Imagineu que els darrers telèfons mòbils que surten al mercat, equipats amb sistemes de triple càmera, pantalles plegables i xips d’última generació, tinguessin una llarga i punxeguda antena en la seva part superior? Doncs Rubén Bonet (Barcelona, 1968) és, juntament amb Carles Puente, el responsable d’estalviar-nos el que molt probablement seria tota una desgràcia. Enginyer en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i MBA per Iese, Bonet va cofundar -amb Puente- Fractus, una spin-off (o empresa derivada) de la qual actualment n’és el president.
D’esperit emprenedor, Bonet ha cofundat un gran ventall de projectes tecnològics, entre els quals destaquen S2 Xpeed, Ignion o Galtea, però ha estat Fractus el projecte que més èxits li ha permès assolir, destacant grans premis i reconeixements, com ara el Premi a la Tecnologia Pionera, atorgat pel Fòrum Econòmic Mundial. Ara bé, aquesta tecnologia, amb origen a la UPC, es va veure compromesa quan diverses multinacionals van infringir una sèrie de patents registrades per la companyia, fet que va obligar Bonet a parlar “de tu a tu” a companyies com Samsung, amb qui no només va anar a judici, sinó que, a més, el va guanyar.
Bonet acull VIA Empresa a les oficines de Fractus, unes oficines quasi tan lluminoses com silencioses, en què les diferents patents de la companyia s’exposen juntament amb alguns dels molts dels reconeixements que ha rebut. Una oda a la tecnologia i al coneixement que tant ha protegit des dels seus orígens.
“Decisions per davant d’idees. No soc gaire creient en les idees per si soles, crec en el procés de decidir bé”. Reconeix l’autor d’aquesta cita?
Sí, aquesta crec que és meva (riu).
El 1999, quan es parlava molt poc o gens de telèfons intel·ligents, Fractus va ser una idea o una decisió?
Les dues coses. Hi havia una idea molt desenvolupada per part de Carles Puente, perquè era una tesi doctoral amb molta recerca i molta publicació d'articles científics, amb la qual cosa, havia passat la fase d'idea per ser un projecte de recerca significatiu, però sobretot va ser la decisió de dos fundadors, el Carles i jo, d'estructurar una companyia, perquè tota aquella innovació i totes aquelles idees arribessin al mercat. Per tant, va ser una combinació de les dues.
És cert que la tecnologia de Fractus ha servit per eliminar les antenes dels nostres mòbils? Pot explicar, per a tots els públics, quina ha estat la gran innovació que vau dur a terme?
La tecnologia prèvia a Fractus era una tecnologia monobanda, és a dir, una tecnologia que només es podia fer servir amb una freqüència. Per entendre-ho bé, el 1G, el 2G, el 3G, el Bluetooth, o el wifi són sistemes que treballen amb una freqüència, i el que no tenia previst la tecnologia prèvia a la nostra era la capacitat d'operar de forma eficient amb múltiples freqüències, amb molts sistemes alhora, com ho fan els mòbils d’avui en dia, que ja compten amb 4G i 5G.
Llavors va ser en aquest context en què va entrar la nostra innovació, quan vam desenvolupar antenes multifreqüència i miniatura. Vam trobar una aplicació de mercat amb una alta demanda.
Com vau dur a terme el desenvolupament de les antenes multifreqüència?
Aplicant les fractals a les antenes. Les propietats geomètriques de les fractals permeten encabir més longitud elèctrica en menys espai, i així aconseguim que les antenes funcionin en múltiples bandes. Alhora, això permet que es miniaturitzin, i per tant les podem posar en dispositius d’una manera molt més compacta.
Aquesta tecnologia aplica únicament als dispositius mòbils?
No, també a les antenes BTS o estacions base que se situen damunt dels edificis, que ara es veuen com si fossin xemeneies gràcies a la reducció del seu impacte visual, o també en els dispositius del món de l’Internet de les Coses (IoT).
"Cal crear un sistema d'oficines de transferència de tecnologia a dins de cada una de les nostres universitats"
Fa exactament 20 anys, Fractus va ser guardonada amb el Premi a la Tecnologia Pionera al Fòrum Econòmic Mundial, a Davos. Era conscient de l’èxit clamorós que representa aquesta fita?
Tornant a la sentència que comentàvem a l’inici, sobre idees o decisions, l’amplio amb execució. En aquell moment, en el 2005, el que estàvem fent era executar. Executar vol dir fer que passin coses, preníem decisions i després fèiem que aquestes decisions es portessin a la pràctica. Cada dia preníem desenes de decisions, totes elles de gran impacte. Llavors, quan vam rebre el premi, jo personalment estava en aquella voràgine d'execució i no em vaig assabentar massa, vam rebre el premi, el vam anar a buscar, i va estar molt bé, però al cap de dues hores de rebre el premi ja me n'havia oblidat pràcticament, perquè continuava treballant amb tot el repte que comporta muntar una companyia. Però és un premi que vam agrair molt i que ens va ajudar, lògicament.
Tot aquest projecte va néixer a la UPC, com una spin-off, de fet, va ser la primera de la universitat. En aquest sentit, sou un clar cas d’èxit d’un dels grans reptes que afronta Catalunya, com és la transferència de coneixement. Què ha de fer el sistema universitari català per impulsar més Fractus?
Aquest és un tema recurrent, i de mica en mica es van fent accions, però m’agradaria posar el focus en dues. La primera, la necessitat de crear un sistema d'oficines de transferència de tecnologia a dins de cada una de les nostres universitats, que siguin potents, professionals i amb perfils que ja ho hagin fet en altres entorns exitosos, no necessàriament d'aquí. Em refereixo a portar professionals d'altres regions del món en què tot això ja s'hagi fet de forma exitosa, i així professionalitzar i donar-li un paper molt més fonamental a les oficines de transferència de tecnologia de cada universitat.
I, en segon lloc, acostar el món de la ciència al management. Aquí a Barcelona tenim dues escoles de negocis de molta reputació, com ho són l'Iese i Esade, i jo trobo molt a faltar una col·laboració molt més forta entre aquestes dues escoles de negocis i les universitats, i viceversa. Esade i Iese, per posar l'exemple més proper que tenim aquí, són dos pols de talent de management molt significatius i capdavanters a escala mundial, i alhora tenim centres de recerca i universitats capdavanteres també a escala mundial en temes científics, però lamentablement aquests dos mons no estan units, estan completament separats.
És el Fractus-UPC Deep Tech Hub una resposta a aquestes dues necessitats que ressalta?
Sí, l'objectiu del Fractus-UPC Deep Tech Hub, del qual estem molt orgullosos, és aportar el nostre granet de sorra perquè les tecnologies que surten, en aquest cas, de la UPC, trobin el seu camí i arribin al mercat. Estem duent a terme una sèrie d'iniciatives molt diferents, una d'elles és la creació del programa d'acceleració de companyies o projectes que neixen a la UPC, el Next Frontier Founders, que precisament el vam arrencar fa dues setmanes amb un total de tretze empreses. Però això és un petit gra de sorra. Nosaltres fem el que podem, però tot això s'hauria de fer d'una forma molt més ambiciosa, col·lectiva i amb visió de país.
Catalunya forma part de l’associació Four Motors for Europe, i es troba a anys llum pel que fa a la sol·licitud de patents respecte als tres altres motors, Baden-Württemberg, la Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps. Respectivament, ens superen en un 640%, 103% i 79%. Realment som un motor en patents? Creu que a Catalunya protegim adequadament el nostre coneixement?
No. Tampoc vull dir que estem a la cua, però aquest és un tema diagnosticat i conegut, la nostra ràtio d'innovació científica correlada amb la producció de patents està molt lluny d'altres regions que tenen nivells de producció científica similar a la nostra, però que patenten molt més.
Com s'explica aquest fenomen?
És un tema cultural que està present en el nostre teixit, d'alguna forma s'ha incrustat en la nostra forma de pensar que les patents no serveixen per massa cosa i que són molt cares, per tant, no formen part dels nostres processos de decisions en comparació amb altres regions. Tenim molta feina a fer. El fet que Espanya s'hagi quedat fora voluntàriament del sistema únic de patents europeu, un sistema en què sí que s’han integrat la majoria de socis europeus, com Alemanya, França o Itàlia, és un element més que corrobora el fet que, a Catalunya i a Espanya, patentar no és una prioritat. I és una llàstima perquè és una pèrdua de diferenciació tecnològica i de capacitat de monetitzar la nostra producció científica significativa.
Quantes patents té Fractus i quin retorn econòmic li suposen?
Fractus té un portfoli de més de 120 patents als Estats Units, Europa i Àsia, i per la pura transferència de tecnologia, hem generat royalties (o cànons) per aquestes patents per un valor de més de 250 milions de dòlars.
Quatre de les diverses patents que havíeu desenvolupat durant la primera dècada del segle van ser les que us van permetre portar Samsung als tribunals, tot i que no va ser l’única companyia que vau demandar. Què va succeir exactament?
Cap a l’any 2003, nosaltres vam identificar el mercat de Corea del Sud com un mercat molt innovador i apropiat, allà sortien moltes companyes de telèfons mòbils. Samsung i LG, que també produïen altres dispositius, van entrar molt fort en aquella regió del món i en el sector de la telefonia mòbil, i eren molt receptius a la innovació, per aquest motiu, vam decidir apostar per aquesta regió amb la creació d’una filial. Durant un temps va existir Fractus Corea, i comptàvem amb un equip d’enginyers, capacitat de producció, i, fins i tot, vam arribar a tenir una petita fàbrica a la zona de Yantai, al nord-est de la Xina, a tocar de Corea.
"S'ha incrustat en la nostra forma de pensar que les patents no serveixen per massa cosa i que són molt cares"
Amb tots aquests recursos vam aconseguir projectes amb moltes companyies coreanes, entre elles Samsung, però al cap de dos o tres anys de col·laborar amb ells, van decidir interrompre la col·laboració perquè van trobar altres formes d'arribar a la nostra tecnologia sense passar per Fractus. Bàsicament, altres fabricants d'antenes asiàtics van entrar de forma massiva a Samsung, copiant els nostres dissenys i fent servir la nostra tecnologia patentada. Davant de la situació de tenir un propi client que ens estava copiant els dissenys, i que a més ens va dir que ja no volia seguir sent client perquè ja no li feia falta, no vam tenir altra opció que demandar-los.
Com va ser aquest procés?
Vam escollir els Estats Units, concretament Texas, com a lloc de la demanda per múltiples raons, per aconseguir que Samsung ens pagués els cànons adequats. Fractus mai s'ha oposat al fet que aquestes companyies compressin les antenes on volguessin, lògicament, però en el moment en el qual aquestes companyies feien servir tecnologia patentada per nosaltres, ens havien de pagar royalties per cada unitat venuda. I com que de forma voluntària no va ser possible arribar a un acord, els vam haver de demandar.
De tota manera, el cas de Samsung va ser una excepció. Amb moltes altres companyies sí que vau poder arribar a un acord, abans d’anar a judici.
Correcte, en aquella època es van combinar els acords amistosos amb certes companyies, sense necessitat d’interposar cap demanda judicial, amb algunes companyies que, per diverses raons, van preferir anar als tribunals amb nosaltres. En el cas de Samsung, finalment vam arribar a un acord cap a l'any 2014, en el qual es reconeixia que ens havien de pagar royalties per tot el que havien utilitzat en el passat. El jurat americà va determinar que l'import amb el qual Samsung ens havia d’indemnitzar va ser de 23 milions de dòlars, però l'acord que vam tancar amb Samsung mai l’hem revelat.
Com afronta una spin-off catalana un judici contra un gegant sud-coreà? Li va tremolar el pols?
Vam haver de canviar la companyia a tots els nivells, passant per una reorganització forta sobre la forma amb la qual nosaltres treballàvem. D’això avui se'n diu pivotar la companyia, i vam haver de canviar la pràctica totalitat dels col·laboradors que teníem, el Consell d'Administració, els inversors, i a banda de tots els canvis interns de la companyia, ens vam rodejar d’uns bons assessors que ens van aportar la seva experiència en el negoci de la propietat intel·lectual, així com d'uns bons advocats.
"Per molt gran que pugui ser una multinacional, les teves patents et posen al seu mateix nivell"
Tanmateix, és cert que érem una empresa petita, però el fet que aquestes multinacionals ens paguessin cànons en una indústria tan grossa com la dels telèfons mòbils, era una oportunitat tan gran que ens vam veure obligats a posar les peces en ordre. Per molt gran que pugui ser una multinacional, les teves patents et posen al seu mateix nivell, hi ha un anglicisme que ho defineix molt bé, el level playing field, que vol dir que el petit i el gran són iguals davant de la llei. És a dir, quan tu estàs negociant amb una gran corporació, per exemple, un acord de subministrament, tu ets capaç de parlar de tu a tu amb aquestes grans corporacions.
Des d’aleshores, heu detectat més infraccions en les vostres patents, o ja ningú s’ha atrevit?
Sí, i tant, perquè sempre hi ha companyies noves que ho desconeixen, o companyies que tenen molta pressa per llançar els seus productes al mercat i no fan una anàlisi de freedom to operate (o llibertat per operar), que bàsicament consisteix a mirar que no hi hagi cap patent que pugui ser infringida. Hi ha companyies que això no ho fan, perquè han de llançar el producte al mercat molt de pressa, llavors, de forma voluntària i involuntària, sí, encara hi ha companyies que cometen infraccions, i avui dia encara estem amb demandes amb alguna companyia.
Així i tot, voldria remarcar que, en el món de la propietat intel·lectual, les demandes són públiques, és un assumpte de coneixement públic, però hi ha molts acords de llicència que nosaltres hem fet que no són públics, que s’han fet de forma privada, i la majoria dels acords que nosaltres hem dut a terme han estat sense necessitat de cap procediment judicial. Les demandes són tota una excepció en la nostra forma de procedir.
Com ha evolucionat Fractus des dels episodis mencionats que, segons em comenta, formen part de la seva actualitat?
Nosaltres cada any signem acords de llicència amb noves companyies i rebem royalties per l’ús de la nostra tecnologia. Avui dia, la pràctica totalitat dels ingressos de la companyia venen per la transferència de tecnologia. Això es deu al fet de pivotar el model de negoci de Fractus, tal com mencionava anteriorment, quan vam deixar de ser una empresa industrial per convertir-nos en una empresa de llicències, i aleshores vam desenvolupar el primer programa de llicències, enfocat a la telefonia mòbil, un segon orientat a les antenes d’infraestructura de telecomunicacions, i actualment s’està treballant en el tercer, enfocat al món de l’Internet de les Coses.
Quin futur creu que li espera al món de les deep tech catalanes?
Hi ha un bon caldo de cultiu, però no es gestiona amb la magnitud que això requereix. S'hauria d'anar amb una visió molt més global i amb una aportació de capital, tant públic com privat, molt més significativa, per realment competir a escala global. S'estan fent coses, de fet, fa cinc anys ni tan sols existia el concepte deep tech, i tot el món de l'emprenedoria i el finançament anava enfocat cap a models de programari, de comerç electrònic o de Service as a Software (SaaS), i ara finalment ens hem adonat que s'ha de canalitzar inversió pública i privada en el món de les tecnologies deep tech, però encara no s'està fent amb la magnitud necessària.
"Fa cinc anys ni tan sols existia el concepte 'deep tech'"
Hi ha unes barreres d'entrada molt fortes i una alta velocitat en l'evolució d'aquestes tecnologies que difícilment es poden abordar amb una mentalitat més local o més complaent, s’ha d’enfocar tot des d'un punt de vista molt més ambiciós i agressiu.