Durant la vigília del Sant Jordi últim es va saber que Joseph Oughourlian, màxim accionista de Prisa a través del fons Amber Capital, havia posat a la venda dos dels actius més representatius del grup: la cadena d’emissores de ràdio, la conegudíssima Cadena Ser, i el diari El País. Segons s’ha pogut saber, el preu de sortida de la cadena Ser és de 500 milions d’euros, mentre que el del diari és de 250 milions. Aquest moviment es produeix en el marc de la guerra interna entre accionistes que fa anys que té Prisa com a camp de batalla. L’inversor franco-armeni Oughourlian acumula minusvàlues milionàries en la seva inversió a Prisa i fa anys que intenta sanejar el negoci mitjançant la reducció del deute. La venda el 2020 de la branca espanyola de l’editorial Santillana va permetre ingressar 465 milions d’euros que, en bona part, van servir per cancel·lar alguns trams de deute, però la situació encara és molt complicada (al voltant dels 800 milions d’euros de passiu). Si es consumés la venda dels negocis periodístics (El País) i radiofònic (Ser), l’històric grup Prisa només mantindria la branca llatino-americana de l’editorial Santillana com a negoci rellevant.
En l’actualitat, el màxim accionista del conglomerat és el mateix Oughourlian, que atresora un 30% del capital, per sobre de la multinacional francesa Vivendi, que en posseeix un 12%. Un altre paquet destacat (7,6%) és el de la firma d’inversió d’una de les branques de la família Entrecanales, Global Alconaba, de la que es considera que agrupa als aliats del govern espanyol en aquesta lluita (cal recordar que històricament Prisa havia estat considerat un grup del tot afí als governs socialistes), tot i que durant aquest any 2025 han començat a reduir posicions. Aquesta decisió d’abandonar l’accionariat té relació directa amb la impossibilitat de destronar Oughourlian, que darrerament ha executat moviments per reforçar el seu poder (especialment una ampliació de capital que diluirà als seus rivals). Per sota d’Alconaba, amb el 7,3% del capital hi ha la patrimonial de la família Polanco, antigament màxims accionistes destacats de l’empresa. Amb posicions inferiors al 7%, però per sobre del 3% trobem al multimilionari mexicà Carlos Slim, a l’empresari Juan Adolfo Utor Martínez (propietari de Balearia), a la família de l’emir del Qatar, al mexicà Roberto Lázaro Alcántara Rojas, al Banco Santander i a l’empresari del sector de les ambulàncies Diego Prieto Martagón. En total, els paquets esmentats acumulen un 80% de l’empresa, mentre que la resta es considera capital flotant a borsa.
Del diari ara en venda, El País, tothom recorda que ha estat el líder estatal de la premsa generalista durant molts anys, però poca gent coneix el pes dels catalans en la seva fundació. Quan es van agrupar els interessos de Manuel Fraga, el periodista Carlos Mendo, José Ortega Spottorno (fill del filòsof Ortega y Gasset), l’empresari Josep María Santacreu i el també periodista Manuel Milián Mestre per crear un diari amb flaire de democràcia (1976), ràpidament es va observar que hi havia una impossibilitat manifesta per reunir el capital social necessari. L’atzucac es va resoldre quan Santacreu va estar d’acord a fer una aportació addicional de la seva butxaca, en virtut de la qual va arribar a ser el màxim accionista del projecte amb un 12% del capital. Més tard triarien com a primer director a Juan Luis Cebrián Echarri, fill de Vicente Cebrián Carabias, que havia estat director del diari Arriba, de l’agència Pyresa i secretari general de la Prensa del Movimiento. Amb l’arribada formal de la democràcia, el diari va pendular cap al PSOE que liderava Felipe González Márquez.
I tampoc la cadena Ser necessita gaire presentació, perquè tradicionalment ha estat el mitjà més escoltat de la radiodifusió espanyola. Els seus orígens també cal buscar-los a la iniciativa dels catalans, perquè la primera emissora de tot l’Estat, EAJ-1 Ràdio Barcelona, va formar part de manera medul·lar de la prehistòria de la Ser. L’emissora catalana va ser creada el 1924 i la conjuntura del moment -la dictadura de Primo de Rivera- va provocar que els emprenedors catalans que s’havien jugat els diners per esdevenir pioners de la radiodifusió (Royston St. Noble Bywater i Eduard Rifà Anglada, entre d’altres) veiessin com la seva creació passava a les mans de Unión Radio de Madrid a punta de pistola. Després de la Guerra Civil, la cadena d’emissores va ser batejada com a Sociedad Española de Radiodifusión (SER) i els seus nous propietaris van ser, entre d’altres, la família Garrigues (Garrigues Díaz-Cañabate, Garrigues Walker). Amb l’arribada de la democràcia, l’Estat va passar a ser-ne el màxim accionista, amb un 25% del capital i més tard, ja el 1983, el grup Prisa hi va començar a entrar de manera gradual.
La tempesta perfecta per a Prisa va esclatar entre el 2007 i el 2008, quan es va ajuntar la mort del líder del hòlding, Jesús de Polanco, amb la crisi financera internacional, que va agafar l’empresa amb un nivell de deute molt elevat.
El fons Amber Capital va entrar per primer cop a l’accionariat de Prisa l’any 2014, i des d’aleshores ha anat augmentant la seva participació, en paral·lel al creixement de les minusvàlues latents. Aquesta darrera jugada, la venda d’El País i la cadena Ser, marcarà un abans i un després en la història del grup, si és que arriba a produir-se.