A principis de 2022 em vaig reunir per separat amb Miquel Agustí Torres Riera (1941) i amb el seu fill Miquel Torres Maczassek (1974) per conèixer de primera mà la història i el futur de la seva empresa familiar. En aquell moment el pare era el president i el fill el director general des de 2012.
Miquel Agustí em va dir respecte a la seva marxa de l’empresa l'any 1981 que "l'any sabàtic passa molt a les famílies per discussions; va arribar un punt en el qual vàrem decidir que el millor era marxar". En tornar s'havia anomenat un nou director general, que va estar fins a la mort del pare. Tenia clar que havia de prendre paciència, "més que imposar res, havia d'esperar que el pare entengués; de vegades em costava molt".
El fill va dir: "No és tan fàcil el canvi generacional quan el predecessor ha estat tota la vida prenent les decisions; però el pare per l'experiència amb l'avi ha sigut més intel·ligent i ha deixat que jo comencés a portar més departaments. Combinem l'experiència i les ganes de canviar. Intentem no trepitjar-nos massa; quan demana informació als directius procura no donar-los instruccions. S'aguanta i espera a la reunió setmanal que tenim. I treu un munt de paperets. És molt important que se sàpiga que hi ha unitat de direcció".
L'octubre del 2023 es va anunciar que l’octogenari pare assumia la direcció general, mentre se cercava un extern per substituir al fill que iniciava un procés de formació per assolir la presidència passada la tardor del 2024.
L'octubre de 2024 va ser notícia que el fill apareixia com a administrador únic d’una empresa tèxtil “projecte personal de la seva dona”. Al desembre el pare va dir respecte a la seva jubilació: “Deia aquest any, però serà a principis del vinent, perquè tinc cites ineludibles. Del que no puc plegar és del consell d’administració ni del consell de família. El meu fill Miquel, durant tot aquest any que no ha estat a l’empresa, s’ha avançat a la història. M’ha fet entendre que havíem de fer un pas endavant”.
A la pregunta de si el fill tornaria com a director general va respondre “jo no he dit això. L’any que jo vaig passar lluny de l’empresa familiar, el 1982, vaig tornar amb noves idees, com la de les varietats ancestrals. Vaig marxar perquè tenia diferències amb el meu pare, i ell i jo també n'hem tingut com a bon pare i fill que som. L’any que el meu fill Miquel ha estat fora de l’empresa, l’ha portat també a pensar en noves idees, que just la setmana vinent m’exposarà. Em dirà com hem d’afrontar el futur perquè no ens passi com a la Ford, i pensarem en un projecte paral·lel a Torres”.
Aquest mes de juny Miquel Agustí ha dit respecte a retirar-se que “bé, és un procés progressiu. Ara vinc a treballar al matí i les tardes acostumo a ser a casa. Tinc tres fills, Anna, Mireia i Miquel. En aquests moments, la Mireia està assumint més responsabilitats en la companyia. Amb en Miquel continuem parlant cada dia i veient la manera que es reincorpori després del període que ha passat fora. L'Anna és metgessa, no està implicada en el negoci, però forma part del consell familiar. Família Torres continuarem com a empresa familiar sí Déu vol.”
La setmana passada es va comunicar que, a partir de l’1 de setembre, el nou director general serà Fabrice Ducceschi. Reportarà directament al consell d’administració, presidit encara per Miquel Agustí Torres (83 anys), tot i no formar-ne part. Aquesta successió planteja interrogants: som davant d’un patriarca que es resisteix a deixar el poder? S’ha aplicat la llei sàlica a favor del fill petit? Era realment necessari un any de formació per assumir la presidència del consell?
Tot plegat ens recorda que el relleu generacional en una empresa familiar mai és una operació automàtica. Cal distingir entre el traspàs de la propietat, la governança i la direcció executiva. Sovint, els esdeveniments no segueixen el guió previst i requereixen flexibilitat. No es tracta només de decisions funcionals: també hi intervenen emocions, lleialtats i necessitats d’afirmació personal. El respecte a la generació anterior conviu amb la voluntat de marcar un nou rumb. De vegades, un any sabàtic pot ser una pausa necessària per prendre perspectiva i obrir noves vies.