El passat 9 de juliol va tenir lloc a Vitòria el congrés anual de Mondragon, és a dir, l’assemblea general de totes les cooperatives que formen el conglomerat cooperatiu basc. Després de les assemblees de cada una de les cooperatives, al llarg del mes de juny, ara tocava veure la fotografia global del grup corresponent a l’any 2024. I realment la imatge gràfica resultant ha estat francament positiva, amb una xifra de vendes d'11.231 milions d'euros, uns resultats positius de 632 milions i un nombre mitjà de treballadors superior als 70.000.
Cal remarcar que aquesta darrera xifra, la d’ocupació, representa l’autèntic propòsit de l’experiència cooperativa de Mondragon des del seu inici. Crear ocupació estable de qualitat, a ser possible sota la forma cooperativa, n’és el principal objectiu; vendes i resultats, els mitjans per assolir-ho. Les dades ho avalen i els indicadors ho posen clarament de manifest. Allà on les cooperatives de Mondragon tenen una presència rellevant, la renda és significativament més alta que a l’entorn. Hi ha més equitat i la desigualtat és manifestament inferior.
Per assolir-ho, és cabdal crear riquesa amb empreses cooperatives competitives que generin recursos de forma recurrent per compartir el valor. Tot això és fàcil de dir i, com la majoria de coses complexes, molt difícil de fer-ho sistemàticament al llarg del temps.
Llavors, quines són les claus de l’èxit d’un projecte, que malgrat les dificultats i reptes, es manté i s’adapta permanentment al llarg del temps? Per dir-ho en forma de titular: combinar adequadament els seus principis i valors bàsics (i no negociables) amb el pragmatisme del dia a dia.
Mondragon és un ecosistema d’intercooperació de forma que les cooperatives col·laboren entre elles i amb altres per generar noves oportunitats
Però potser paga la pena aprofundir una mica més en com es concreta aquest model (dual de principis i pragmatisme) des d’un punt de vista tangible i quin és el valor afegit que la força del grup aporta a les cooperatives i a la seva sostenibilitat a llarg termini. Mondragon és un ecosistema d’intercooperació, ras i curt, de forma que les cooperatives col·laboren entre elles i amb altres per generar noves oportunitats i millorar la resiliència dels projectes empresarials. Ho fan a partir d'una sèrie de mecanismes estructurats que han variat molt poc al llarg del temps.
- Reconversió dels resultats. Es tracta d’un mecanisme de solidaritat a través del qual cada cooperativa destina un percentatge dels seus beneficis a un fons, l’objectiu del qual és un repartiment més equitatiu de la riquesa generada o a la compensació parcial de les pèrdues que han sofert algunes cooperatives. Les cooperatives que guanyen, compensen a les que perden amb sistemes de control i intervenció en la gestió, si cal.
- Reubicació de persones treballadores. Permet donar solució dins del mateix grup al manteniment de l’ocupació, de forma que els treballadors excedents de cooperatives es poden reubicar en altres. Per posar un exemple tangible recent, el tancament de Fagor, fa uns anys (a vegades, les empreses fan fallida i les cooperatives també) va deixar molts socis sense feina que es van reubicar a la resta de cooperatives. La forma responsable i solidària de gestionar una crisi és també la mostra de com s’apliquen els principis.
- Instruments d’intercooperació financera. Representen un factor -i rellevant- en clau en projectes d’internacionalització, innovació, consolidació i, tanmateix, en projectes de reforç financer i suport, si s’escau, a les situacions de dificultat. Incentius i palanques per fer-hi front acompanyant a les cooperatives.
Tota aquesta arquitectura d’intercooperació i solidaritat parteix de la base que cal promoure empreses cooperatives sòlides i dimensionades que amb una bona gestió i generin resultats positius de forma que puguin dotar uns fons que de forma agregada siguin rellevants per afrontar els reptes i dificultats. I en aquest sentit la dimensió és un factor determinant perquè aquests mecanismes donin resultats desitjats.
Certament, es tracta d’una experiència singular que ha nascut i s’ha desenvolupat en un lloc determinat en unes circumstàncies molt concretes. Per tant, quan es parla de la seva possible rèplica i clonació a altres llocs, no sembla una proposta gaire realista. No obstant això, quan, per exemple des de Catalunya, alguns diuen que Mondragon és industrial i, per tant, no té aplicabilitat i que el model és un altre, potser hauríem de reflexionar-hi una mica.
Tot i que el model de les cooperatives de Mondragon sigui irrepetible, ben segur que ens pot inspirar i podem extreure’n aprenentatges per aplicar a casa nostra
És obvi que el cooperativisme català per sectors és, malauradament, irrellevant en l’àmbit industrial, però el model mondragonià i els seus mecanismes d’intercooperació i solidaritat són totalment independents dels sectors empresarials on operaren. D’altra banda, quan diem que el model cooperatiu català és un altre, a què ens referim exactament? No es pretén empreses cooperatives competitives que creïn ocupació de qualitat i que generin impacte de forma rellevant? Si és així, tot i que el model de les cooperatives de Mondragon sigui irrepetible, ben segur que ens pot inspirar i podem extreure’n aprenentatges per aplicar a casa nostra.
Al cap i a la fi, la clau del seu èxit ha estat ser fidels als principis cooperatius promovent empreses cooperatives (competitives i rendibles perquè com, bé diu, Pello Rodríguez, president del grup basc, si no guanyem diners tot cau). Companyies que cooperen entre elles i desenvolupen mecanismes de solidaritat per ser fidels al seu propòsit i deixar un llegat positiu.