• Empresa
  • El MWC, o el Model de Wifi i Telefonia Catalanes

El MWC, o el Model de Wifi i Telefonia Catalanes

Les operadores més petites guanyen en satisfacció per la proximitat i el bon tracte al client, a més de la llengua en què s’ofereixen activament els serveis

Un visitant amb ulleres de realitat virtual al MWC 2024 | ACN
Un visitant amb ulleres de realitat virtual al MWC 2024 | ACN
Redacció VIA Empresa
Barcelona
28 de Febrer de 2024

El Mobile World Congress s'ha consolidat com a esdeveniment internacional de divulgació de les novetats tecnològiques –enguany la intel·ligència artificial en serà el tema estrella–, però cal no perdre de vista que el nom de la fira encara va associat als telèfons mòbils i a les companyies telefòniques. Sens dubte, es tracta d’una fira sobre la connectivitat global que ha esdevingut un enorme no-lloc amb l’anglès com a llengua franca; així i tot, el factor glocal ens porta a pensar en les empreses catalanes que hi participen i que hi troben un espai de relació d’allò més profitós. 

 

El denominador comú de telefonia mòbil i l’economia global és aquell cúmul d’empreses del país que fan arribar la xarxa wifi fins a l’últim racó del territori. Hi trobem firmes per a tots els gustos, des de societats anònimes com ara Parlem, fins a societats limitades com ara Catalunya Telecom , passant per cooperatives com Som Connexió, organitzadora de l’alternatiu Mobile Social Congress. Totes aquestes aquestes companyies –i les altres que s'esmenten en aquest article− són operadors mòbils virtuals (OMV), això és: no disposen de xarxa mòbil pròpia. Tanmateix, sí que hi ha empreses de telefonia catalana que ofereixen la seva pròpia xarxa wifi, com FibraCat.     

La proximitat al territori és una característica que suposa un avantatge competitiu respecte d’empreses que, des d'altres plantejaments, ignoren les particularitats culturals i lingüístiques

Un altre exemple paradigmàtic de companyia que malda per fer arribar la connexió a tot arreu de Catalunya és Vera, fusió de Goufone, Iguana i Soom, tres projectes que van sorgir arran de la necessitat de connexió a Osona, l'Anoia i el Bages, respectivament. Al seu torn, forma part d'Operadors.cat juntament amb XTA, que ofereix connexió a Internet a la zona del Gran Penedès, i Delinternet, vinculada a les Terres de l'Ebre. Amb seu a Mataró hi ha Byfi; Aircom té força implantació a la Cerdanya i Globalcat, a la Catalunya central. Al Moianès hi opera Cingles comunicacions, i al Segrià, Bivid Telecom. A les comarques gironines s'hi pot trobar Girona FibraWifiboo amb aquest mateix objectiu, mentre que Bonarea Telecom dota de connexió els pobles de la Segarra. Juntament amb RACCtel+, Bonarea Telecom és un exemple de la diversificació que poden fer alguns grups catalans gràcies al seu poder empresarial. 

 

Tot i les diferències estructurals d'aquestes empreses i de les diferents opcions d'utilitzar una xarxa de fibra pròpia o contractar-la a una altra companyia, hi ha un tret comú que les defineix: la proximitat al territori. Una característica que suposa un avantatge competitiu respecte d’empreses que, des d'altres plantejaments, ignoren les particularitats culturals i lingüístiques. Aquest fet distintiu vers els (potencials) usuaris es percep en l'atenció al client i en el lloc web (l'aparador virtual de les empreses), sempre disponibles en català.

I és que segons una enquesta de satisfacció duta a terme per l’Organització de Consumidors i Usuaris de l’Estat (OCU) sobre els serveis de telefonia fixa i mòbil i internet en domicili o en mòbil, les operadores més petites guanyen en satisfacció per la proximitat i el bon tracte al client, un fet que, naturalment, també té a veure amb la llengua en què s’ofereixen activament els serveis.