Quatre anys abans que OpenAI publiqués ChatGPT i donés al món una nova concepció de què volia dir la intel·ligència artificial, l’enginyer Alan Fusté ja investigava si aquesta tecnologia podia tenir un encaix en el món formatiu. “Llavors treballava com a investigador en un projecte amb fons europeus, en què col·laboraven sis universitats, i el gran focus era entendre si es podia aplicar IA en educació”, rememora.
Un cop clos el projecte, Fusté va decidir que volia convertir aquella recerca en un producte concret, i dos anys més tard, juntament amb Xavier Velasco, va decidir fundar Mathew per desenvolupar i comercialitzar una plataforma que ho materialitzés. I el resultat sembla haver funcionat: des del llançament oficial el 2023, la companyia ja ha aconseguit convèncer més de 100 centres educatius i que la seva proposta sigui utilitzada per més de 100.000 estudiants i professors.
Fusté defineix Mathew com “un assistent educatiu que busca ajudar a personalitzar el procés d’aprenentatge, tant des de la mirada del docent com de l’alumnat”. El programa persegueix aquesta fita a través de tres grans pilars o conjunts d’eines: la creació de continguts educatius, com exercicis, testos o situacions d’aprenentatge; l’avaluació automàtica de les tasques, seguint les pautes marcades pel professor; i el monitoratge continuat tant de l’alumne individual com del grup sencer.
Fonts d’informació delimitades i blindatge en ciberseguretat
Per aconseguir tot això, la plataforma combina l’ús de diversos models de llenguatge comercials, tant privatius com de codi obert, amb models d’IA predictiva elaborats internament per l’equip i altres tècniques algorítmiques. Tanmateix, a diferència d’altres eines basades en intel·ligència artificial, els resultats que poden obtenir-se amb Mathew no provenen de multitud de fonts d’arreu, sinó que té molt limitat el contingut educatiu que pot fer servir per a cada situació. “Als centres a vegades els xoca, el fet d’haver d’aportar de contingut informatiu a Mathew, perquè estan acostumats a eines genèriques d’IA generativa. El retorn que té és molt positiu en termes de seguretat i de reducció d’al·lucinacions”, valora Fusté.
Aquesta delimitació de les fonts educatives amb què s’alimenta Mathew es duu a terme a través de dues vies. Per una banda, en els casos en què les escoles treballen amb biblioteques pròpies de recursos, la plataforma utilitza aquest material com a base. “Tot el que treballem per un centre és exclusivament per a ell i no es barreja amb els dels altres centres”, deixa clar el CEO i fundador de l’empresa, instal·lada a Sant Cugat del Vallès. L’altra via arriba a través dels acords que han signat amb diverses editorials de llibres de text, amb les quals han acordat introduir les seves publicacions com a fonts d’informació.
Els exercicis i respostes que genera Mathew es limiten al material acadèmic aportat i delimitat pels centres educatius i els professors
Però més enllà del material a què es recorre, el sistema també incorpora diverses capes tecnològiques per controlar les respostes i evitar que el sistema busqui informació fora del perímetre delimitat: “Abans de processar una petició que té un alumne o docent, el que fem és assegurar-nos i revisar que, efectivament, la tecnologia no ha fet servir coneixement que no estigui disponible dins d’aquestes fonts”. Aquest control també evita, per exemple, que el sistema ofereixi coneixements del currículum de 4t d’ESO a alumnes de 6è de primària. “Mathew entén quins coneixements té accessibles cada alumne, comptant que qui marca què és accessible o no són els docents i el mateix centre educatiu”, remarca el CEO.
Una altra de les prioritats que es marca l’empresa és una exigència en el compliment normatiu tant del Reglament General de Protecció de Dades europeu (GDPR) com de la Llei d'Intel·ligència Artificial que va entrar en vigor l'agost de 2024. Pel que fa al primer àmbit, la companyia va tancar una aliança amb el centre tecnològic Eurecat per definir la infraestructura de ciberseguretat de la plataforma, que es basa en l’arquitectura de confiança zero (zero trust). Aquest criteri fa que “qualsevol operació interna o externa que faci Mathew es consideri no confiable, cosa que ens dona un estàndard de seguretat molt alt”, explica Fusté.
D’altra banda, la firma treballa exclusivament amb proveïdors d’infraestructura de núvol i centres de dades establerts a l’espai econòmic europeu per assegurar que la informació personal emmagatzemada es vegi protegida per l’exigent legislació del continent.
Una eina per a professors i alumnes
Marcant novament distància de la majoria d’eines basades en IA generativa, els xatbots són un element minoritari dins de la plataforma de Mathew. Aquest fet s’observa, per exemple, en les eines de creació de continguts educatius, que es basen més en preguntes i respostes que el professor ha d’anar seleccionant amb el cursor per configurar com vol que sigui el material. El procés guia el docent a través de diverses fases, en les quals ha d’escollir els coneixements educatius que es volen posar a prova, les competències que vol que l’alumne treballi (seguint la Taxonomia de Bloom), els formats dels exercicis (resposta lliure, tipus test, vertader o fals…), la llengua o si serà en format digital o en paper. A través de les eleccions, el sistema elabora els exercicis tenint en compte la informació curricular del nivell acadèmic i el territori, els quals poden ser modificats lliurement pel mestre.
Un cop preparats els exercicis, arriba la segona fase del procés, l’avaluació. Aquesta etapa va coordinada amb la primera, especialment pel que fa a l’elecció del format. Quan són digitals, la translació és directa, però en el cas dels exercicis en paper, les fitxes generades inclouen un codi QR que l’alumne o el mestre pot escanejar per digitalitzar les respostes i introduir-les al sistema. A més, des del passat mes de setembre, l’eina és també capaç de llegir la lletra manuscrita dels alumnes i transformar-la en text digital, cosa que facilita la revisió automàtica.
Fusté: “Qui està a l’aula no és Mathew, sinó el professor, i ha de tenir el control sobre què s’avaluarà”
Una avaluació que, deixa clar Fuster, es basa en tot moment en els criteris decidits pel tutor en la rúbrica: “Qui està a l’aula no és Mathew, sinó el professor, i ha de tenir el control sobre què s’avaluarà”. Aquesta correcció no només és una qualificació numèrica, sinó que també genera una proposta de feedback personalitzat que assenyala errors i punts a millorar. Novament, aquest text no arriba a l’alumne fins que el professor no el revisa, complementa i decideix que és vàlid. “És un tema importantíssim, treballem amb el paradigma de teacher in the loop. És clau en totes les etapes, però sobretot en l’avaluació”, remarca el fundador de Mathew.
Finalment, el darrer vertical del sistema és l’acompanyament dels alumnes, un àmbit amb diverses eines associades que permeten al tutor tenir una visió específica de l’evolució de cada alumne i de com avança el grup en conjunt, però que també permet al jove estudiar i practicar autònomament. Per als primers, el sistema és capaç de detectar si hi ha un grup d’alumnes amb mancances en determinades competències, en funció dels deures o exàmens, i enviar alertes al tutor en els casos que aquest decideixi que són importants. “També tenim una tecnologia, desenvolupada amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, per detectar riscos en el rendiment acadèmic de l’estudiantat i risc de fracàs escolar”, afegeix Fusté.
Pel que fa als estudiants, la plataforma ofereix funcions clàssiques, com poden ser la visualització digital dels apunts o llibres de text, amb funció de lectura en veu alta. Però també incorpora dues eines d’autoestudi desenvolupades per l’equip. Una d’elles, aquí sí, un xatbot vinculat als apunts i llibres de text que permeti a l’alumne resoldre dubtes, demanar exemples o fer preguntes sobre parts específiques, amb respostes sempre acotades als continguts marcats. D’altra banda, l’equip també ha desenvolupat un mòdul de pràctica autònoma, com el denomina Fusté, pensat per preparar lliçons o exàmens concrets. “Els alumnes estableixen el tema que volen practicar, Mathew va creant preguntes i, en funció de com reacciona, es va ajustant en temps real en funció de les necessitats de l’estudiant”, defineix el fundador de l’empresa.
Facturació triplicada i presència a tres països
D’ençà que la plataforma es va llançar el 2023, la companyia ha aconseguit convèncer més d’un centenar de centres educatius perquè l’implementessin en el seu funcionament intern. Un percentatge important se situen a Catalunya i a altres indrets de l’Estat, però l’empresa també ha aconseguit entrar en els mercats de Colòmbia i Mèxic, i aquest 2026 té com a objectiu comercial ampliar aquest darrer i endinsar-se també a Itàlia i Polònia.
La solució es comercialitza amb una tarifa plana, a l’estil d’un programari com a servei (SaaS), en què hi ha un únic preu per llicència d’alumne i s’inclouen la totalitat dels recursos del servei, juntament amb les llicències per a professorat i administració i de les formacions, que s’intenten fer sempre de manera presencial. “A vegades la gent se sorprèn que una empresa d’IA tingui aquest tarannà de tracte proper i humà”, confessa Fusté, qui indica que en algunes ocasions també treballen directament amb les famílies que volen entendre-ho. “Tot té riscos, la intel·ligència artificial també, i intentem ser molt transparents”, assegura.
Mathew es marca com a objectius de 2026 arribar al milió de facturació, reforçar la presència a Mèxic i entrar a Itàlia i Polònia
Amb l’inici del nou any, l’equip de Mathew afronta el 2026 després d’haver triplicat la facturació l’any anterior i amb l’objectiu d’assolir el milió d’euros en l’actual exercici. A escala de producte, en les pròximes setmanes llançaran una nova funcionalitat per poder fer avaluacions de respostes en format d’àudio i vídeo, i la idea és continuar aplicant canvis i millores a partir dels comentaris rebuts per part de les escoles. “Som el que som avui perquè ens han compartit inquietuds, el que els ha agradat i el que no”, valora el fundador, que explica que gairebé mig equip de la companyia està centrat en la millora del producte.
I més enllà de les noves funcionalitats, la plataforma també té dos objectius tècnics per a aquest 2026: continuar millorant l’estabilitat del sistema perquè suporti el creixement del nombre d’usuaris i aconseguir integrar-se amb les eines digitals que ja fan servir altres escoles. “Posar una nova solució o aplicació que no s’entén amb l’ecosistema és un problema i genera friccions”, rebla Fusté.