Fa gairebé sis anys vam publicar un article doble (primera part, el 4 de novembre del 2021 i segona part, set dies després) on detallàvem la guerra que s’havia desfermat per tal d’aconseguir el control de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), coneguda comercialment com a Agbar. Tot havia començat el 2022, quan Veolia, empresa francesa hereva de la llegendària Compagnie Générale des Eaux (fundada el 1853) va absorbir a la seva rival secular, la també francesa Suez, que al seu torn era l’evolució al cap de les dècades de la Compagnie de Suez -constructora del Canal de Suez- i de la Lyonnaise des Eaux. El procés de presa de control per part de Veolia va ser mitjançant una OPA hostil que va trigar dos anys a triomfar. L’efecte que va tenir aquest moviment a casa nostra va consistir en què Criteria, el hòlding inversor de “la Caixa”, va haver de desprendre’s del seu paquet de Suez, una participació acumulada lentament en paral·lel a la venda de les accions d’Agbar precisament a Suez. En altres paraules, “la Caixa” va anar canviant accions de la filial catalana, Agbar, per accions de la matriu francesa, Suez, fins a disposar d’un 7% d’aquesta última. Com dèiem, l’OPA de Veolia va desembocar en què “la Caixa” es quedés sense accions de Suez, però amb un important contingent de liquiditat, d’uns 730 milions d’euros.
Amb tants diners a les mans, i amb la possibilitat que Veolia volgués desprendre’s d’Agbar, de seguida van sortir veus que asseguraven que Fainé empraria l’import que Veolia li havia posat a les mans per recomprar la companyia catalana de gestió de l’aigua. Però el directiu bagenc no seria l’únic interessat, perquè ja abans de l’OPA de Veolia, el lobbista David Madí Cendrós feia moviments a l’ombra per intentar aconseguir entrar al capital d’Agbar partint de la hipòtesi que Suez volia posar la companyia al mercat. Tots aquests moviments soterrats, executats des d’Aigües de Catalunya (una filial d’Aguas de Valencia), l’empresa que Madí presidia, van sortir a la llum arran de l’Operació Volhov, una d’aquelles ràtzies periòdiques que duu a terme la Guàrdia Civil contra independentistes catalans (en aquesta operació també van aparèixer altres personatges coneguts, com Víctor Terradellas, Xavier Vinyals o Oriol Solé).
La realitat és que els plans de Madí van quedar estroncats per la pandèmia i per l’OPA de Veolia, però Agbar va continuar essent una empresa interessant, alhora que alguns analistes especulaven amb què Veolia -com dèiem abans- volgués treure-la de la cartera de participades. En els cinc anys que han passat des de la formulació d’aquesta hipòtesi, la multinacional francesa no ha donat cap motiu per pensar que Agbar es posaria a la venda, però no només això, sinó que tot el que ha succeït des d’aleshores apunta en una direcció radicalment oposada. El gener del 2024, l’enginyer Ángel Simón Grimaldos, l’home que havia dirigit la companyia d’aigües des del 2008, va passar a ser conseller delegat de Criteria. Sembla que tots dos càrrecs serien compatibles, atès que la firma francesa va emetre un comunicat afirmant que Simón “mantindria la seva relació amb el grup com a president d’Agbar", però només un dia després van canviar d’opinió i van manifestar que “continuarà donant suport a Veolia com a president d’Aigües de Barcelona", que pot semblar el mateix, però que en realitat era molt diferent. Com vam explicar al segon capítol de la sèrie, Aigües de Barcelona no és més que una filial d’Agbar creada el 2013, participada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Criteria, i que té com a única missió el subministrament d’aigua als municipis metropolitans. Per tant, la degradació de Simón era evident. Per si fos poc, la nul·la entesa amb Fainé va acabar provocant que l’enginyer hagués d’abandonar precipitadament Criteria, on només va romandre quinze mesos. Finalment, a les portes de l’estiu del 2024, Simón va abandonar també Aigües de Barcelona, trencant així el darrer vincle que l’unia al grup Veolia.
Aigües de Barcelona no és més que una filial d’Agbar creada el 2013, participada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Criteria
D’ençà d’aquell moment, el control de Veolia sobre Agbar s’ha manifestat molt clarament i ha provocat que tots aquells que pensaven que hi havia la possibilitat que Criteria aconseguís recuperar el seu control o, si més no, adquirir-ne un paquet rellevant, han hagut de llançar la tovallola. El negoci interessa, i molt, als francesos. Per reblar el clau, a finals de l’any passat va saltar una notícia que confirma de manera contundent tot això que dèiem, i és que, com acostumen a fer les multinacionals franceses -que li preguntin a les successives víctimes de l’asseguradora AXA- Veolia ha tret a passejar la piconadora i ha laminat totes les marques locals, inclosa la històrica Agbar, que han quedat substituïdes per la de Veolia. Ni més ni menys que un centenar de denominacions corporatives autòctones han desaparegut, i només s’ha salvat la filial metropolitana Aigües de Barcelona. Si entrem a la pàgina web d’Agbar, que manté l’adreça, el que trobem és el logotip de Veolia i una petita llegenda que diu “Agbar és ara Veolia”. Aquest ha estat el desenllaç... l’empresa d’aigües serà francesa i punt. La guerra ha acabat.