Poques vegades ens sentim tan vulnerables com quan ens demanen que tanquem els ulls. Això és precisament el que ha fet Eloi Planes, president de la Fundació Catalunya Cultura, durant el seu discurs institucional a la Nit de l’Empresa i la Cultura 2025. “Imagineu Barcelona sense el Parc Güell, sense la Sagrada Família, sense el Liceu. Imagineu Catalunya sense corals, sense ateneus, sense biblioteques”, ha proposat. I en aquell silenci compartit, el que semblava un exercici d’imaginació ha esdevingut una presa de consciència col·lectiva: “La cultura no és cap luxe ni decoració, és identitat i privilegi, i sense ella som un país trist i pobre”, ha sentenciat.
Aquest dimarts, el Petit Palau de la Música Catalana ha estat àgora i temple per a centenars d’empresaris, creadors, institucions i amants de la cultura que han compartit pati de butaques i copa de cava en una vetllada que s’ha tenyit de conversa, de projectes compartits, i d’una sensació -difícil d’aconseguir en un país acostumat a viure les seves dues ànimes separades- que l’empresa i la cultura poden parlar el mateix idioma.
Planes: "Imagineu Barcelona sense el Parc Güell, sense la Sagrada Família, sense el Liceu. La cultura no és cap luxe ni decoració, és identitat i privilegi"
També ha estat un vespre de reclam ferm per l’aprovació definitiva de la Llei de Mecenatge, una demanda que el sector cultural arrossega des de fa anys. Sònia Hernández, consellera de Cultura, ha insistit que "parlar de la relació empresa i cultura és parlar de mecenatge. La Llei de Mecenatge pot suposar un punt d'inflexió per al sector", ha assegurat.
Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, ha fet costat a aquesta reivindicació i ha elevat el to emocional de la nit amb un discurs que ha combinat política i país: “La nació està assedegada d’aquesta mena d’actituds. El que hem vist avui és el que marca la diferència: una cultura viva, capaç de generar confiança i rotllana”, ha afirmat. “De profetes del desànim ja anem servits. El que ens cal ara és autoestima col·lectiva", ha demanat.
Fastt, Borges i Montana Colors, els guardonats de la nit
Després d’uns breus pitch dels cinc projectes aspirants al Premi Impulsa Cultura -Fastt, Girem Full, GIO Symphonia, Sinèrgic i Vibez Festival- el jurat (amb cares conegudes del sector com Àlex Casanovas, Salvador Sunyer o Sonia Colomar) ha reconegut el Festival d'Arts Escèniques dels Micropobles (Fastt) com a projecte de l’any, per la seva capacitat de fer de la cultura una eina de cohesió social als micropobles de Catalunya. El jurat n’ha destacat el model arrelat, sostenible i replicable, que revitalitza la vida comunitària a través del teatre. “Tothom té dret a gaudir de la cultura, visqui on visqui”, ha defensat la seva directora, Rebecca Alabert, visiblement emocionada.
Alabert (Fastt): "Tothom té dret a gaudir de la cultura, visqui on visqui"
En la categoria d'empresa, el guardó ha estat atorgat per Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball, i ha anat a parar a Borges International Group, reconegut per una trajectòria de compromís cultural i arrelament al territori. La família propietària, amb més de 100 anys d’història, ha reivindicat que “la cultura és el que diferencia les persones, les empreses i els països”. El jurat ha valorat especialment la seva inversió sostinguda en iniciatives culturals i la seva aposta per la innovació des d’una visió humanista.
El premi a petita i mitjana empresa se l'ha endut Montana Colors, pionera a donar legitimitat artística al grafit i convertir-lo en una expressió cultural reconeguda arreu. L’empresa, amb més de 30 anys d’història i un gran nombre de persones implicades en el seu ecosistema creatiu, ha estat destacada pel seu compromís social i la voluntat d’apropar l’art urbà a les noves generacions. “Hem fet visible un art creatiu que va néixer als carrers, i esperem continuar fent-ho, com a mínim, 30 anys més”, han desitjat.
Teatre, participació i canvi social al cor dels micropobles
“Us vinc a explicar una història molt personal”, ha començat Rebecca Alabert, directora de Fastt, amb aquella emoció que només tenen les coses que s’expliquen des de dins. La seva història és la de més de la meitat del país: micropobles de l'Alt Empordà que representen el 51% de Catalunya i que, massa sovint, viuen sense espais de trobada, sense escenaris, sense la possibilitat de descobrir nous llenguatges artístics.
A cada poble on arriba el festival, el veïnat es converteix en companyia, en públic i en programador. “El Fastt no és només cultura, és transformació social. Volem teixir aliances amb empreses i institucions que creguin en aquest model d’impacte local i de pertinença. Perquè un país que oblida els seus pobles, oblida la seva gent”, ha reivindicat.
I si Fastt s'encarrega de portar el teatre al cor dels micropobles, Girem Full! porta la lectura més enllà de les pàgines: amb cada ressenya i libre compartit, el projecte converteix les paraules en esperança. “Llegir pot salvar vides”, ha explicat Núria Vilamajó, responsable de mecenatge del Clínic, que ha detallat com cada petit gest suma minuts d’esperança de vida per lluitar contra malalties com el càncer a través de la recerca científica.
El projecte s'articula en quatre pilars: escoles, llibreries, padrins de lectura -persones i organitzacions que fan de cada ressenya finançament- i investigadors que fan arribar la ciència a tothom. Amb més de 2.000 hores de recerca i lectors de 4 a 99 anys, Girem Full ha aconseguit implicar gent de totes les edats, demostrant que la lectura pot ser un acte contagiós i generador d’impacte real.
Aquesta mateixa voluntat de vincular cultura i transformació ressona al Vibez Festival, un projecte que canalitza l’energia de la Generació Z i la seva cultura digital. Nàhia Gironés, impulsora del projecte -i una de les veus més joves de la nit, per no dir la que més- ha explicat com aquesta proposta mou experiències, com ara tallers de realitat virtual, grafit digital, menjar fet amb impressió 3D, ponències i networking. Amb més de 2.000 participants i dues edicions a les esquenes, el festival Vibez crea una comunitat activa els 365 dies de l'any, i donar suport a aquesta iniciativa suposa “No només visibilitzar un festival, sinó apadrinar tota una generació”, remarca Gironés.
Una cloenda amb olor de ginesta i poesia
Les actuacions musicals i la dansa han marcat el compàs de la Nit de l’Empresa i la Cultura, acompanyant cada transició d'agenda, que enguany ha culminat amb la paràfrasi del president Rull, qui ha citat el poeta i escriptor català Joan Maragall per recordar que “Catalunya és Catalunya perquè fa olor de ginesta”, en una apel·lació directa a l’arrelament al territori i a l'ADN català. La referència, lluny de ser retòrica, ha posat punt final a una nit que any rere any es consolida com a espai de reconeixement, impuls i complicitat entre cultura i empresa.