Jovi: Una empresa de plastilina

L'empresa familiar celebra 75 anys, convertida en un referent de generacions, present a 88 països i aliena a la situació econòmica general

Hi ha empreses que s'han convertit en part del record de grans i petits, d'uns perquè les han introduït a les cases i d'altres perquè han crescut amb elles a les mans. Jovi és un d'aquests referents, després d'haver acompanyat tres generacions a l'hora d'ajudar-les a fer creacions artístiques, des de l'escola a l'àmbit professional.

L'empresa familiar està de celebració. Aquest any commemora el 75è aniversari de la companyia, que va néixer al barri del Guinardó de Barcelona de la mà de dos cunyats que van aprofitar un local familiar per fer els seus primers experiments.

L'experimentació com a llavor de futur
José Salvador i Vicente Tejedo tenien ganes de fer alguna cosa junts, començar un projecte que els podia unir professionalment. Per això, l'any 1939 van decidir tancar-se al taller familiar amb l'objectiu de crear una cosa ben senzilla: un llapis.

"Al matí treballaven, l'oncle José de perfumista i el meu pare, en Vicente, venia carbó, no estaven gens vinculats amb el món que començaven a trepitjar", explica Alejandro Tejedo, actual conseller delegat de Jovi. Feien proves amb pasta picada i pocs mitjans a través de la tècnica de l'extrusió, fins que finalment van obtenir el primer producte de la marca, el Lápiz-Hito.

El producte es va comercialitzar sota la marca creada a partir de la contracció dels seus noms, Vicente i José, donant pas al segell Jovi. "La ferradura del logotip es va incorporar perquè en l'època de creació de l'empresa era un símbol de bona sort, sempre n'hi veies a la part de davant dels camions", explica Tejedo.

Fabricar és la clau
El negoci va mantenir el mateix lloc de producció fins a l'any 1972, quan es va decidir fer un cop de cap per afrontar nous reptes i traslladar-se al polígon Can Jardí de Rubí, en l'emplaçament on encara hi són ara. "Era una parcel·la amb 10.000 metres quadrats que avui ja estan tots edificats", assenyala Tejedo, que matisa que ara, a més, disposen d'un magatzem a El Prat de Llobregat.

El creixement de la nau responia al raonament de la família de mantenir el control de tot el procés de fabricació. "El més important és controlar la producció, som fabricants, hi ha gent que en defuig, però creiem que cal tenir-la a l'abast, tenir els químics i els enginyers a tocar, perquè així si es vol provar alguna novetat es baixa a fàbrica i es fa", afegeix el conseller delegat, que assegura que "l'única possibilitat de millorar un producte és tenir-lo a casa".

És per això que l'empresa ha decidit no externalitzar a països on podria resultar d'entrada més econòmic, perquè no podrien fer innovacions sobre la marxa en determinats productes. Pel que fa a la matèria primera, el 90% ve de proveïdors de tot l'estat.

Diversificació de la producció
Si bé la firma és coneguda sobretot per la seva divisió escolar, que concentra el 80% de la producció, en té una segona que no per això és menys important, la cosmètica. L'empresa ha sabut combinar les dues línies de producció, posant un peu en dos àmbits completament diferents però units per un concepte: el color.

"Se'ns identifica molt amb la plastilina", explica Tejedo, destacant el rei de la producció destinada al públic escolar, juntament amb els llapis de cera, de fusta, els retoladors, les aquarel·les o la tempera líquida. A aquí hi cal afegir la línia de maquillatge infantil, pensada per carnestoltes o pel teatre.

La segona línia de producció està centrada en el sector cosmètic, però no és tan coneguda perquè no hi figura la marca de Jovi els llapis que surten de la planta de Rubí, perquè fabriquen per primeres marques internacionals que en acabar el producte hi estampen el seu segell.

Exportar i saber què exportar
Una part important del negoci de Jovi es fa més enllà de les fronteres estatals, però no a tots els països hi tenen els mateixos gustos. "Si bé a Catalunya triomfa la plastilina, a Aràbia Saudita s'hi exporta molta pasta que es fa dura, mentre que a Egipte agrada més la tempera liquida, va segons la cultura i els costums", explica el conseller delegat, que diu que la globalització no vol dir homogeneïtzació: "Cal adaptar-se a cada mercat", afegeix.

Un sector que no nota la crisi
El sector en què treballa Jovi no és tan sensible a la crisi com ho són molts d'altres, que si que es veuen afectats per les sacsejades que experimenten empreses i famílies. La diversificació del seu producte es beneficia a més d'una temporalitat controlada que s'accentua a partir dels mesos de març i maig, quan es duen a terme les comandes per a les escoles.

Aquest és un dels motius que permet preveure un creixement del 12% en la facturació d'aquest 2014 respecte a l'exercici anterior, arribant a uns 15 milions d'euros. "El nostre mercat no és sensible a la situació econòmica general, perquè es tracta de productes que els calen als nens i que té un preu relativament econòmic", explica Tejedo.

Actualment Jovi compta amb un centenar de treballadors, on la meitat compta amb un grau superior. Aquest és un element que la direcció considera de vital importància per a poder competir, i gràcies al qual es pot fer una evolució constant del producte amb innovació i experimentació.

L'empresa està en mans familiars des de fa dues generacions, i ja hi ha la previsió que una tercera s'hi sumi quan sigui el moment. "El més important és que la empresa estigui ben dirigida", diu Tejedo. I tot apunta que ho està i ho estarà.


 

Avui et destaquem
El més llegit