Dijous 11 de juny començarà a rodar la pilota en un dels esdeveniments esportius més grans del món, segurament només igualat pels Jocs Olímpics. Durant cinc setmanes, 48 seleccions nacionals competiran per aconseguir el títol de campió del món de futbol en un torneig repartit al llarg dels tres països de Nord-amèrica: Mèxic, Estats Units i Canadà. Seran 104 partits en què el darrer de tots, la final, farà seure davant del televisor la increïble xifra de 1.500 milions de persones. Torna la marató de futbol a la televisió, els desplaçaments massius d’aficions i també torna l’àlbum de cromos de Panini, que no falla a la cita mundialista des d’aquella primera edició publicada amb ocasió del Campionat del Món del 1970, que es va celebrar a Mèxic. La tradició dels cromos de futbol està molt arrelada a casa nostra, on fa més de 100 anys que se’n publiquen col·leccions. No podem oblidar els cromos de futbolistes que oferia Xocolates Ametller als compradors dels seus productes ja fa més d’un segle.
Tornant al present, a ningú se li escapa que la marca més reconeguda de cromos col·leccionables és la italiana Panini, que el 1961 va començar a fabricar i distribuir aquest producte des de la seva Mòdena (Emília-Romanya) natal. El que va néixer com una empresa familiar dels Panini, avui dia és una gran multinacional que explota nombroses verticals de negoci més enllà dels cromos. La principal àrea, com és fàcil d’imaginar, és la de col·leccionables, que inclou com a actius de més valor als cromos i a les trading cards (targetes rígides, no adhesives i amb imatges i text a doble cara). Una altra branca és l’editorial, que entre producte propi i traduccions publica més de 7.000 còmics, revistes i llibres dirigits a tots els segments d’edat i amb distribució a Europa i Iberoamèrica. També tenen distribuïdora pròpia, que treballa tant amb productes Panini com amb productes de tercers i que té capacitat per arribar a mig milió de punts de venda.
Un altre àmbit és el de les llicències, que gestiona els drets dels productes desenvolupats a Panini i també l’adquisició de llicències esportives. D’ençà del 2000 es va encetar el projecte Panini Digital, que engloba big data sobre futbol, gestió de pàgines web i comercialització d’app. La secció de patrocinis i promocions està enfocada en la col·laboració amb empreses que busquin notorietat través de l’aparició de la seva marca als productes Panini. Finalment, també disposen d’una divisió de partworks, publicacions periòdiques amb ànim de ser col·leccionades. Tot plegat per facturar al voltant dels 2.000 milions d’euros anuals, amb un ebitda dins d’un rang de 250-300 milions i una valoració del negoci propera als 2.500 milions. Tot un gegant que ja fa molts anys que no es troba en mans de la família fundadora, sinó que ha experimentat diversos canvis de propietat.
Panini factura al voltant dels 2.000 milions d’euros anuals i té una valoració del negoci propera als 2.500 milions
La primera entrada de capital aliè a la família es va produir el 1986, quan l’empresari Carlo De Benedetti va adquirir una quarta part de les accions, al mateix temps que el grup editorial Mondadori en comprava un 10%. Dos anys després, la família Panini se’n va desvincular del tot, perquè van vendre el seu paquet a l’empresari editorial britànic Robert Maxwell. El magnat va acabar malament -ofegat a aigües canàries- i també el seu grup, que va resultar ser un formatge ple de forats. Tota aquesta inestabilitat va afectar Panini, i va desembocar en un nou canvi important en el repartiment el capital. El 1992 qui va entrar amb una participació majoritària van ser els grups Bain Gallo Cuneo i De Agostini, aquests darrers socis històrics de la catalana Planeta en alguns negocis.
Amb l’empresa estabilitzada, els inversors van desfer posicions i van traspassar la companyia als americans de Marvel, que es trobaven en una fase d’expansió accelerada. Però van prémer massa l’accelerador i pels volts de Nadal del 1996 la multinacional del còmic va fer fallida, amb el que es va haver de desprendre de la participació a Panini, que va tornar a mans italianes, en aquest cas dels seus propis directius amb el suport financer del hòlding Fineldo, de la família Merloni. Després de vint anys, Fineldo va decidir abandonar el capital i els directius que havien pres el control, sobretot Aldo Hugo Sallustro, van recórrer al crèdit extern per adquirir la seva participació, en una operació corporativa on també van prendre part les germanes Anna i Maria Teresa Baroni, que igualment tenien càrrecs directius a l’empresa. Des de l’any passat, la premsa econòmica internacional assegura que un nou canvi de mans a Panini és imminent, atès l’interès de determinats fons d’inversió americans en la companyia, però a hores d’ara no sembla haver-se tancat cap operació en aquest sentit.
A banda d’aquesta llarga història de transaccions, és important destacar que la filial espanyola de Panini ha estat instal·lada sempre a Catalunya, en concret al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), un vincle que es va reforçar a partir de l’any 2000, quan la multinacional va adquirir la firma catalana Este, que des dels anys setanta comercialitzava els cromos de la Lliga espanyola de futbol.
Però si Panini ha estat notícia en els darrers temps no és pas per la seva propietat o per les seves xifres envejables, sinó per un problema de pes que pot deteriorar el seu futur com és la pèrdua del contracte amb exclusiva amb la FIFA per editar els cromos del campionat del món de futbol, un vincle comercial que ja depassava els 50 anys de durada. A partir del 2031, qui tindrà aquesta exclusiva serà la firma nord-americana Topps, que pertany al gegant Fanatics. Les col·leccions de cromos de l’Eurocopa 2024 ja van ser a càrrec d’aquesta companyia.
La història de Topps és ben curiosa, perquè no comença amb les col·leccions, sinó amb la fabricació de xiclets. En efecte, el 1938 una família de Brooklyn va posar en marxa una fàbrica de goma de mastegar per aprofitar la seva experiència en la distribució de tabac. En acabat de la Segona Guerra Mundial van començar a embolicar els seus xiclets amb imatges de personatges de còmic, una pràctica que va anar agafant volum fins a fagocitar el negoci inicial, de manera que es van acabar especialitzant en la confecció de cromos de tot tipus, especialment de jugadors de beisbol. L’any 1992 Topps va abandonar definitivament la producció i venda de xiclets, que van quedar confinats a la marca Bazooka, també de la seva propietat. Fa quatre anys, la firma Fanatics va adquirir Topps per 500 milions de dòlars.