Escolta l'article ara…
L'olor de crispetes embolcalla l'entrada del cinema Phenomena Experience. És, de fet, l’escenari exacte que la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, ha imaginat al pròleg que figura al fulletó de la Nit de l’Empresa i la Cultura 2026. L'elecció del recinte al carrer de Sant Antoni Maria Claret li suma un valor afegit a la trobada, ja que permet redescobrir un espai que va tornar a obrir les portes el passat 2 d'abril després de sis mesos de reforma integral. Un compte enrere a la gran pantalla deixa la sala a les fosques per celebrar, una edició més, l’aliança entre el teixit empresarial i la cultura catalana. Un vincle que ja acumula un impacte notable: més de 340 iniciatives han passat per la Fundació i 875.000 euros mobilitzats enforteixen el sector al territori. Enguany, la cita ha incorporat dues grans novetats: s’ha doblat la dotació del Premi Impulsa Cultura –de 15.000 a 30.000 euros– i s’ha creat el primer guardó del públic assistent, dotat amb 5.000 euros.
Mentre per la pantalla del Phenomena s'han projectat seqüències icòniques de la història del cinema, com ara El club dels poetes morts, Brave, Billy Elliot, E.T., Mary Poppins, El quadern d'en Noah, El rei lleó o Coco, cinc projectes culturals han pujat a l’escenari per jugar l'última carta. Fa poc més de cinc mesos, a l'Auditori RBA, la Fundació Girona Est, Arts en Salut, IP2U, Open Brains i l'Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) van aconseguir classificar-se en el marc del Demo Day. Des d'aleshores, l'expectació ha estat immensa fins a l’arribada de la gala, conduïda per la periodista Bibiana Ballbè, qui ha estat l'encarregada de fer riure i participar de valent el públic amb invitacions a canviar de seient per “atrevir-se a sortir de la zona de confort i fugir de la mandra i la por”.
Enguany, la 'Nit de l'Empresa i la Cultura' ha creat el primer guardó del públic assistent, dotat amb 5.000 euros
Els qui també s’han atrevit a deixar anar aquesta interacció han estat els guanyadors del gran premi de la nit. Daniel Duque i Daniel Bestué, cofundadors d'Open Brains, han volgut demostrar com "el cervell pren decisions equivocades quan funciona en pilot automàtic", la qual cosa facilita "la propagació de notícies falses i continguts manipulats per IA". A través de la neurociència aplicada, Open Brains fomenta el pensament crític en dues línies: una branca educativa que arriba a 6.000 alumnes l'any i una branca corporativa que ajuda les empreses a prendre decisions "creatives i lliures de biaixos". En recollir el guardó, Duque i Bestué han reconegut que no tenien cap discurs preparat: "Sempre ens vam sentir els rara avis dels classificats, però hem intentat expressar que la ciència també pot ser cultura".
Abans de la resolució final, però, la resta de finalistes ja havien defensat les seves propostes. Laura Casadevall, responsable i gestora de cultura de la Fundació Girona Est, ha estat la primera a exposar una realitat “sovint invisible”. Ha subratllat que mentre tothom coneix els barris barcelonins "més marginals" com el Raval o la Mina, pocs coneixen la Font de la Pólvora o altres indrets gironins en què “el 80% dels joves no continuen estudiant després de l'ESO i només hi treballa el 40% de la població”.
L’any 2019, un total de 25 empreses van apostar per revertir aquesta situació a través d'extraescolars, accions comunitàries i la Casa de les Arts, una iniciativa que permet que més de 270 infants i 500 persones “trepitgin el barri cada any i en marxin amb una nova mirada”. Set anys després de la seva creació i amb l'objectiu fixat de treballar durant els pròxims 30 anys “perquè el jovent senti orgull del seu entorn”, la Fundació Girona Est ja rep el suport d’una setantena d’empreses. El relat ha convençut el públic assistent, el qual li ha atorgat els 5.000 euros del nou reconeixement mitjançant una votació en directe.
Al seu torn, Marta Gómez Tamayo, cofundadora d'IP2U, ha presentat una eina tecnològica que "transforma i automatitza la gestió dels drets musicals i audiovisuals en entorns digitals". Ha alertat sobre "la fragilitat dels creadors" a l'hora de gestionar uns drets amb què "encara s'utilitzen eines del segle XX". "La nostra prioritat és preservar el valor d’allò que mereix ser escoltat", ha sentenciat.
Des del sector sanitari, Maria Mateu ha exposat una iniciativa nascuda a l'interior de l’Hospital Clínic de Barcelona. Arts en Salut és el nom que rep una proposta que situa la cultura en l'equació de la salut pública, "al mateix nivell que la dieta mediterrània o l'exercici". El projecte, que porta música en directe a les UCI, clubs de lectura i exposicions als centres, aconsegueix millorar en un 75% la satisfacció de pacients i equips mèdics.
l de la salut a la música clàssica. Marçal Ramón, fundador i director artístic de l'Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), ha defensat la seva proposta a partir d'uns versos: "Qui cantarà per nosaltres si ens oblidem de cantar?". Ramón ha definit l'OMAC com una plataforma de talent jove que parteix del patrimoni sonor dels territoris de parla catalana per crear nous llenguatges artístics contemporanis. També ha aprofitat l'espai per reclamar aliances amb el teixit empresarial per acompanyar l'orquestra en la seva projecció internacional, des de la convicció que "la música tradicional és el punt per tornar a començar".
La vetllada també ha reservat un bloc destacat al lliurament del Premi Empresa Cultura 2026. En la categoria de petita i mitjana empresa, el guardó ha anat a parar a Vesta, una companyia barcelonina dedicada a la rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic, en què la seva portaveu ha reivindicat la cultura "present en la feina dels artesans i a peu d'obra". En la categoria de gran empresa, s'ha lliurat el premi al despatx d'advocats Cuatrecasas. El seu conseller delegat, Javier Fontcuberta, ha agraït el reconeixement i ha admès que "sobta que un bufet d'advocats sigui premiat en aquesta categoria". Amb tot, ha reivindicat que la seva aposta abasta totes les arts i està plenament alineada amb els valors de la firma: "Treballem per articular una societat més justa, i la cultura aconsegueix precisament això: projecció i llibertat".
Públic dempeus i ovació prolongada per Enric Crous
Un dels instants més emotius de la vetllada s'ha viscut quan la sala del Phenomena s'ha posat dempeus per dedicar una ovació prolongada i unànime a Enric Crous, president d'honor de la Fundació. Esteve ha estat l'encarregada d'articular aquest tribut. Ha recordat com, fa dotze anys, el llavors conseller de Cultura "es va muntar la seva pel·lícula" per unificar la força del món empresarial amb la creativitat del sector cultural. "Saben quin títol li va posar, oi? Ha preguntat Esteve. "Doncs Fundació Catalunya Cultura, per favor. En algun moment, La tempesta perfecta, i durant la pandèmia, Missió impossible", ha ironitzat.
La directiva ha remarcat que el triomf d'aquesta aventura rau en la tria de l'equip inicial: un càsting de "vuit magnífics" que compartien una premissa "necessària i suficient per començar: la convicció". En aquest sentit, Esteve ha detallat que en qualsevol repartiment de pes "sempre hi ha un protagonista que sobresurt per sobre de la resta", i es va escollir "el d’ulls blaus intensos i mirada fixa, amb una capacitat única per fer-nos ballar a tots, tot i que ell sempre ha preferit ballar amb la seva Montserrat". Així ha definit la figura de Crous, qui "any rere any ha anat buscant aliances amb consellers, conselleres, empresaris i empresàries".
Planes: "Quants petons ens estem perdent, i quant talent quedarà pel camí perquè ningú hi ha cregut?"
"Enric, et volem donar les gràcies per tot el que has fet aquests anys, per la teva generositat, el teu saber fer, la teva estima i per ensenyar-nos com s'havien d'encarar les coses", ha apuntat la directora abans de culminar la seva intervenció a l'estil hollywoodià: "Si avui fóssim a la gala dels Oscars, diríem quelcom així: And the Oscar goes to... Enric Crous!". Visiblement commogut, Crous ha admès no saber què afegir en ser "un home de ciències i no de lletres", però ha aprofitat el micròfon per llançar la seva frase estrella, la qual Esteve ja havia parafrasejat segons abans: "Els països rics són els que tenen gent culta".
La cloenda de l'acte l'ha protagonitzat la intervenció del president de la Fundació Catalunya Cultura, Eloi Planes. Després de fer broma amb un vídeo generat per intel·ligència artificial en què ironitzava sobre si havia d'aparèixer penjat del sostre a l'estil Tom Cruise a Missió Impossible, Planes ha compartit una reflexió personal a través de la seva pel·lícula de capçalera: Cinema Paradiso. Ho ha fet en evocar la relació entre el petit Totò i el projeccionista Alfredo en aquell cinema de Sicília per traslladar una al·legoria al món del mecenatge: "El talent és necessari, però cal que algú hi cregui perquè les coses passin".
En al·lusió a l'escena final en què Totò descobreix el muntatge dels petons que el capellà del poble obligava a censurar, el president de la Fundació ha llançat una pregunta retòrica: "Quants petons ens estem perdent, i quant talent quedarà pel camí perquè ningú hi ha cregut?". "Quan sortiu d’aquí, penseu en un projecte, un creador o un somni i ajudeu a fer-lo realitat. Algun dia algú s’emocionarà gràcies a allò que vàreu fer possible, i això és deixar llegat", ha conclòs.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat