso que aquest és una mica l'objectiu que té aquest pla del Govern. Crec que tot el que sigui un impuls públic cap a fomentar una tecnologia tan estratègica com ho és la IA sempre és positiu i una excel·lent notícia. Són 1.000 milions, la xifra és molt maca i ambiciosa fins al 2030. El cert és que gran part d'aquest pastís anirà enfocat a recerca, i aquí tenim un Barcelona Supercomputing Center, que és la nineta dels ulls de tothom en l'àmbit europeu, i una altra part important del pastís anirà a la digitalització de la mateixa administració, que té un rol molt important quant a l'activitat econòmica de Catalunya.
Personalment felicito el Govern per haver impulsat aquesta estratègia, perquè vol dir que efectivament és sensible i conscient de la importància de tota aquesta tecnologia, però no és l'única tecnologia. A la IA se li suma una altra revolució, la robòtica, i quan sumem totes dues, ens trobarem davant d’una nova Revolució Francesa. La robòtica i la IA estan evolucionant a ritmes frenètics, no sabem cap a on ens portaran, i encara menys si tenim en compte la convergència de totes dues revolucions.
S’atreveix a fer una predicció?
La meva intuïció és que ens portarà a un nou escenari que afectarà clarament el funcionament de l'empresa, el mercat laboral i les polítiques públiques. Però no ho enfoco en clau negativa, sinó positiva. Opino que la IA no serà una tecnologia que destrueixi ocupació, sinó que crearà nous mercats, com ho ha fet Internet. I amb la robòtica vull pensar que també, no ho tinc tan clar, però dependrà de l'ús que li donem i de la capacitat que tingui la robòtica de ser autodidacta.
Per tant, com li comentava, l’estratègia del Govern és molt encertada, però se li ha de demanar que sigui especialment sensible en fer protagonista el teixit pime català que està desenvolupant tecnologia i que, igual que les grans empreses i centres de recerca, ha de ser protagonista.
Ara la IA i la robòtica ocupen gran part del diàleg tecnològic, però, estem descuidant o perdent el focus d’altres tecnologies que també jugaran un paper rellevant en un futur pròxim?
És una molt bona pregunta perquè, precisament, les últimes fires tecnològiques que he visitat a escala europea, com ara l’Slush a Finlàndia, tot és intel·ligència artificial. I si tot era intel·ligència artificial, vol dir que no es parlava d'altres tecnologies, ni de blockchain, que va haver-hi un moment en què se’n va parlar molt, ni de metavers, ni de núvol, ni de 5G, etcètera. I, per exemple, tot això no funciona sense 5G, igual que tots els reptes tecnològics dins de l'àmbit de l’energia, que també és clau per poder escalar la IA. De tot això a moltes fires gairebé no se'n parla.
A Secartys, en canvi, inevitablement n’heu de parlar, ja que aglutineu quatre clústers sectorials, com ho són la il·luminació, l'energia solar i renovable, les noves tecnologies i l'electrònica.
Secartys és una associació empresarial basada en la innovació i amb un tarannà clarament industrial. Tenim molt clar que comptem amb una massa social que té unes tecnologies i uns productes que són molt aplicables a una sèrie de sectors, alguns tradicionals i altres més emergents i que cal donar-los una via d'entrada a través de la informació, de la connexió, i de la identificació d'oportunitats. Ara bé, per què no som un clúster? Perquè no ens autodefinim només com un instrument econòmic, sinó també com un fòrum, i això ens apropa més a ser una associació empresarial que no pas un clúster.
"No ens autodefinim només com un instrument econòmic, sinó també com un fòrum"
Aquests sectors que volem tirar endavant són sectors amb una sèrie d’empreses que disposen de productes i tecnologies clarament utilitzables, i considerem que seran protagonistes en els pròxims anys.
Quin paper juga el clúster en l'economia?
El clúster és una organització que agrupa empreses, centres tecnològics, universitats i agents públics, i té com a objectiu millorar la competitivitat d’un determinat sector i de les seves empreses. Per tant, juguen un paper clau, tot el que sigui fomentar grups de treball especialitzats en alguna temàtica i que puguin fer avançar totes les empreses per ser més competitives, és molt positiu.
I com es financen?
Bé, es tracta d’estructures privades, per tant, són com una associació empresarial, per tant en un 30-40% amb quotes, un 30% amb finançament públic competitiu, i el percentatge restant, amb serveis que puguin arribar a oferir. Tot i que, com més serveis ofereixis, més risc tens de confondre't amb una consultora, que és una mica el que ens passa a Secartys. Nosaltres captem un 30% a través de les quotes, i la resta per serveis, tot i que nosaltres hi ha molta activitat que fem per la comunitat, que és bàsicament aquesta acció de lobby, i que no és típica d'una consultora.
Quin pes han de tenir els clústers en grans congressos, com els que se celebraran durant aquesta primera meitat de l’any a Barcelona, com ara l’ISE o el MWC?
No es tracta de tenir un pes específic, l’ISE és l'epicentre de la innovació en l'àmbit audiovisual a Europa, el Mobile és l'epicentre de la innovació en l'àmbit de les telecomunicacions, i és una sort tenir-ho aquí, per tant, els clústers, les associacions, i tothom qui tingui negoci vinculat a aquests àmbits, ha d'aprofitar que se celebren aquestes dues cites a Barcelona i fer acte de presència. Nosaltres, com a Secartys, serem a tots dos perquè tenim empreses que tenen molt a aportar i, per tant, són dos espais on poder fer molt de negoci, donar a conèixer productes, i fer contactes interessants i estratègics.
"El Mobile i l’ISE són un gran regal i un gran caramel que tenim, i que projecta Catalunya al món"
Clarament, el Mobile i l’ISE són un gran regal i un gran caramel que tenim, i que projecta Catalunya al món durant unes setmanes molt concrete. Hem de saber aprofitar-ho al màxim i fer el que ens pertoca fer, que és obrir portes i també conèixer les tendències que estan passant al món.
A més de l’audiovisual i les telecomunicacions, a quins sectors no els perdreu la pista des de Secartys?
Ens mourem en clau d'energia, tenim molta massa de socis que necessiten entendre aquest sector, i el nostre gran repte aquest any serà especialitzar-nos molt en l'àmbit energètic, i també en l'àmbit de la salut i defensa, perquè veiem que són dues tendències molt clares i estratègiques per defensar l'Europa dels pròxims cinc-set anys. Haurem d’aprendre exactament a aproximar tota aquesta nova oportunitat de negoci d'innovació i R+D a tots els nostres socis i, per tant, intentarem ser allà on puguem trobar respostes i certeses de cap a on anirà la inversió publica europea, espanyola i catalana els pròxims anys.