Per què a la majoria d'empreses catalanes els costa créixer? Per què poques d'elles aconsegueixen transformar-se en grans corporacions o fer el salt definitiu? Quines dificultats es troben amb la cadena de subministrament? I amb la retenció del talent? L’Institut Català de Finances (ICF) i l’ACG, en col·laboració amb Pimec, han organitzat la 5a edició del Programa de 20 a 100, una iniciativa per difondre casos empresarials d’èxit que han crescut de manera exponencial en els darrers anys. Les partícips de la sessió d’enguany han sigut les corporacions catalanes Quadpack i IMC Toys. La primera del sector de la cosmètica i la segona, de les joguines.
Qui ha inaugurat la sessió ha sigut el CEO de Quadpack, Tim Eaves, el fundador de la companyia de cosmètica nascuda el 2003 al nostre país. L’anglès, provinent de la ciutat industrial de Manchester, es va enamorar a finals dels anys 90 de la seva parella catalana i també de Barcelona. I va venir a viure aquí i, poc després, va fundar l’organització. “Detecto una excessiva humilitat i cert derrotisme a Catalunya. Hem de tenir confiança amb els treballadors i amb les fàbriques, ja que són fantàstiques. Sempre ens comparem amb les empreses franceses o alemanyes i podem competir amb elles i, fins i tot, en molts aspectes som millors”, remarca Eaves.
Eaves (CEO de Quadpack): “Detecto una excessiva humilitat i cert derrotisme a Catalunya. Podem competir amb les empreses franceses i alemanyes i, fins i tot, en molts aspectes som millors”
Si entrem al detall, l’empresa, que és un fabricant i proveïdor global d'envasos de cosmètics per a marques de bellesa, té una oficina a l’Hospitalet de Llobregat, els Estats Units i a la regió d’Àsia Pacífic i filials en 14 països. Un dels seus objectius és desenvolupar embalatges sostenibles i innovadors per a clients de cura de la pell, maquillatge i fragàncies. Actualment, facturen 100 milions d’euros anuals i compten amb 800 treballadors arreu del món.
Un dels motius del seu creixement, segons el fundador, té a veure amb no limitar-se als mercats nacionals. I també amb adquisició de filials als països. I un altre element important és començar a fabricar a Europa i posicionar-se amb els propis productes.
“El bebè llorón” i l’èxit de les joguines
La directora de finances i recursos d’IMC Toys, Carolina González, s'afegeix al diàleg i explica que la companyia va néixer el 1981 com a importadora i distribuïdora de joguines. A finals dels 90 el negoci “no acabava de funcionar” i va coincidir amb un canvi generacional. Albert Ventura, el CEO actual, va plantejar un canvi de negoci i va començar a fabricar i dissenyar les pròpies joguines a Xina. De Terrassa al món amb una oficina a Hong Kong que els ajudés amb la distribució. Posteriorment, van obrir una filial a Anglaterra i en l'actualitat tenen presència a més de 70 països, compten amb 400 treballadors i facturen 150 milions d'euros anuals, amb una previsió de 180 aquest any.
L’organització fabrica joguines conegudes com ara Mickey i los súperpilots, Club Petz, Bebés llorones, Bebés llorones Magic Tears o Peke Baby, que suposen un gran atractiu per al mercat, socis i distribuïdors. És justament els "bebés llorones" que els ha fet reconeguts al sector i s'ha convertit en un dels jocs més venuts d'Europa, sobretot durant la pandèmia.
L'experta en finances parla de l'aposta per les filials que han fet i també de l'estratègia de contingut digital. La companyia disposa d'un canal de Youtube que emet les seves sèries d'animació que compta amb vuit milions de subscriptors i més de 5.000 milions de visualitzacions. També li agrada destacar l'aposta que han fet durant la pandèmia per crear un show room virtual per poder ensenyar les joguines al sector.
Els reptes de futur
Els dos ponents coincideixen amb la dificultat de la cadena de subministrament i amb la pujada de preus, que ha hagut de repercutir en els clients. L’anglès remarca que hi ha problemes greus a la cadena de subministraments, amb retards de més de sis setmanes en el transport marítim. No obstant això, creu que a finals d’any es normalitzarà la situació.
Per altra banda, González parla d’una pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors i que en el sector de les joguines s’ha notat. La població prefereix pagar més per l’alimentació i el dia a dia. I, fins i tot l’oci, que tant han enyorat amb la pandèmia.
Finalment, els líders apunten que un dels factors determinants per créixer és l’emprenedoria de les persones que van liderar en el seu moment el projecte. I sobretot la decisió d’innovació constant com a clau principal. Entre els reptes destaca la retenció del talent i el coneixement dins de l'empresa.