Es podria resumir que les dues primeres dècades del segle XXI han estat per al grup Planeta, si més no, un tòtem revolútum al qual va posar fi l’any passat, coincidint amb el 70è aniversari de la seva creació. Ara, amb la vista posada al 2021 quan es tancarà l’últim pla estratègic, l’editorial de la família Lara manté les ànsies de creixement perquè, segons el seu president José Creuheras, té capacitat financera per afrontar els reptes de futur. El grup va tancar el 2018 –les últimes dades fetes públiques- amb una facturació d’uns 1.800 milions, un ebitda de 320 milions i un deute de 600 milions, després de reduir-lo en un any a menys de la meitat.
Mentre arriba el 2021, el grup ha sortejat amb sort la crisi de la pandèmia de la Covid-19. Malgrat el càstig econòmic del coronavirus a pràcticament tots els sectors industrials i de serveis, la necessitat de gaudir d’activitats d’oci i lleure a casa i també de buscar solucions digitals a moltes àrees com pot ser l’ensenyament, ha estat un hàndicap que ha aprofitat el grup Planeta per adequar els seus productes i serveis en línia i no deixar escapar l’oportunitat d’ofertar respostes als consumidors. Per tant, el 2020 no serà del tot un any en parèntesis per a l'editorial i les seves branques d’activitat, sinó una manera de consolidar les seves àrees de negoci.
"Amb la vista posada al 2021 quan es tancarà l’últim pla estratègic, l’editorial de la família Lara manté les ànsies de creixement perquè, segons el seu president José Creuheras té capacitat financera per afrontar els reptes de futur"
Arribar a la redimensió que ara ofereix la companyia ha estat més una obligació que una aspiració. El 2015, el deute a llarg s’havia engreixat fins a més de 1.500 milions, bona part a conseqüència de la compra de la francesa Editis el 2008. Una situació econòmica complexe que va coincidir amb la mort de José Manuel Lara Bosch, fill del fundador i l’alma mater de l’expansió a Amèrica Llatina i de l’entrada al món de la comunicació i als continguts d’entreteniment a finals dels 90 del segle passat.
La crisi econòmica va passar la seva factura al grup i a la patrimonial de la família Lara, Inversiones Hemisferio, que es va picar els dits amb la compra d’una participació a Banc Sabadell. D’aleshores ençà, el braç inversor de la família Lara ha deixat enrere la seva etapa de compres –havia estat accionista de Vueling i del Real Club Esportiu RCD Espanyol, entre d’altres, i tenia importants actius immobiliaris- per arribar a ser una societat liquidada ara fa poc més d’un any.
Aprimar-se i desinvertir
Aprimar-se. Aquesta ha estat la necessitat dels últims anys. D’una facturació de 3.220 milions el 2016 als 1.800 del 2018. Planeta s’ha desfet de patrimoni –amb la venda de la seu corporativa de l’avinguda de la Diagonal, entre d’altres-, va refinançar deute, ha desinvertit en alguns negocis -com la venda d'Editis o el tancament de Círculo de Lectores- i ha posat ordre a les aspiracions executives de les branques accionarials de la família, que es van saldar amb la destitució del primogènit José Manuel Lara García-Piriz com a conseller delegat del grup i posteriorment del consell d’administració d’Atresmedia, i l’enfortiment de José Creuheras, marmessor dels fills de Lara Bosch, com home fort al capdavant de la companyia.
El patriarca, José Manuel Lara Hernández, va morir el 2003 i va deixar el capital de la companyia en mans dels seus quatre hereus. Un 26% per a cadascun dels seus dos fills (José Manuel Lara Bosch i la vídua de Fernando, mort el 1995) i un 24% per a cadascuna de les filles, Inés i Maribel, aquesta última sense descendència. A l’actualitat els quatre fills de José Manuel Lara Bosch, José Manuel, Marta, Ángela i Pablo están vinculats al grup amb càrrecs professionals a diverses àrees, i també Laura Falcó, filla d’Inés Lara. Encara no s’han incorporat al grup Fernando i Patricia, fills del difunt Fernando Lara.
Sota la batuta de Creuheras i amb un executiu de la casa com a conseller delegat, Carlos Fernández, el que toca ara és tornar a engreixar la maquinària. Però no serà pel vessant editorial perquè es tracta d’un negoci tan consolidat que José Creuheras ha arribat a dir que “nous segells editorials no complementen el nostre catàleg”.
Lluita d'autors
Planeta compta amb més de 70 segells editorials i, com les grans editorials del sector, està immersa en la lluita d’autors, buscant noves firmes o autors consolidats que tenen el seu propi segell: arrossegar lectors. Vegis sinó la recent lluita amb Penguin Random House a qui li ‘ha robat’ a Javier Cercas i Manuel Vilas. Actualment, el fons de Planeta el configuren 3.000 firmes entre autors clàssics i contemporanis i publica anualment 4.000 obres noves i la quota de mercat a Espanya es del 23%. L’editorial posa l’èmfasi en l’entrada a nous fenòmens de lectura, com els autors provinents de Wattpad o les publicacions de youtubers, una nova fórmula per entendre i posar en valor el llibre i per acostar als joves al món de la lectura.
Els premis literaris dels diferents segells editorials del grup, amb el Planeta al capdavant, mostren l’ampli ventall d’aquesta editorial que ara vol moure’s amb més agilitat en un sector que ha tendit a la concentració entre les grans i que ha de conviure amb un nombre encara important d’editorials independents i especialitzades.
Les oportunitats es busquen en l’expansió de negocis consolidats com la formació, la venda i la distribució editorial en línia o l’entreteniment audiovisual, però també amb nous projectes disruptius mitjançant Planeta Fabrik Ventures que identifica i dona suport a startups tecnològiques. Tot per la via del creixement orgànic o per aliances amb altres grups empresarials, més que per la compra directa de tercers. D’aquesta manera intenta trobar un model propi, allunyat de la seva directa competència Penguin Random House -pertany al grup Bertelsmann- que opta més pel mercat anglosaxó que pel llatinoamericà i que ha crescut a través de les compres d’altres companyies.
"El negoci de l’entreteniment audiovisual configura el gruix econòmic del negoci dels Lara amb la meitat dels ingressos, uns 900 milions del total de 1.800 milions d'euros"
El negoci de l’entreteniment audiovisual configura el gruix econòmic del negoci dels Lara amb la meitat dels ingressos, uns 900 milions del total de 1.800 milions d'euros. En aquest segment, Planeta és l’accionista de referència d’Atresmedia en aliança amb el grup italià DeAgostini, amb qui també desenvolupa l’activitat de DeA Planeta per a la compra i distribució d’audiovisuals. Mentrestant, la venda de llibres genera un negoci d’uns 700 milions i la línia de formació els 200 restants.
Com ha succeït amb l’acord amb Netflix, que consisteix a publicar llibres sobre les sèries més exitoses de la plataforma, però també aspira a donar format audiovisual a bestsellers del grup, l’aposta dels Lara és buscar la singularitat en tot allò que no sigui la publicació de llibres. En concret en entreteniment audiovisual i en formació i educació. I en el món del llibre –en el que ha sorprès amb una nova aposta per fer créixer al conjunt d’Espanya la xarxa de llibreries de Casa del Libro- es posarà les piles amb les noves fórmules de distribució online, perquè serà la manera de crear nous lectors.
L’oferta formativa del grup Planeta s’aglutina al voltant de Planeta Formación y Universidades y a la plataforma educativa en la xarxa Aula Planeta. Té models d’ensenyament presencial, a la xarxa i mixtes a Espanya, França, Itàlia, Suïssa, Colòmbia, Marroc i Egipte que abasten des d'escoles de negocis a universitats, passant pels centres de formació professional dual i els continguts audiovisuals e interactius per al món educatiu.