Laystil, la petita fàbrica catalana que equipa avions, trens, hotels i ambulàncies

Rafael Marín va arribar a Barcelona provinent del Pirineu aragonès amb només disset anys. Gràcies als coneixements adquirits com a torner durant el servei militar, va començar a treballar de mecànic. Amb el temps es va convertir en comercial d'una empresa de perfumeria, on va arribar a ser-ne el director comercial per a tot Espanya. Però la seva inquietud era emprendre el seu propi projecte i va fundar una empresa de marroquineria.

Era l'any 1973 i, més de 50 anys després, aquell projecte és una empresa que fabrica des de centenars de milers de reposacaps per a avions de mig món fins a mantes o llençols per a ambulàncies. És la història de Laystil, que amb la segona generació al capdavant i set treballadors factura dos milions d'euros i exporta més del 30% de la seva producció, tota centralitzada a Abrera.

Si vols saber-ne més

 

   

Relats, l'empresa de Caldes de Montbui que protegeix cables elèctrics a mig món

De necessers a productes per a avions

Els primers passos de Laystil van estar molt allunyats del negoci actual. Marín va començar fabricant productes de marroquineria, aprofitant els seus coneixements comercials i mecànics. Una de les primeres idees, totalment innovadora a l'època, va ser aplicar una nova manera de cosir per fabricar necessers per a promocions de perfumeria. El salt definitiu va arribar quan l'empresa va començar a fabricar necessers per a passatgers de primera classe d'avions.

A partir d'aquí, va anar entrant en un sector que acabaria marcant bona part de la seva trajectòria: l'aviació. Els necessers van donar pas als reposacaps, primer d'un sol ús i posteriorment de tela, i també a fundes de coixí, bosses de mareig i mantes. Durant anys, l'empresa va estar molt centrada en el sector aeronàutic, fins que l'arribada de l'AVE va obrir una nova via de negoci amb els trens.

Els teixits no teixits: poc coneguts i imprescindibles

Una part important de l'activitat de Laystil gira al voltant del teixit no teixit, un material que permet fabricar productes molt diversos i que es troba en molts àmbits de la vida quotidiana. “Està en milions de productes”, explica Carolina Marín, directora comercial i segona generació de l'empresa. Bolquers, tovalloletes, tapisseries, filtres de campanes o mascaretes són només alguns exemples. “Quan compres un jersei o una samarreta, està fet de fils, estan teixits. El teixit no teixit no intervé cap màquina de cosir”, explica.

Marín: "Hem anat evolucionant gràcies als clients"

L’entrada de Marín a l’empresa, l’any 1999, va coincidir amb una nova etapa d’expansió i internacionalització i una transformació progressiva del negoci. Laystil va començar a mirar més enllà de l’aviació i el ferrocarril i va aprofitar els coneixements acumulats durant dècades per entrar en nous sectors. Un dels principals va ser el sector hoteler. Una diversificació impulsada especialment pels maeixos clients.

“Com que fèiem bosses de mareig de paper, vam començar a fabricar bosses de bugaderia per a hotels”, explica Marín. Després van arribar les tapes per cobrir els gots de les habitacions, bosses per guardar coixins i altres productes fabricats amb paper o teixit no teixit. “Un client ens preguntava si podíem fer aquest producte. Hem anat evolucionant gràcies als clients”, resumeix.

D'avions a hotels i ambulàncies

Laystil ha fabricat més d'un milió de reposacaps per a avions | Cedida

Aquest procés ha fet que actualment Laystil tingui el negoci repartit entre aviació, ferrocarril i Horeca, amb l’aviació encara com la principal font d’ingressos. Paral·lelament, la companyia ha desenvolupat una línia vinculada al sector sanitari i les emergències, amb productes com llençols i mantes per a ambulàncies, rotllos de llitera i catifes antilliscants per als quiròfans. En hotels, pot fer des dels papers que tapen els vasos de cortesia fins a les bosses per la bugaderia. També continua desenvolupant nous productes per als sectors on ja és present, com els reposacaps personalitzats per a esdeveniments.

La diversificació ha estat més que una via per trobar nous clients: ha suposat una assegurança davant els canvis del mercat. Marín posa com a exemple la transformació que han experimentat els reposacaps dels avions, que han passat del teixit a la polipell. “Si només haguéssim fet això, hauríem desaparegut. Sort de la diversificació”, assegura. 

Una fàbrica petita amb capacitat industrial

Una de les particularitats de Laystil és que, malgrat treballar per a grans companyies, ha mantingut una estructura molt reduïda. Actualment té set treballadors i concentra tota la fabricació a Abrera, on disposa de la maquinària necessària per produir els diferents articles i combinar materials. La companyia compra les matèries primeres principalment a Europa i manté sota control propi el procés de fabricació.

És una decisió empresarial que limita el ritme de creixement, però que permet a la família controlar directament la qualitat, els terminis i l'adaptació dels productes. “Preferim fabricar nosaltres i controlar-ho nosaltres tot, sense dependre de tercers”, apunta Marín. A més, com que l'automatització de la fabricació és molt elevada, el cost de la mà d'obra té un pes reduït.

Mantenir la fabricació a Catalunya també és motiu d'orgull per a la família, especialment després del paper que va poder jugar la fàbrica durant la pandèmia. “Durant la covid, vam poder donar un cop de mà a la Generalitat amb mantes, llençols, tot el que es necessitava. Encara se'm posa la pell de gallina quan ho recordo”, recorda Marín.

Les claus de l'èxit

Per Carolina Marín, els preus competitius, l'honestedat, el compliment dels terminis i la comunicació amb els clients són alguns dels pilars fonamentals del negoci. La relació directa amb els compradors és especialment important en una empresa que fabrica productes adaptats a les necessitats de cada client. El perfil és divers: des de grans multinacionals fins a petites i mitjanes empreses.

“Som molt sincers: si es pot fer o si no es pot fer”, explica Marín. Una manera de treballar que busca generar confiança i mantenir relacions comercials a llarg termini amb clients que, en alguns casos, fa anys que treballen amb Laystil.

Una tercera part del negoci, a l'exterior

La internacionalització de Laystil va començar el 1999 i avui més del 30% de la producció s'exporta, sobretot els productes vinculats a l'aviació. Europa és un dels principals mercats de la companyia, però els seus productes també arriben a aerolínies sud-americanes. Els reposacaps, les fundes de coixí i les bosses de mareig són alguns dels productes amb més recorregut internacional. Ara, la família vol repetir aquesta experiència en un altre mercat: el de l'hoteleria.

“M'agradaria créixer i exportar Horeca. Exportar productes per a hotels a Europa. És la meva aposta”, explica Marín. La idea és reforçar l'estructura comercial per trobar nous clients i mercats sense haver de renunciar al model de fabricació pròpia.

Créixer sense perdre el control

Laystil s'acosta als dos milions d'euros de facturació anual i tanca els exercicis amb beneficis. En lloc de repartir dividends, la família opta per reinvertir-los en nova maquinària i nous productes. Una política que permet mantenir viu el mateix esperit emprenedor amb què Rafael Marín va posar en marxa l'empresa fa més de mig segle.

Amb la segona generació al capdavant, Laystil afronta una nova etapa: créixer a l'exterior, especialment en el sector hoteler, però mantenint una estructura petita, una fàbrica pròpia i una relació directa amb els clients. És una fórmula que ha permès a una empresa nascuda fabricant necessers convertir-se en un proveïdor discret però present en alguns dels moments més quotidians d'un viatge, d'una estada d'hotel o d'una emergència sanitària.