• Empresa
  • El nou món és a una nevera intel·ligent

El nou món és a una nevera intel·ligent

El congrés IoT Solutions se celebra al hall 4 de Fira de Barcelona per explotar les sinergies que uneixen l'economia i producció digitals amb les propostes audiovisuals d'ISE

L'IoT Solutions World Congress torna a Fira de Barcelona en la seva sisena edició de la mà d'ISE | Cedida
L'IoT Solutions World Congress torna a Fira de Barcelona en la seva sisena edició de la mà d'ISE | Cedida
Barcelona
11 de Maig de 2022
Act. 11 de Maig de 2022

"Tu dius a la gent Internet de les coses i no és quelcom que s'entengui", explica MartaRecasens, CEO i fundadora de Vadecity, una de les startups de mobilitat i gestió urbana més prometedores de l'ecosistema Barceloní. La sisena edició del congrés IoT Solutions World Congress pretén, doncs, anar més enllà de la lloança dels beneficis de la connectivitat en tots els aparells que conformen el dia a dia del consumidor. La sensorització, un procés clau perquè la tecnologia arribi a tots els racons de l'economia i la vida, és també la clau per la seva adopció; i la fira aspira a que els assistents, principalment corporatius, entenguin el potencial de les aplicacions que s'hi exposen provant-les. "Quan s'experimenta la tecnologia, és llavors quan s'entén", aclareix Recasens. Neveres, cotxes, bicicletes, sistemes energètics sencers es poden visitar a un pavelló 4 de Fira de Barcelona fa la funció portal des d'on mirar com serà la indústria, el transport i la gestió cultural de les dècades que venen.

 

Segons destaca RogerBou, director de l'IoTSWC, la tecnologia més tractora d'aquesta edició del saló és el bessó digital. Amb les eines de digital twin, empreses, particulars i institucions poden replicar l'estructura sencera d'allò que vulguin gestionar –sigui una eina, un edifici, una ciutat, o com en un dels projectes de sostenibilitat més ambiciosos que s'estan portant a escala global actualment, el món sencer– per saber el seu estat, predir quan necessitarà manteniment i fer-lo funcionar segons les exigències de cada context. Les seves aplicacions, a més, són transversals. El congrés recull propostes que apliquen aquesta tecnologia a manufactura, sector salut, gestió energètica, transport i fins i tot urbanisme.

Bou: "Els sectors industrials tradicionalment parlaven de verticals, però la connexió entre empreses trenca la verticalitat"

"Els sectors industrials tradicionalment parlaven de verticals, però la connexió entre empreses trenca la verticalitat", raona Bou, que admira com les noves capacitats tecnològiques fan que les fronteres entre les branques de l'economia i la producció siguin cada cop més difuses. IoT s'adapta, així, a aquesta visió. "El saló és cross-industry –explica– apuntem cap a la transformació digital de les indústries del futur". Això s'aplica no només a la producció, sinó al conjunt d'activitats econòmiques. IoT aglutina projectes que van des d'una gestió automàtica i remota d'una fàbrica de conserves fins a la ciberseguretat del vehicle connectat, passant per l'accés a internet a espais oberts de la ciutat o la gestió urbana de la xarxa energètica.

 

En un entorn completament digital, reitera Bou, la ciberseguretat pren una rellevància que no tenia fins ara, fins i tot en les ecosistemes tecnològics que han caracteritzat els usos de la web social. Com observa el mateix director, "cap dels ponents que han intervingut al congrés han deixat fora el tema de la seguretat dels seus discursos". Les empreses assistents, a més, en són conscients, i mostren especial interès per com defensar-se d'atacs externs quan posin la tecnologia connectada al centre dels seus models de negoci. Ann Durkin, la CIO del departament d'energia dels Estats Units, va centrar part de la seva ponència, de fet, en els enormes sistemes de defensa que el país ha instal·lat a les seves centrals nuclears i connexions energètiques. "No es poden connectar les indústries sense la seguretat", avisa Bou. Tant és així, que dins el mateix congrés se celebra el Barcelona Cibersecurity Congress, una reunió del sector de la seguretat digital que complementa les propostes d'IoT –a més, és clar, de les ponències centrades en l'àmbit que se celebren dins el mateix auditori del saló.

Un ecosistema sa

Si, com confirma Bou, les innovacions de l'Internet de les Coses estan agafant especial empenta en l'economia productiva amb l'adveniment de la Indústria 4.0, un país eminentment industrial com Catalunya ha de ser un player clau. Tant el director del certamen com el Director Executiu d'Emprenedoria, empresa i innovació de Barcelona Activa, Lorenzo di Pietro, veuen potencial a l'entorn industrial català com a pol de transformació digital. La capital, celebra Di Pietro, és un "atractiu per al talent digital", i l'ecosistema del país "cada vegada estarà millor", projecta el director. Dins IoT SWC, fins a 40 empreses catalanes dedicades a les noves tecnologies han exposat les seves solucions als congressistes, amb presència de més de 120 països i amb alguns dels capitans del sector entre el públic. "A l'IoT no venen les filials espanyoles de les empreses, venen les centrals".

Di Pietro: "El repte de ser sostenibles i digitals de les pimes de la ciutat és encara més gran que a les de fora"

Si bé és cert que l'atracció de talent digital i tecnològic de Barcelona és una de les més destacades d'Europa –com reitera el Director General d'Innovació de la Generalitat DanielMarco, la ciutat és el quart pol d'atracció d'emprenedoria del continent– el deure tant del saló com de les administracions és de fer "permeable" aquesta innovació cap a una indústria que no va néixer digital, però que no es pot permetre no adaptar-s'hi. "El repte de ser sostenibles i digitals de les pimes de la ciutat és encara més gran que les de fora", declara Di Pietro –tot considerant que la convivència amb la ciutadania en l'espai públic força que l'empresa industrial barcelonina sigui eficient i estigui ben integrada a l'entorn–. Barcelona Activa, així, ha portat a l'IoT visites d'empresaris locals perquè descobreixin les solucions que es puguin aplicar a les seves cadenes de valor.

Un dels robots de servei de l'IoT
Un dels robots de servei de l'IoT

La presència del congrés a Barcelona, a banda de les solucions tecnològiques en sí mateixes, també posiciona la ciutat com un ambient atractiu per al talent digital essencial per a la transformació. Tot i que la ciutat ja compta amb una xarxa d'empreses nadives digitals, moltes d'elles industrials, però també en altres sectors, la captació de professionals amb nous perfils no s'ha de limitar a aquelles firmes que ja operin en origen dins un paradigma tecnològic. "Hi ha una segona onada de demanda de talent digital, després de la indústria digital pura, que procedeix d'aquests sectors no nadius digitals", confirma Di Pietro. Especialment, les petites i mitjanes empreses, aquelles amb menys recursos per portar a terme la transformació, necessiten l'impuls que ofereix un espai com l'IoT, i de l'ajuda d'unes administracions responsables de "fer que el que passa a Fira surti cap a la societat". "Les pimes no poden fer d'espectadores de la transició digital", avisen des de Barcelona Activa.

Provar és transformar

En aquest sentit, Bou reclama el potencial de la Testbed area del congrés pel seu potencial pel que fa a l'apropament de l'ecosistema productiu als canvis que venen. "Posem a l'abast dels assistents les màquines, perquè les puguin provar", explica el director del certamen, que considera aquesta presència de casos d'ús essencial per al seu paper de cara a l'empresa de la ciutat i del país. Les proves van des del refrigerador intel·ligent que proposa GFT fins a propostes de manteniment predictiu de patrimoni cultural amb tecnologies de sensorització, passant per iniciatives de mobilitat connectada o d'aplicació a factories de la indústria 4.0. "Va molt encarat a fer més eficient el model productiu del sector on s'apliquin les tecnologies".

Recasens: "Volem generar espais que fomentin la creativitat i la innovació en què es pugui disfrutar de l'espai exterior"

Una de les propostes més ambicioses –sortida, a més, de l'entorn startup barceloní– és la de Vadecity, una empresa que va néixer com a iniciativa de mobilitat compartida i sostenible però que ha augmentat el seu scope cap a la gestió urbana integral. Recasens té clara la peça central del seu model, el que projecta com 5.0: no només connexió transversa, a tot el territori, també solucions que posin les persones al centre. Vadecity, així, ha guanyat dos dels espais de testbed que s'han presentat a concurs. El primer, la seva iniciativa vadeBike, és una estació d'aparcament i càrrega segura de micromobilitat elèctrica optimitzada per patinets i bicicletes, sigui en propietat o compartides, que pretén integrar-se perfectament en la intermodalitat i els cicles del transport públic. L'objectiu, segons Recasens, és ajudar a "recórrer l'última milla" dels trajectes urbans, després del pas per l'autobús, el tram o el ferrocarril. "VadeBike és molt més que una gestió de mobilitat sostenible", defensa la CEO, que proposa un transport a la ciutat en què "els elements no estiguin aïllats, que cooperin tots els agents que intervenen a la ciutat".

El segon projecte amb què Vadecity ha guanyat un espai a l'àrea de proves del congrés és l'Smart Totem, que arriba a IoT en primícia després de l'assoliment de la patent europea per part de la firma. Es tracta d'una sort de monòlit connectat amb una gran pantalla que ofereix als usuaris dades diverses, des de temperatura o nivells de contaminació fins a estat de les línies de transport –així com informacions corporatives, en cas que una empresa vulgui instal·lar-lo al seu entorn–. Si bé un dels seus rols essencials és la prestació de serveis de connectivitat 5G a l'aire lliure mitjançant una col·laboració amb Vodafone, per garantir l'accés a internet dels usuaris que s'hi trobin. La idea, un cop més, integrar el trànsit per i la vida a la ciutat en un entorn connectat. "Volem generar espais que fomentin la creativitat i la innovació en què es pugui disfrutar de l'espai exterior", expressa Recasens.

IoT és audiovisual, i viceversa

"La integració amb ISE ha anat molt bé per a tots dos esdeveniments", confirma Bou, que reitera l'apreciació de grans sinergies que el CEO del congrés audiovisual Mike Blackman ja ha fet en diverses ocasions. "Els edificis intel·ligents –exemplifica el director– ofereixen la seva informació amb pantalles, però la IA és el que fa que funcionin". La connexió entre ambdues reunions és natural, en tant que tot el que es programa a IoT acaba projectat amb i en aparells que surten de l'ISE. "Si sumem els dos, compartim perfil de comprador", observa Bou; i les dades donen suport al seu argument. "Les primeres enquestes ens mostren que tant el visitant d'ISE aporta a l'IoT com el nostre al seu". L'èxit arriba, a més, en un any en què la integració s'ha hagut d'implementar "a correcuita, per buscar el millor encaix". En endavant, conclou el director, la connexió "anirà encara millor".