“Sant Jordi és el gran moment de l’any”. Ho és per als catalans en general, però sobretot per al llibre, per això el director editorial del Grup 62, Emili Rosales, no s’ho pensa dues vegades a fer aquesta afirmació. Perquè el 23 d’abril és la data més important per al sector, per davant del setembre i el desembre, i clou una feinada important de detectar els millors clàssics i novetats més destacades, traduir-los si cal i revisar-los, i trobar el format més adient de publicació perquè el lector trobi en ell el relat perfecte per endinsar-s’hi.
Tota una operativa que és possible gràcies als 51 treballadors que integren el grup, que va tancar el 2017 amb 41,2 milions de facturació i 430 nous títols.
Els petits fan el gran
La llavor del grup es va plantar el 1962 amb la creació d’Edicions 62, que va prendre el nom del seu any de naixement. De mica en mica va anar integrant altres companyies que van anar naixent per impulsar el sector entre la dècada dels 60 i la dels 80, però no va ser fins a la unió amb l’Editorial Empúries que va parlar per primera vegada d’una entitat gran com a grup. “I va ser fa 10 anys quan es va constituir l’organisme com a tal, com ho és ara amb Columna Edicions i Proa, fonamentalment, i algun segell més petit”, relata Rosales.
Fotografia: Àngel Bravo
En aquell moment l’accionariat estava en mans de La Caixa amb Edicions 62; d’Enciclopèdia Catalana, amb Proa; i de Planeta, amb Columna. L’entitat financera va sortir i va deixar la propietat en mans de les altres dues companyies amb un 21% i un 78,5%, respectivament, i un 0,5% de participació minoritària.
Rosales: “Es va constituir una empresa que s’adapta a una realitat que obliga a unir forces, però mantenint l’esperit d’impulsar el llibre en català”
La creació del grup va ser un moment clau des del punt de vista empresarial, però també des de la visió cultural. “Es va constituir una empresa que s’adapta a una realitat que obliga a unir forces, a treballar en equip i sota el paraigua d’una mateixa distribució, però mantenint l’esperit d’impulsar el llibre en català i l’origen”, explica el director editorial.
Perquè si una cosa s’ha mantingut al llarg del temps, aquesta és l’essència de cada segell: “Proa continua amb els clàssics de tots els temps i els grans autors contemporanis. Edicions 62 té un catàleg internacional de qualitat i Columna és l’editorial dels autors de gran força. Es treballa en grup, però cadascú conserva la seva identitat, el que permet establir una comunicació amb els lectors i llibreters, que saben què poden esperar de cada segell”. A aquests se’ls han de sumar Empúries i Pòrtic com a grans, o Estrella Polar i Fanbooks, com també Butxaca, que també permet a segells que no formen part del grup tenir la seva edició econòmica dels llibres.
Rosales: "Els editors el coneixen el sistema català com un dels avantguardistes a Europa i que està al nivell de les sis o set grans literatures”
Tots ells no deixen de ser les peces que completen un puzle, segons Rosales, amb uns propòsits conjunts: “Ser un reflex immediat de la realitat literària internacional en català i simultània al castellà, el que és un tret característic del sistema català. A les fires de Frankfurt o Londres, els editors el coneixen com un dels avantguardistes a Europa i que està al nivell de les sis o set grans literatures”. Una fita assolida gràcies a l’aposta tant de publicar els clàssics catalans de tots els temps com els títols més esperats nacionals i internacionals o les propostes més innovadores de nous autors.
Llegir també és cosa de modes
Els índexs de lectura dels darrers 20 anys han millorat, és innegable, però encara hi ha molt per fer. Així ho veu el director editorial de Grup 62, reconeix que la seva empresa hi ha posat el seu granet de sorra, però que ho atribueix a la “feina ben feta” per part de tot el sector. No significa, però, que sigui un àmbit lliure de competència. La competència hi és, i és dura, tot i que forma part d’un sector dinàmic la publicació constant de llibres en català i descobriment de nous autors –sigui quin sigui el segell que ho faci- és el que els nodreix.
Rosales: “A vegades publiquen a costa de tenir rendibilitat negativa, però ho hem de fer”
Això suposa, afirma Rosales, tenir la responsabilitat de buscar l’equilibri entre uns llibres que se sap que tindran una rendibilitat considerable i uns altres que no la tindran, però que publiquen per fer que en català existeixi l’oferta. “A vegades publiquen a costa de tenir rendibilitat negativa, però ho hem de fer”, revela.
I és que com en el sector tèxtil, les modes i l’actualitat també estan a l’ordre del dia al món editorial. “Llibres que són un èxit aquest any, fa mesos eren imprevisibles i altres sí que era esperable que ho fossin. Tenim la necessitat d’adaptar-nos pel que fa a cobrir l’edició en català”, assenyala, i afegeix que el context polític ha fet que els últims tres mesos els llibres d’actualitat hagin augmentat la seva demanda.
Fotografia: Àngel Bravo
Rosales també vol deixar clar que publicar més no vol dir fer-ho millor i remarca que en l’última dècada les editorials han reduït el nombre de títols per aplicar una estratègia reflexiva: “Ara pensem molt bé què fem per arribar al lector potencial i això sovint implica invertir més en promoció i distribució i no tant en publicacions”.
Donar valor a la creació
El món editorial no va salvar-se de la crisi. Ho van notar especialment entre el 2011 i el 2013, moment en què la remuntada va començar a fer acte de presència. I tot i que la tendència no ha deixat de ser alcista des d’aleshores, el director editorial del Grup 62 reconeix que no arribarem a les xifres prèvies. “No tornarem a les dimensions que tenia el mercat fa 10 anys perquè ens enfrontem a un canvi d’hàbits en relació a la lectura, el que se suma al problema de la pirateria”, justifica.
Fotografia: Àngel Bravo
Ni tant sols l’ebook ha estat l’amenaça que es preveia que seria per al llibre. És més, Rosales el veu com un complement i recorda que ells van ser “pioners a fer simultàniament el llibre digital i el paper”, és a dir, una oportunitat per captar nous lectors. Concretament, el 5% que el prefereix davant el format clàssic i que, potser, no llegirien si no fos pels avantatges que els ofereix el dispositiu.
Per això insisteix en el “gran problema de la pirateria”, el qual no fa mal només a les editorials a escala de negoci, sinó a “l’escriptor, l’editor i tota la cadena”, enalteix. L’única solució viable és dotar de més valor el procés creatiu i fer augmentar la consciència sobre tota la feina que hi ha rere la publicació d’un nou títol, com també sobre el valor de la creativitat i el talent. “Si hi ha una valoració així, podrem millorar tant amb la pirateria com amb els hàbits de lectura”, conclou.