Des de la Costa Brava, Lluís Torrent i Suñé (Torroella de Montgrí, 1949) es dedica a predir el futur. Ho fa amb l'equip de Panini, segons ell, "el millor equip de futbol que juga sense pilota", capaç de preveure les plantilles que disputaran LaLiga i així produir els milions de cromos que joves -i no tan joves- col·leccionen cada any. Enguany, la celebració del Mundial de Futbol ha comportat una nova col·lecció i, per tant, un repte més: si bé les diferents seleccions que hi participen han acabat d'anunciar recentment els jugadors escollits per viatjar a Amèrica, Panini fa cinc mesos que ha tancat els cromos del Mundial. "Fa anys, l’exseleccionador Vicente del Bosque em va dir que no entenia com havíem fet la llista de cromos, quan ni ell mateix sabia a qui convocaria i a qui no. Som molt bons", recorda Torrent. A la vora del seu dotzè mundial al capdavant de Panini, el director general de la companyia acull VIA Empresa a la seu central, des d'on controla el mercat ibèric del cromo al qual fa arribar una seixantena de col·leccions i més de 100 milions de sobres anualment.
Passen les generacions i les formes d’entretenir-se evolucionen, on les pantalles han guanyat molt de poder. Ara bé, fa l’efecte que els cromos mai deixaran d’existir.
És veritat que l'efecte de les pantalles i de totes les noves tecnologies no ha afectat de cap de les maneres les col·leccions de cromos i de trading cards (cartes col·leccionables), suposo que pels molts motius que hi ha a l’hora de fer una col·lecció. El principal que destaco és la sociabilitat, sempre hi ha aquell nen tímid que a l'escola no és dels més actius, però el fet de fer una col·lecció de cromos, tenir-ne de repetits o el d’algun jugador excepcional com en Lamine Yamal, té un efecte integrador.
"La vida del cromo continua totalment viva"
Es pot dir que el món del cromo suposa una espècie de pseudoeconomia per aquest jove públic al qual fa referència?
Sí, sens dubte. Aquest és un altre motiu pel qual fer col·leccions, els nens aprenen a organitzar-se, tots aquells que tenen paga setmanal o mensual, si és que encara es fan aquestes coses, poden destinar uns cèntims a llaminadures, altres històries, o als cromos. A més els cromos requereixen un cert ordre per posar-los a l’àlbum, passar una estona concentrat, etcètera. Hi ha molts efectes interessants que no es compren amb la tecnologia i crec que la vida del cromo continua totalment viva.
A més, la febre del cromo colpeja totes les edats.
Exacte, però, val a dir que molta gent creu que només fem col·leccions de futbol, i no és així. A Panini Espanya, des d’on portem el mercat espanyol i el portuguès, fem entre 60 i 65 col·leccions cada any, i n’hi ha de tota mena. Evidentment, les que més es venen són de futbol, i és cert que els col·leccionistes, quan arriben a una determinada edat, normalment entre els dotze i quinze anys, ho deixen, perquè creuen que els cromos són per a nens petits. Però resulta que aquest nen es fa gran, es casa, té fills, i aquests tornen a introduir els cromos a casa i reenganxen els pares. Per tant, aquest tipus de col·lecció no la fa només l'infant, la fa juntament amb la família, el pare, l'avi, el tiet, o el germà gran.
O un col·leccionista milionari. La setmana passada es va conèixer que un aficionat ha pagat més de cinc milions de dòlars per un cromo de Panini de Victor Wembanyama de la temporada 2023-2024. Vostè ho pot entendre, o li sembla un disbarat?
El mercat del col·leccionable europeu i llatinoamericà es comporta de la mateixa manera, la d'obrir sobres, intercanviar-los, etcètera. En canvi, els nord-americans, i això també ho han traslladat als mercats asiàtics, tenen una altra manera de fer que jo, sincerament, no comparteixo. Recordo la primera notícia que vam tenir relacionada, va coincidir amb la pandèmia, ens va arribar que els nord-americans s’havien tornat bojos. I ho vaig confirmar amb una trading card de Leo Messi que va caure a les meves mans, per la qual em van arribar a pagar 350.000 dòlars. I al magatzem en podíem tenir 10.000 d’aquestes. Això aquí no té cap sentit, hauríem de venir a treballar amb metralladores.
Si es tractés d’un quadre de Picasso, o de Dalí, una obra única, ho podria entendre, però no és així. Tothom pot tenir la mateixa carta per la qual s’han pagat quantitats econòmiques desproporcionades. I encara tinc dades més elevades que la que vostè ha mencionat: un cromo signat per Kobe Bryant i Michael Jordan va ser subhastat per més de 12,9 milions de dòlars. Jo, sincerament, no ho entenc.
I no sent un cert orgull d’haver creat un producte aparentment simple, però, en determinats casos, extremadament valuós?
No. Com li deia, aquest és un tema dels nord-americans, nosaltres no funcionem així.
Fins a quina xifra considera raonable pagar per un cromo determinat?
Jo considero que no se n'ha de pagar cap, si fos una peça vertaderament única en el món, podria entendre que es fes una subhasta, això és una altra història. Però en el cas dels cromos no estem parlant de peces úniques.
Úniques potser no, però algunes en concret són més difícils de trobar...
No, això és una faula que existeix. De fet, una vegada que vaig anar a Sevilla vaig pujar a un taxi perquè em portés al camp de futbol del Sevilla, i com el taxista era del Betis no em volia portar. Li vaig insistir i li vaig explicar que era per un assumpte de cromos i ell, indignat, em va dir “a sobre només em surten cromos del Sevilla!”. Quan vaig arribar al camp del Sevilla era al revés, tothom em deia que només li sortien cromos del Betis. Per tant, no, els cromos s'imprimeixen tots exactament igual i amb la mateixa quantitat. El que passa és que és aleatori, i quan vas a un punt de venda i et compres uns sobres, i esperes que et surti el Lamine Yamal, i en molts casos no surt, però tots els cromos es produeixen en la mateixa quantitat.
Si recordem les xifres que s’han arribat a pagar per determinats cromos, ens adonem que són números més aviat propis del mercat immobiliari, al qual, precisament, vostè sempre ha estat molt lligat. En quin moment es va sentir atret pel món del cromo?
Va ser arran d’un client belga a qui li vaig portar una operació immobiliària. Es va crear una bona relació personal i em va demanar una sèrie d’ajudes, tant del món immobiliari com de fora, i en una ocasió el meu soci Jaume Bruguera i jo ens estàvem preparant per anar a una fira immobiliària a Brussel·les, per tant, vaig avisar aquest client per veure’ns, i després d’estar amb ell, em va dir “saps a què em dedico jo?”. I li vaig respondre que no, que havia rebut alguna carta de Panini, i imaginava que feia llibres. Em va dir que no i em va convidar a sopar per parlar-me dels cromos, només parlava sobre el mateix tema. Jo estava fart dels cromos, però ell insistia que volia introduir-los a Espanya, per tant, li vaig dir que no es preocupés, que ja li buscaria algú que l’ajudés. Ell, enmig del sopar, en un restaurant que estava a rebotir, es va aixecar i em va cridar “ets tu qui ha de fer-ho!”. I així vaig començar, obligat. La primera col·lecció va ser la Supermoto. I fins avui dia.
Des de finals dels setanta, quan va passar a dirigir Panini a la península, fins a l’actualitat, ha evolucionat el cromo?
No hi ha hagut un gran canvi. En general, s’acostuma a pensar que en el món dels cromos hi ha hagut moltes editorials espanyoles i no espanyoles, però si em refereixo a totes les espanyoles, que no mencionaré per no ser maleducat, n’hi ha hagut moltes que han volgut entrar en aquest mercat i el del col·leccionisme, però no han tingut èxit. Jo sempre dic que les col·leccions de cromos són tan, tan i tan senzilles que alhora són complicadíssimes. La gent es pensa que això va de posar cinc o sis trossos de paper dins d'un sobre i ja està.
"Les col·leccions de cromos són tan, tan i tan senzilles que alhora són complicadíssimes"
Llavors, quin és el secret del cromo?
I el de la Coca-Cola? Això no es pot dir.
Quants cromos es fabriquen cada any?
Depèn de molts factors. A Espanya sempre superem els 100 milions de sobres venuts, i sempre hi ha una mica de sobrant.
I quants diners generen?
Per política d’empresa aquestes són unes dades que no podem donar.
Vostè en col·lecciona?
Bé, per defecte professional, segons quin tipus de col·leccions, especialment les que considero importants, quan arriben les vull tenir. Obro capses de cromos per veure si estan ben tallats, si estan ben impresos, si l'adhesiu és correcte o no... Va haver-hi una col·lecció concreta en què es va comprar un paper massa adhesiu, i vaig fotre un merder de cal déu. També vull controlar els repetits, perquè una col·lecció sense repetits és un desastre, ja que ha d’haver-hi per generar intercanvi entre els col·leccionistes, però tampoc hi ha d’haver massa, ha de ser un percentatge concret que jo mateix controlo, juntament amb un equip de persones.
Guarda algun cromo especialment valuós?
Només un... És un cromo d’en Messi, del darrer Mundial, signat per ell. Un autògraf autèntic d'en Messi.
Aquest que comença ara serà el seu dotzè mundial al capdavant de Panini. Com es prepara des de la companyia un Mundial de futbol?
Doncs igual que qualsevol altra col·lecció, no hi ha diferències. Evidentment, el Mundial influeix en la part de distributiva, la de producció, comunicació, màrqueting… a la pràctica és el mateix que amb la resta de col·leccions, però amb dimensions diferents. No tractem igual una col·lecció d’una sèrie de televisió que acaba de començar i que té un públic objectiu més reduït que una col·lecció de la LaLiga, que sabem que tindrà una repercussió enorme.
De tota manera, s’entén que la celebració del que probablement sigui el principal esdeveniment esportiu arreu del món, té un impacte important en la companyia.
És clar, hem de tenir en compte que Panini és present en 130 països, i la del Mundial és l'única col·lecció que surt alhora a tots aquests mercats. És una vertadera bestiesa. Hem de vetllar per l’estoc; cada dia, a les vuit del matí, haig de trucar a producció, demanar que ens enviïn més camions, etcètera.
"Estem fent la llista de cromos que sortirà a mitjan agost quan comenci LaLiga, i ves a saber quin president hi haurà al Real Madrid, quins jugadors fitxarà..."
A més, tingui en compte que això no és com muntar un bar, necessitem màquines per produir, tallar i ensobrar que no existeixen, que les tenim només nosaltres a la central, a Mòdena, i al Brasil. Imprimir té la seva facilitat, però després hi ha tota una sèrie de processos que requereixen maquinària que no existeix.
Com és la relació entre Panini i la Lliga?
Molt bona. Aquí tenim un equip que està en contacte constantment, i mantenim una comunicació molt fluida. Personalment, tinc molt bona relació amb en Javier Tebas, de fet, l’única roda de premsa anual que fa sobre productes és el nostre. A més en Tebas és una vertadera màquina de treball, pots estar parlant amb ell a Madrid, que al vespre se’n va a Dubai i torna l’endemà. A en Tebas sempre li dic que l’equip Pani-Liga és el millor equip del món.
En què està treballant actualment l’equip Pani-Liga?
Ara estem preparant la sortida de la col·lecció de la pròxima temporada de la Lliga. En aquest sentit, hi ha uns antecedents importants relacionats amb el Mundial. Sempre ens trobem amb algun savi que diu que no hem fet el cromo d’un determinat jugador, però és que, l’equip del nostre director editorial, en Juan Pedro, que té el millor equip de futbol, malgrat que no juguin amb la pilota, va tancar els cromos del mundial fa més de cinc mesos. I les convocatòries de les diferents seleccions les estem coneixent ara. És molt difícil fer aquest tipus de prediccions i, de fet, recordo que fa anys l’exseleccionador Vicente del Bosque em va dir que no entenia com havíem fet la llista de cromos quan ni tan sols ell mateix sabia pocs dies abans de tancar la convocatòria a qui convocaria i a qui no. Insisteixo, som molt bons, i aquesta és una part molt important del nostre engranatge.
Quant fa que tenen el cromo del darrer fitxatge del Barça, Anthony Gordon?
(Riu) No, suposo que encara no el tenim, però el tindrem.
Imagino que també hi haurà cromos que s’hauran produït, però no venut. El de Kylian Mbappé haurà suposat més d’un maldecap...
Sí, també ens pot passar. Amb un nombre tan elevat de futbolistes sempre hi ha casos extraordinaris, i ara estem fent la llista de cromos que sortirà a mitjan agost quan comenci la Lliga. Ves a saber quin president hi haurà al Real Madrid, quins jugadors fitxarà... perquè, és clar, en funció del president que es quedi hi haurà uns jugadors o uns altres. Hi serà el Mourinho? Tot això és pràcticament impossible d’anticipar.
En quins altres esports posa el focus Panini actualment?
Estem fent seguiment de LaLiga F. Tanmateix, la col·lecció de la lliga femenina la fem per tenir contemplat el mercat, però tenim en compte que no fa pas tant, un partit de competició nacional Real Madrid-Barcelona, al camp del Madrid, va sortir als diaris amb una xifra rècord de 5.200 assistents...
D’altra banda, estem fent d’una manera molt reduïda la lliga professional d’handbol, la Liga Asobal, i també estem intentant tornar a entrar al món del bàsquet, però no podem comparar aquests esports amb el futbol. Si agafem tots els pavellons de bàsquet, plens de gom a gom, i els posem tots junts al camp de futbol del Madrid o del Barça, encara els hi sobrarien llocs. No té res a veure l’afluència de seguidors que hi ha en el món del futbol respecte a la resta d’esports.
"Si agafem tots els pavellons de bàsquet, plens de gom a gom, i els posem tots junts al camp de futbol del Madrid o del Barça, encara els hi sobrarien llocs"
I quin pes juguen el còmic i el llibre dins de la companyia?
Nosaltres som els llicenciataris tant de DC Comics com de Marvel, tenim tots els grans personatges, com Batman, Superman, etcètera. I hi ha grans empreses editorials, com ara Planeta DeAgostini, que factura una barbaritat de milions, però, en canvi, en còmics està lluny de nosaltres, perquè som el número u del país en còmics. Així i tot, el pes que té aquest segment en la nostra facturació està entorn del 30%.
L’experiment dels NFT ha funcionat a Panini?
Aquest és també un tema molt nord-americà. En el nostre cas vam treballar amb un extern, que ho va fer perfecte, em vaig treure el barret perquè ho va fer de cine. Però no va funcionar. I hi ha el cas d’altres empreses que no mencionaré, que van atabalar tant a LaLiga com a la federació de futbol amb aquest assumpte, i van haver de pactar uns acords amb nosaltres, ja que els drets digitals són nostres, i tampoc els hi va sortir bé.
Tenen previst continuar explorant nous esports i formats?
Ara per ara no, continuarem posant el focus en el futbol, que és l’esport que més tractem amb totes les línies de productes que agrupa.
