Netflix celebrarà aquest estiu el seu primer quart de segle. 25 primaveres dedicades al món de la distribució audiovisual, en un context de plena transformació tecnològica, donen per molts canvis i girs argumentals i és per això que el Netflix que tots coneixem no té res a veure amb la idea original del seu negoci, que neix de la frustració de Reed Hastings convertida en emprenedoria. La pel·lícula protagonista d'aquesta història és Apolo 13. Endavant les crispetes.
Hastings, qui l'any 1997 era director de l'empresa de programari Pure Atria, va llogar la pel·lícula Apolo 13 a la cadena de videoclubs estatunidenca Blockbuster que, per cert, va fer fallida l'any 2010 per no haver sabut transformar-se a temps als nous canvis de consum audiovisual. La cadena de franquícies havia arribat a tenir 9.000 locals a tot el món.
Però tornant al fil de Hastings, es veu que al directiu no li va agradar gens haver de pagar una multa de 40 dòlars per haver tornat el DVD amb uns dies de retard. I d'aquesta resignació li va sorgir la idea: crear una empresa de lloguer de DVD sense multes ni compromisos. Hastings volia, a més, aportar diversos conceptes disruptius: un mix entre el comerç electrònic i el correu postal.
Hastings volia aportar diversos conceptes disruptius: un mix entre el comerç electrònic i el correu postal
La idea la van acabar de definir conjuntament Hastings amb Marc Bernays Randolph, cofundador de Netflix, primer conseller delegat i, en aquell moment, director comercial de Pure Atria. Ambdós empresaris van convertir Netflix en un videoclub virtual on els clients escollien les pel·lícules a través de la pàgina web i aquestes es lliuraven a través de correu postal.
Només dos anys després de la posada en marxa del negoci, van llançar el servei de subscripció. Amb aquest servei, el client podia "llogar un nombre il·limitat de DVD sense dates de lliurament ni penalitzacions pels retards", explica l'empresa. La materialització d'aquesta subscripció continuava basant-se en el correu postal: els subscriptors escollien una sèrie de títols del catàleg i Netflix els hi enviava el primer, amb un sobre que tenia el port pagat per a ser tornat. Quan Netflix rebia de tornada el primer DVD, enviava el següent títol. I amb aquest model es va convertir en "el servei de lloguer de DVD en línea més gran del món". L'any 2005, de fet, tenia més de cinc milions de subscriptors.
Video killed the radio star
Hi ha disrupcions tecnològiques que s'imposen sobre una altra i acaben provocant un homicidi. Per sort, el vídeo no va acabar matant la ràdio, encara que en va reduir el seu ús domèstic. Però el consum audiovisual a través d'Internet sí que va afusellar directament els videoclubs i la venda de DVDs. Segons El País, el 2021 a Espanya encara sobrevivien 300 videoclubs que, havien trobat el seu salvavides, a través de l'especialització.
La digitalització dels continguts audiovisuals va canviar les regles del joc i no tots van saber transformar-se a temps
La digitalització dels continguts audiovisuals va canviar les regles del joc i no tots van saber transformar-se a temps. Netflix ho va fer l'any 2007, llançant el seu servei de visualització per streaming i mantenint, només als EUA, l'enviament de DVD per correu postal. I des del 2007 fins a l'actualitat, la companyia inicia un camí de transformació constant -alineat amb l'evolució tecnològica del mercat audiovisual- per aconseguir distribuir el seu contingut a les màximes plataformes possibles. Primer només estava disponible a ordinadors, després amb a la Xbox 360, reproductors de Blu-ray i descodificadors de TV, dos anys més tard a través de televisors connectats a Internet i, finalment, apte per dispositius mòbils.
En el 2009, el nombre de subscriptors de Netflix ja superava els 10 milions, i és a partir d'aquest any que la companyia inicia una expansió mundial de vertigen que dura fins al 2017 i que assoleix en aquell any una xifra global de 100 milions de subscriptors, repartits per 190 països i que parlen 21 idiomes diferents. "Les grans històries poden venir de qualsevol lloc i conquerir al públic de tot arreu", declara la companyia a la seva pàgina web.
Més enllà de la distribució i la reproducció
En aquesta carrera per ser-hi a tot arreu, Netflix també amplia les línies de negoci, mantenint el focus en el mercat audiovisual. El 2014 s'estrenen les primeres sèries originals de Netflix: House of Cards, Hemlock Grove, Arrested Development i Orange Is the New Black. Totes elles han estat grans produccions audiovisuals, amb reconeixement de la indústria cinematogràfica. House of Cards, per exemple, va guanyar tres premis Primetime Emmy aquell mateix any.
L'any 2018 guanya 23 Emmys i es converteix en l'estudi amb més nominacions
La seva aposta per la producció audiovisual creix tant en qualitat com en quantitat. El 2017 guanya el seu primer Oscar, amb Cascos Blancos i el 2018 guanya 23 Emmys per diferents títols, convertint-se en l'estudi amb més nominacions als premis Emmy.
Netflix es converteix, finalment, en una empresa mediàtica que participa en la concepció o adquisició del producte audiovisual fins a la seva difusió. La seva plataforma compta ja amb més de 200 milions de subscriptors de tot el món -el doble del volum assolit quatre anys enrere-. Però malgrat tot el creixement i les múltiples transformacions, Netflix manté la mateixa filosofia del primer dia: el contingut audiovisual al servei de l'usuari. Si abans la idea era oferir productes audiovisuals sense multes ni compromisos, ara és "sense anuncis i una senzilla subscripció".
A per un nou mercat: que comenci el joc!
L'últim gir argumental de la companyia ha esdevingut en l'últim any. El setembre del 2021 Netflix va anunciar que es llançava a un nou mercat: els videojocs. Els usuaris de l'app per Android poden accedir fins a cinc jocs per a mòbil, inclosos en la subscripció a la plataforma. Els cinc protagonistes de la nova aventura de Netflix són Stranger Things: 1984, Stranger Things 3: The Game, Card Blast, Teeter Up i Shooting Hoops.
Amb aquesta nova aposta, la companyia està forçant també un canvi en la manera de consumir videojocs: els serveis de subscripció i consum sota demanda funcionen molt bé tant en la indústria cinematogràfica com en la musical, però no en la dels videojocs. No és l'únic en intentar-ho, però. També estan apostant per aquest model Game Pass, de Xbox, i Spartacus, de PlayStation.
Tot i la pivotació cap als videojocs, Netflix continua fidel a l'essència
La companyia ja suma 10 títols de videojocs a la seva plataforma i, segons Hastings, en el 2022 ampliaran el catàleg, tant amb jocs casuals com amb tradicionals. Volen convertir-se en el "millor servei de videojocs" de la indústria, va anunciar Hastings aquest gener. "No té sentit estar per estar, volem complaure els nostres subscriptors amb el millor del sector".
I de fet, tot i la pivotació cap als videojocs, Netflix continua fidel a l'essència: sense anuncis, sense càrrecs addicionals i amb una subscripció senzilla. Complaure el subscriptor amb facilitats, personalització i accessibilitat.