“Martinets” a la Garrotxa, “petits” a la Cerdanya, “diablorins” a la Ribagorça, “familiars” a l’Alt Urgell i “menairons”, “minairons” o “manairons” al Pallars i a Andorra. Tots ells són noms amb què es coneixen uns dels éssers fantàstics més microscòpics del Pirineu. Així els definia l’escriptor Daniel Rangil al llibre Mitologia dels Països Catalans: “Aquests follets són tan remenuts que n’hi caben milers o milions en un canonet de guardar agulles”. Aquestes criatures mitològiques, de qui s’assegura que són capaces de sembrar i segar camps de blat sencers en cinc minuts, són els protagonistes de Manairons, la nova aposta videolúdica del 3Cat que, juntament amb Dracamar, buscarà posicionar la corporació pública com un agent a tenir en compte dins del sector dels videojocs.
Darrere de Manairons hi ha JanduSoft, un dels estudis catalans més establerts a l’ecosistema català, amb més de 10 anys d’experiència, que va aconseguir convèncer a la corporació pública amb la seva aposta per reimaginar la mitologia catalana. “Creiem que els manairons són una part única del folklore català que no ha estat explotada, i que molts catalans no la coneixien, com nosaltres mateixos abans de fer el joc”, explica l’artista 3D de l’estudi, Gerard Martínez.
Inspirat en obres com Little Nigthmares (Tarsier Studios), It Takes Two (Hazelight Studios) la sèrie Arcane (Riot Games i Fortiche Production) i la filmografia de Tim Burton, Manairons aposta per una llegenda que “està plena d’encant”, com bé remarca la directora d’art Ivet Macias: “Són uns follets que tenen addicció al treball, és a la seva naturalesa. Qui posseeix el canut, que és on viuen aquests éssers, és qui els mana. I si no tenen un ordre, es tornen bojos i es poden tornar destructius”. “La gràcia de Manairons és com agafa la cultura, que no és exclusivament catalana, perquè s’estén per tots els Pirineus, i ho expliquen de manera global. És el que fa Tolkien d’alguna manera amb la mitologia, i ho han clavat”, considera el cap del Departament d'Arts Digitals i Videojocs de 3Cat, Oriol Boira.
Boira: “La gràcia de Manairons és com agafa la cultura, que no és exclusivament catalana, perquè s’estén per tots els Pirineus, i ho expliquen de manera global”
Sota aquesta premissa, la història de Manairons pren forma en el fictici poble de Vilamont, on un terratinent anomenat Llorenç ha fet servir el poder d’aquests minúsculs éssers per industrialitzar a gran escala la vila, provocant el tancament de comerços locals. “Té una narrativa fosca que contrasta molt amb el que hi ha avui dia, que és la intel·ligència artificial”, relata el CEO i fundador de JanduSoft, José Antonio Andújar. “L’objectiu és alliberar els manairons perquè els treballadors manuals puguin tornar a fer la seva feina bé, no a cuita-corrents com les màquines”, explica. Per fer-ho, el joc combina les fases de plataformes en tres dimensions, en què els jugadors hauran d’afinar la precisió amb els seus salts, amb altres de combats contra diversos enemics. També s’inclouen una sèrie de melodies que els manairons hauran d’aprendre a tocar amb les seves flautes, una referència als primers The Legend of Zelda que servirà per resoldre diversos trencaclosques.
Una coproducció amb mirada internacional
Manairons és el segon videojoc que és presentat públicament fruit de les crides públiques en què es fonamenten els diferents projectes de l'estratègia de videojocs del 3Cat, que enguany es troba ja en el seu tercer any. Aquestes crides públiques van dirigides a les empreses de desenvolupament de videojocs de Catalunya, a les quals demanen que presentin propostes de videojocs que s'adeqüin als públics, temàtiques i requisits explicitats en cadascuna de les convocatòries. La primera d'elles, del 2023, va donar lloc a Dracamar, que s'espera que es publiqui durant la primera meitat de 2026, i les dues segones, del 2024, s'han materialitzat en Manairons i un tercer joc, per a dispositius mòbils, que encara no s'ha desvelat públicament, però que es mostrarà abans que acabi l'any.
En el cas de Manairons, es tracta d'una coproducció entre el 3Cat i JanduSoft, amb un pressupost del voltant dels 500.000 euros finançats a parts equivalents per ambdues entitats. “Per escollir els projectes de la crida es compon un comitè multidisciplinari, amb gent de negoci, de producció, de continguts, de videojocs… Amb Manairons, va haver-hi unanimitat que havia de ser el projecte escollit”, assegura Boira. Des de JanduSoft preveuen que finalitzaran el desenvolupament aquest 2025, amb la planificació de publicar l'obra a la plataforma digital Steam a principis de 2026.
'Manairons' és una coproducció entre el 3Cat i JanduSoft, amb un pressupost de 500.000 euros, que té previst publicar-se a principis de 2026
Amb aquest llançament, el 3Cat sumarà cinc jocs al seu nou catàleg videolúdic, encetat el 2024 amb Crims: Casos Oberts, produït per Cubus Games. A aquest títol, que durant el 2025 ha rebut una segona temporada amb nous casos, se'ls han sumat Aeri i Mots, els videojocs desenvolupats a partir dels prototips guanyadors de les dues primeres edicions dels Premis Ludi, i s'hi afegiran els ja mencionats Dracamar i Manairons, juntament amb el títol no desvelat per a dispositius mòbils. Però la llista no acaba aquí, remarca Boira: “Nosaltres no tenim gent que fa jocs. Llancem una crida, la treballem amb l’estudi seleccionat i, mentrestant, publiquem la següent crida. Així anem creant un engranatge que, potser, un dia pot créixer i aspirar a projectes més ambiciosos”. Un creixement que no tanca la porta a expandir fora dels videojocs propietats intel·lectuals com Manairons o Dracamar: “Per contracte es contempla la possibilitat que sigui un univers transmèdia, però creiem que ha de ser un camí sostenible. El primer és el videojoc, i quan comencem a veure indicadors, es decidirà si s’arrisca, si no, o si s’espera a fer-ho més endavant”.
Tercera edició dels Premis Ludi
El nou videojoc s’ha mostrat en primícia aquest dimarts a l’Auditori Municipal de Terrassa, aprofitant la presentació de la tercera edició dels Premis Ludi, el concurs que organitza anualment el 3Cat dirigit a estudiants universitaris i de formació professional de desenvolupament videojocs. Com en les dues edicions anteriors, el concurs convida els futurs desenvolupadors a crear un prototip de videojoc que compleixi amb un objectiu explicitat pels organitzadors: si en la primera edició aquest era promoure el consum de notícies d'actualitat i en la segona, el foment de la llengua catalana, en l'edició de 2025 els estudiants hauran de crear un joc que converteixi algun element del currículum escolar dels infants de Catalunya en una experiència lúdica més divertida.
El concurs ha obert inscripcions aquest 23 de setembre, i els estudiants podran presentar-hi propostes fins al 30 d'octubre, de manera que tindran cinc setmanes per idear i desenvolupar el projecte. Als Premis Ludi s'hi pot participar en equips de fins a quatre integrants o bé en solitari, i s'hi poden presentar tants projectes com es desitgi; l'únic requisit és tenir entre 18 i 25 anys i que el joc es pugui jugar des de navegadors web.
Un cop rebudes totes les propostes, el jurat, format per 18 professionals de diferents branques del sector, escollirà els tres reconeixements (màxima diversió, màxima creativitat i major rejugabilitat) i el premi a joc de l'any, que es donaran a conèixer en una gala que se celebrarà el 20 de novembre. En els tres primers casos, els integrants de l'equip guanyador podran escollir entre un viatge a la BIG – Bilbao International Games Conference del 2025, o bé un ordinador per a videojugadors. Per la seva banda, els guanyadors del premi a joc de l'any podran optar entre el mateix ordinador i un viatge a la Gamescom de 2026, la principal fira de videojocs d'Europa, celebrada a Colònia (Alemanya). A més, el seu prototip serà utilitzat per GameBCN per desenvolupar el pròxim videojoc del 3Cat, seguint els mateixos passos que Aeri i Mots.