"Estem entrant en terreny inexplorat, i per això no tenim mapes". El president executiu de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, reconeix que la revolució industrial 4.0 i totes les seves implicacions sobre l'organització social han enterbolit uns horitzons de futur que s'han tornat imprevisibles. En una ampla conferència sota el títol Canvi d'era o era de canvis, la reunió del Cercle d'Economia ha ofert al dirigent de la TelCo, així com al president de CaixaBank José Ignacio Goirigolzarri, un espai per posar ordre als seus pensaments i al conjunt de l'economia davant els nous reptes transformadors. Els directius s'han afegit a una de les pors que recorren les ponències de la Reunió d'enguany: la caiguda de les grans veritats i l'escenari que neix de les seves runes.
Amb mirada llarga, Goirigolzarri ha començat anotant la irrupció dels dubtes al voltant de la globalització com a guia del sistema-món i de la democràcia liberal en tant que la seva concreció governamental. "El que ens semblava positiu a tots s'ha qüestionat amb debats ideològics de gran profunditat", avisa el president de CaixaBank, que contraposa el multilateralisme imperant de les dècades posteriors a la caiguda del Mur de Berlín amb corrents que opinen que "això va de nacionalismes i d'intervencionisme". Les tendències cap a gestions econòmiques tancades i solipsístiques que defugen del comerç internacional, a més, fan trontollar les estructures de negoci de sectors més enllà de les finances. Goirigolzarri, però, ha estat menys contundent en la seva demanda de desregulació que altres speakers de la jornada. "Els arbitratges reguladors són una llavor d'inestabilitat en el sistema; el tema és complex, però ens hi hem d'enfrontar".
Goirigolzarri: "Els autèntics agents d'avenç són els empresaris; som qui canvia les regles del joc"
En aquest sentit, el president del principal banc de l'Estat demana "obrir les finestres de l'economia" amb regulacions business friendly que facin d'imant pels creadors de riquesa. "Els autèntics agents d'avenç són els empresaris; som qui canvia les regles del joc". Les reclamacions d'ambdós directius passen en gran manera per augmentar la mida de les petites i mitjanes empreses, una necessitat de l'economia espanyola que té les grans firmes com a principals aliades. "Les grans empreses hem d'arrossegar les petites per fer-les més competitives", considera Pallete. Goirigolzarri, per la seva banda reclama una mirada oberta que no renegui de les transformacions. "Si ens haguessin preguntat fa 20 anys en quin sector estarien les principals firmes del país, no ho hauríem encertat".
Els reptes de la transformació digital "no són un camí marginal, sinó un canvi estructural que ens obliga a repensar les regles del joc", opina un contundent Pallete, que si bé no té molt clar com serà el món que ve, es mostra segur que "no tornarà a ser com abans". En aquest sentit, el CEO de GSMA identifica iniciatives europees com la mutualització del deute durant la pandèmia o els fons Netx Generation EU com veritables moments de canvi de paradigma a la Unió. "És el primer cop en la meva vida professional que un pot sortir d'una crisi amb fons externs", s'hi afegeix Goirigolzarri, que vaticina canvis en el futur dels 27. "Tenim una Europa no finalitzada; l'Euro no està tancat", afirma, amb la integració bancària en el futur més immediat.
Empreses digitals
Pallete incorpora la seva pròpia experiència en la gestió de Telefónica durant la pandèmia a les lectures que fa de la incertesa econòmica a què s'enfronten els sistemes productius espanyol i europeu. "Teníem molts plans, però la nostra xarxa no va ser dissenyada perquè el 100% de la població estigués a casa", recorda el directiu, que considera que la principal habilitat de les empreses després de les consecutives crisis de la pandèmia i Ucraïna és l'adaptabilitat. El confinament, argumenta Pallete, "va ser com una màquina del temps; cada setmana a casa va ser un any d'avenç" en la integració digital de les vides dels seus usuaris.
Goirigolzarri, en el seu sector, observa una transformació amb més exigències que en altres branques de l'economia. "Qualsevol innovació genera, per definició, desigualtats" en el seu ús i l'accés a les eines que l'acompanyen, avisa el president de CaixaBank, que apunta cap a la bretxa digital com la tendència a contrarestar entre els clients de les entitats financeres. Tot i que la base d'usuaris del banc que encapçala és especialment digital –amb més del 70% de persones adaptades a les noves tecnologies– només el 25% dels més grans de 70 anys fan servir els canals telemàtics amb regularitat; pel 85% dels menors de 40. "La nostra obligació és donar un servei excel·lent a tots ells", reivindica; tot defensant la capacitat d'adaptació d'una banca tradicional que "no té perduda la partida" amb les noves finances.
Un altre dels principals eixos de desigualtat que observen els directius està en la formació de la força de treball. La quarta revolució industrial "destruirà milions de llocs de i en crearà milions més", pronostica Pallete, que llença al terrat de les empreses la pilota de la capacitació dels seus empleats. Des de la mateixa Telefónica, de fet, ja estan portant a terme un programa de reskilling per 23.000 treballadors, en tant que "moltes de les coses que fan avui seran diferents en el futur". En un sentit semblant, Goirigolzarri rebutja una exclusió del capital humà en les relacions digitals amb els clients. "En un món de creixent tecnologització, les persones seran un element fonamental", especialment en un negoci com el bancari, on la confiança és un intangible essencial.
Nous drets humans
La posició de l'Estat espanyol envers aquesta transformació, celebra Pallete, és millor que la de la majoria de la Unió Europea. "És com si a la revolució indústria Espanya tingués el 82% del territori cobert amb ferrocarrils i una màquina de vapor a cada casa", apunta el directiu de Telefónica, que lloa l'expansió de la infraestructura de telecomunicacions de l'Estat espanyol. "Hi ha més fibra a Espaya que a Itàlia, Alemanya i el Regne Unit junts", confirma el directiu, que considera que l'Estat es troba en una "posició privilegiada" per adaptar ràpidament el vehicle connectat, la cirurgia remota, les fàbriques intel·ligents i d'altres iniciatives tecnològiques. Els Fons Next Generation EU, doncs, esdevenen "una oportunitat única".
Pallete: "Hi ha drets analògics que no estem recuperant al món digital"
Una transformació accelerada, però, demana una adaptació curosa d'unes relacions socials i econòmiques que no necessàriament es reproduiran en el món digital. "Hi ha drets analògics que no estem recuperant" en la transició digital, avisa Pallete, que veu en aquest procés una obertura per "definir el marc de valors que volem veure en el nou món". "La primera revolució industrial va anar acompanyada de la Declaració Universal dels Drets Humans. Hem de decidir quina serà la declaració de drets de persones i màquines en el 4.0", conclou el directiu.