A Catalunya, una part important del sistema sanitari públic està externalitzat o, dit d’una altra manera, gestionat de manera indirecta a través d’entitats públiques, privades i consorcis. Això constitueix l’anomenat models sanitari mixt català, un model de col·laboració públic privat amb dues línies una de gestió directa i una concertada, però totes dues formen part de la sanitat pública perquè amb independència de qui proveeix el servei es paga des del Departament de Salut de la Generalitat.
En aquesta externalització, l’economia social hi té un paper molt rellevant, s’estima que més del 30% de la despesa concertada és gestionada per entitats sense afany de lucre, principalment fundacions. Així si, per exemple, anem a l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues serem atesos, sens dubte, per la sanitat pública per mitjà d’una institució de l’economia social i sense afany de lucre. Una institució que, per cert, excel·leix en la seva gestió sanitària i és reconeguda arreu del món.
Segons dades de l’observatori de la Coordinadora Catalana de Fundacions en l’estudi realitzat per conèixer l’impacte de les fundacions en l’àmbit de la salut, es posa de manifest, i s’evidencia, el que ja hem comentat anteriorment, les fundacions de salut aporten entre el 20 i el 35 % dels recursos sanitaris del conjunt del país, i de forma agregada representen el 25% de la seva despesa sanitària.
Les fundacions de salut aporten entre el 20 i el 35 % dels recursos sanitaris del conjunt del país
El pes de l’economia social en l’àmbit sanitari, fora de tot dubte, està concentrat principalment en l’àmbit hospitalari, no obstant això, si posem la lupa podem veure qui hi ha altres espais on juga un paper, potser més discret, però qualitativament molt destacable que cal aflorar i donar major visibilitat i posar en valor.
Així, si portem als nostres fills als serveis de pediatria pública de les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça ens trobarem com a gestors a la cooperativa, Pediatria dels Pirineus, que amb personalitat jurídica pròpia, és una cooperativa l’encarregada de garantir-ne l’atenció de qualitat i de forma sostenible i eficient.
Si baixem del Pirineu, aterrem a Barcelona i vivim al Poble Sec, en el nostre Centre d’Atenció Sanitària de referència serà el CAP les Hortes a la rambla del Poble Nou. Qui gestiona el servei és la EBA-Poble Nou, una entitat de base associativa participada pels professionals sanitaris.
En ambdós casos (cooperativa i entitat de base associativa) es tracta de formes de l’economia social on els mateixos professionals sanitaris gestionen els centres d’atenció primària (CAPs) en règim d’autogestió. De CAPs amb aquest model de gestió externalitzada n’hi ha, actualment, 13 a Catalunya, lluny del total de 430 repartits pel territori. No obstant, cal parar atenció atès que ens ofereixen un model d’èxit amb un potencial de creixement important, especialment, si es posen en valor els seus indicadors de gestió i qualitat sanitària.
Es tracta de formes de l’economia social on els mateixos professionals sanitaris gestionen els centres d’atenció primària (CAPs) en règim d’autogestió
Com explica l’ACEBA (l’associació que aplega les 13 experiències existents actualment) aquestes empreses de professionals sanitaris estan totalment integrades en el sistema públic de salut per prestar atenció primària a la seva població de referència. La seva capacitat de gestió inclou tots els aspectes tant empresarials com sanitaris i ha demostrat, en forma d’evidències, que millora la qualitat d’atenció que s’ofereix a la població alhora que promou la responsabilitat i vincle entre els professionals sanitaris i els pacients.
L’economia social, a casa nostra, és rica, diversa i sovint desconeguda, com és el cas de les EBAs de salut. Tant és així que quan anem a visitar-nos al nostre ambulatori de referència, potser no sabrem que el professional que ens atén és un soci cooperativista o soci d’una societat autogestionada. Bé potser no ho sabrem, però hi ha una alta probabilitat que el nostre grau de satisfacció en relació al servei rebut sigui molt positiu, com ho mostren els indicadors que posicionen a les EBAs (a totes) per sobre de la mitja del conjunt dels CAPs.