Pot ser que hàgim d'utilitzar el primer paràgraf per posar en context a aquelles persones que s'acosten per primera vegada al que els anem a explicar. El 2015, el València Club de Futbol i la Generalitat Valenciana van establir un acord pel qual es concretaven unes dates per a la venda dels terrenys de l'actual estadi, el trasllat al nou i una dotació per a la ciutat d'un poliesportiu a construir pel club. No cal evidenciar que, a l'octubre de 2022, no hi ha previsions que es compleixi cap dels acords plantejats, motiu pel qual l'entitat esportiva planteja una pròrroga i el govern valencià (Ajuntament i Generalitat) es debat entre atorgar-la-hi o no.
Com a petita continuació, encara que menys tècnica, podem agregar que des que Meriton Holdings es va convertir en el màxim accionista de l'equip, els incompliments amb ens públics i privats han estat constants. Fins al punt de crear un moviment ciutadà exigint la dimissió de Peter Lim.
Una vegada resumida l'última dècada futbolística a la capital del Túria, podem desplaçar-nos al present. La Real Federació Espanyola de Futbol compta amb el futur Mestalla com un dels recintes per albergar la seva candidatura al Mundial de 2030. Fins a aquí, tot en ordre.
El València dóna vots
No obstant això, la vicealcaldesa de la ciutat ha explicat en tots els mitjans on l'han entrevistat recentment que el futur estadi incompleix 92 dels 140 requisits que la FIFA valora per indicar si pot albergar-se en el seu interior un esdeveniment excepcional com una Copa del Món.
A partir d'aquí, comencem l'explicació real. En primer lloc, el València dóna vots. Punt. I a menys d'un any de les eleccions, els partits polítics de la ciutat estan començant a utilitzar-ho com a arma polaritzadora per posicionar-se a les urnes. No hi ha més que veure les desavinences entre formacions que formen coalició i, encara que amb discrepàncies, segueixen mantenint la seva posició conjunta en molts aspectes municipals.
Ningú desenvolupa un projecte sota les exigències d'un Mundial, perquè en el dia a dia seria deficitari
En segon lloc, i una vegada escoltats els arguments dels mandataris públics, VIA Empresa ha consultat diferents fonts de la FIFA, i el resum no els deixa en molt bon lloc. De fet, els seus respuestan aboquen a preguntar-se si les declaracions es fan des del desconeixement o la simple estratègia de les sigles.
- En l'informe al que fa al·lusió Sandra Gómez es conclou que tots aquests requisits es poden complir, perquè els realment excloents (terreny de joc, distància en les graderies, vestuaris, zones mèdiques…) són correctes tal com han estat concebuts.
- Cap estadi, ni tan sols el Nou Bernabéu (se suposa que el més modern del planeta quan finalitzin les seves obres), complirà els requisits que es defineixen per a una Copa del Món, ja que aquest és un esdeveniment singular. Perquè, davant qualsevol gran esdeveniment, es realitza una adaptació i adequació dels estadis i de les ciutats que els alberguen. Ningú desenvolupa un projecte sota les exigències d'un Mundial, perquè en el dia a dia seria deficitari. Com hem comentat, s'adapta per a un esdeveniment singular i excepcional.
- Per què ho seria? Perquè la pròpia FIFA estudia les propostes en un Comitè de Desenvolupament i si el dimensionament de la infraestructura (per exemple l'aforament) no està d'acord amb la capacitat de generació d'ingressos del club (a més aforament, més costos en neteja, inspeccions i manteniment…), no aprova la seva continuïtat en la candidatura. Valgui dir que, sota una mitjana de 35.000 espectadors per trobada en l'última temporada, doblegar aquesta xifra pot significar una temeritat a nivell logístic i econòmic. Podríem dir que l'esdeveniment singular ho requereix i això no és problema, però no podem partir de la base que en el dia a dia del Club això es pugui sostenir.
- De fet, és molt comú a tot el món la construcció per fases funcionals. És a dir, desenvolupar un projecte amb 50.000 seients i demostrar que per dins de vuit anys es pot arribar als 65 o 70.000. En el cas que es vulgui, com s'afirma des del PSOE valencià, albergar una semifinal. Però la realitat és que a dia d'avui només s'ha sol·licitat per part de la RFEF la disputa de trobades de la fase de grups, pels quals aquest nombre d'espectadors és suficient i reglamentari.
- Aspectes com la grandària de les oficines o del pàrquing no són crítics. És més, com a màxim s'allotgessin 900 cotxes en interior de l'estadi els dies de partit, per dos motius: existeix un pla de mobilitat per a aquests esdeveniments i la resta de vehicles se situaran als voltants. Però, sobretot, perquè la Policia no permetrà que els vehicles arribin a estacionar en la petjada de l'estadi, per seguretat, ja que quedarien sota les graderies i constituir un perill i un treball extra d'inspecció.
- Temes tractats com que la il·luminació pot ser insuficient o que són necessaris quatre vestuaris cauen per si mateixos. En el primer, el Nou Mestalla ja disposa de la disposició lumínica necessària per albergar amb garanties les retransmissions televisives. En el segon, només s'afegeixen adjacents efímers davant tornejos triangulars o quadrangulars, que mai es donen en un Mundial.
- Finalment, tot això ens porta al moment de plantejar-se prendre una decisió conjunta per al club i la ciutat. El València Club de Futbol té concedits 80 milions d'euros del fons d'inversió CVC a través de la Lliga per construir el nou estadi. I segons fonts tècniques i del propi club, aquests diners serien suficients per concloure un recinte de 55.000 espectadors. Motiu pel qual, de no haver consens entre entitat privada i institucions, una solució seria renunciar als beneficis de ATE i aprofitar un finançament que ja s'ha demostrat que en cap cas arribarà des del màxim accionista, i més quan els ingressos no deixen de baixar en els últims anys com a conseqüència d'una pèssima planificació esportiva a nivell de vendes i no classificacions per a competicions europees.
I, arribats a aquest punt, la pregunta és si algú mirarà per un club centenari que aspira a seguir complint anys en el futur. O si València, com gairebé sempre, seguirà enterrada en guerres internes que impedeixen avançar en una adreça o una altra. Perquè potser la decisió que es pren no sigui la millor. Però, almenys, haurà desbloquejat una situació que ha arribat a un punt sense tornada.