Entre les set granges catalanes Llet ATO té més de 6.000 vaques
Entre les set granges catalanes Llet ATO té més de 6.000 vaques

"Som els únics productors de llet d'Europa amb un procés de traçabilitat complet"

Jaume Pont és el president de Llet Ato, un grup que factura uns 30 milions d'euros amb una marca produïda, envasada i comercialitzada des de Catalunya

Davant d’un escenari marcat pel tancament de granges, una oferta que supera la demanda i un consum de llet estancat, durant l’any 2008, sis ramaders de Girona i un de Lleida van unir els seus esforços per comprar el 60% de Llet Ato. El 40% restant continua en mans de Peñasanta, el fabricant de Central Lechera Asturiana.

Gairebé 10 anys després, l’empresa ven 10 milions de litres al mercat xinès, estudia implantar-se a Sud-amèrica i factura al voltant de 30 milions d’euros amb una marca produïda, envasada i comercialitzada des de Catalunya. “La nostra obsessió és tal que ens hem convertit en l’única productora de llet de l’àmbit europeu amb un procés de traçabilitat complet”, assegura el president de Llet Ato, Jaume Pont.

Quina estratègia van seguir en un context de crisi en el sector lacti?

El nostre revulsiu va ser la qualitat per optimitzar la producció. Gràcies a aquesta, vam aconseguir exportar la producció i obrir nous mercats. Va ser l’única sortida en un moment on els ramaders ens vèiem forçats a tancar les explotacions per la manca de rendibilitat. Amb uns marges comercials molt reduïts, l’estratègia, a més de la qualitat, s’ha basat a potenciar la traçabilitat. Hem de recordar que la seguretat alimentària és un dels valors afegits que ven la indústria alimentària.

Llavors la clau era gestionar els excedents de llet. Com ho van fer?

Amb preus pels ramaders que se situen fins a un 20% per sota dels costos de producció, havíem de mirar a l’exterior i als transformats, com la mantega o la nata. L’objectiu era restaurar tota la cadena de valor per evitar que s’enfonsés el sector lacti. La nostra obsessió és tal que ens hem convertit en l’única productora de llet de l’àmbit europeu amb un procés de traçabilitat complet. A més, ho hem fet possible amb un handicap: els ajuts de la PAC que es concedeixen són inferiors als d’Alemanya o França.

La planta de l'empresa ATO a Vidreres (La Selva)

La planta de Llet Ato a Vidreres

Com van aconseguir cridar l’atenció del mercat xinès?

Hi ha una dada que els va sobtar. Tota la nostra llet es produeix en set granges. A partir d’aquí, vam tancar un tracte comercial amb un distribuïdor on-line de la Xina, que al país asiàtic té un volum de comercialització superior a Amazon. El segell de proximitat l’utilitzem indistintament per vendre la llet a Andorra o a Àsia. En aquests moments, hem arribat als 10 milions de litre venuts a Xina, el que representa una vuitena part de la producció.

"Resulta molt curiós que sigui cinc vegades més econòmic enviar un contenidor cap a la Xina que transportar la llet de Vidreres al Port de Barcelona"

A quins nous mercats tenen previst ampliar les exportacions?

Estem treballant perquè a la primavera de 2018 puguem obrir nous mercats a Sud-amèrica. Davant de cada canvi normatiu en el sector de la llet, intentem fer un altre estratègic. Quan van desaparèixer el sistema de quotes, vam decidir que des de la nostra seu central de Vidreres (La Selva), vendríem a la Xina i a Líbia. A hores d’ara, les exportacions ja suposen un 30% del total de la facturació. En el cas de Sud-amèrica, només estem esperant solucionar problemes d’homologació per començar a vendre.

El president de Llet ATO, Jaume Pont, durant la seva intervenció a la 28a Trobada Empresarial al Pirineu. ACN

El president de Llet ATO, Jaume Pont, durant la seva intervenció a la 28a Trobada Empresarial al Pirineu. ACN

Què valoren aquests clients de la marca Ato?

A més de la qualitat i la traçabilitat, som molt rigorosos en l’àmbit del benestar animal. Fa tres anys, vam rebre la Certificació de Benestar Animal, que segueix el sistema europeu Welfare Qualit. Allà, ens valoren les instal·lacions, l’alimentació, l’allotjament dels animals, l’estat sanitari i el seu comportament. Així mateix, des d’Aenor ens han concedit una distinció que valora l’estat emocional de les vaques amb la tècnica QBA. Aquestes són les credencials amb les quals ens presentem als mercats exteriors.

I amb quines barreres es troben per fer aquestes operacions?

Paral·lelament a les pròpies del sector, com els baixos preus, el consum estabilitzat o la desaparició de les quotes làcties, la burocràcia ens impedeix obrir nous mercats amb més rapidesa. Però els problemes no es produeixen només amb el país de destí. Resulta molt curiós que sigui cinc vegades més econòmic enviar un contenidor cap a la Xina que transportar la llet des de Vidreres fins al Port de Barcelona.

Més Informació
Cadí, la cooperativa centenària
Munyir junts un sector en crisi
"Quan vols fer un projecte d'abast nacional català, com Llet Nostra, estàs jugant a 1a divisió"
Avui et destaquem
Comentaris