“El meu pare em va deixar una granota el primer dia que vaig anar a treballar a la granja de porcs i, a part de sentir-me incòmoda, el problema el vaig tenir quan volia anar a fer un pipí, que en baixar-me la roba, em veia desvestida i desprotegida”. Així recorda Sònia Morell l’experiència que va tenir ara fa un temps en adonar-se de les dificultats de les dones per fer servir el vestit tradicional dels ramaders. Fruit d’aquesta necessitat, Morell es va aliar amb la seva amiga de la infantesa, i ara sòcia, Montse Cardona, ramadera de llarga trajectòria a Solsona, per idear el que ara és Monoa, una marca de roba que dissenya granotes de treball, que s’adapten al cos de la dona i “la fan recuperar la seva dignitat”, en paraules de Morell.
Arran de la pandèmia, Morell que fins aquell moment s’havia dedicat professionalment al món de la banca i a l’assessoria d’imatge, es va veure en la situació d’haver de gestionar l’explotació ramadera del seu pare, un home gran i amb alguns problemes de salut. Al principi, el seu entorn més pròxim dubtava de com una persona procedent de l’àmbit de l’estilisme podria entomar aquest repte. Però lluny de tirar-se enrere, Sònia Morell va aprofitar la seva experiència en aquesta àrea per dissenyar una granota, pensada per dones i per a dones. “Vaig comprovar que a les granges es tenen molt en compte aspectes com el benestar animal o la bioseguretat, però sovint ens oblidem de la comoditat de les persones que hi treballen”.
Manca de roba familiar femenina
Una vegada detectat aquest dèficit d’una línia de roba laboral femenina, especialment per executar les tasques al camp, juntament amb Montse Cardona, van idear Monoa. “Em vaig adonar que la Montse tenia raó i era cert que no hi havia granotes ajustades al nostre cos. Així, ens vam dedicar a fer l’R+D+I des de casa, fent la roba partint dels requisits de dues dones que formem part del sector”.
Morell: "A les granges es tenen molt en compte aspectes com el benestar animal o la bioseguretat, però sovint ens oblidem de la comoditat de les persones que hi treballen”
Protegir i dissimular les parts del cos específiques de les dones, com els pits o les natges; uns punys als turmells que permeten treure’s i posar-se les botes sense ajupir-se o un sistema de cremallera que facilita obrir la granota de treball sense abaixar-se la part dels pantalons són algunes de les característiques tècniques que ha desenvolupat la marca Monoa.
Un producte de dones i per a dones
Després de set prototips diferents, Morell i Cardona van decidir que el producte havia de ser un teixit còmode, elàstic i agradable, barreja de cotó i polièster. A l’hora de registrar la marca, van coincidir que Monoa havia d’esdevenir una marca dissenyada, fabricada i distribuïda en un entorn de proximitat. “A més de controlar tot el procés de producció, amb un taller que elabora les peces a Sant Vicenç dels Horts amb una fabricació a petita escala, també potenciem els encàrrecs a mida”.
El boca a boca i Instagram han facilitat les vendes de Monoa, on el canal digital suposa un 90% de les transaccions
Una vegada creada la pàgina web i la botiga on-line, el boca a boca i Instagram han facilitat les vendes de Monoa, on el canal digital suposa un 90% de les transaccions. “Disposem de punts de distribució perquè els consumidors es puguin emprovar la roba, però acostumem a operar per WhatsApp o per xarxes socials”. El mes d’agost de l’any passat, Monoa va llençar 100 unitats de les seves granotes de treball, que es van esgotar en només 15 dies. L’èxit va impulsar les seves creadores a ampliar les talles, venen des de la XS fins a la 2XL, i dissenyar vestits per homes i nens. Les seves creacions, a un preu estàndard de 78 euros, han arribat a Menorca, Galícia o Andalusia. I a professionals com els pagesos, ramaders, però també jardiners o muralistes.
Més enllà de l’evolució d’una peça de roba, Morell considera que Monoa suposa una revolució en el concepte de la dona resignada en el món laboral. Darrere d’aquesta granota de treball, hi ha l’intent de trencar una doble discriminació: per un costat, la de la presència de la dona al món agrari, i per altra, la necessitat d’anar vestida en consonància al seu cos. Fins ara, segons Morell, la dona estava vinculada d’una forma invisible i alegal a aquest espai. Ara, com es pot veure al logotip de Monoa, la A, símbol del femení, traspassa i s’inserta a la lletra O, que representa el món masculí.