"La part més bella de les humanitats és que són inútils". Una contundent Elizabeth Duval – assagista, novelista i pensadora – reivindica el rol de les ciències de l'esperit en els camins que ha de prendre el desenvolupament tecnològic. Quin espai poden ocupar disciplines improductives, potencialment ocioses, com la filosofia o la literatura, en una tècnica pensada en termes d'optimització, de maximització del benefici? La pregunta sobre la el fet humà dins la tècnica, sobre la condició ciutadana en el món de la transformació digital, se situa al centre de la sisena edició de la Mobile Week, una setmana d'esdeveniments organitzada per Mobile World Capital Barcelona de la mà de l'Ajuntament de la ciutat, que enguany es construeix sota el lema "On la ciutadania i la tecnologia connecten".
La posada de llarg de la setmana, en què diversos espais de la ciutat allotjaran activitats, formacions, ponències i tallers dedicades a la digitalització de les diverses facetes de la societat – des de la formació fins a les relacions interpersonals, passant per les activitats econòmiques i l'empresa – ha estat coherent amb el seu plantejament. Celebrada al Centre D'Arts Digitals IDEAL de la capital del país, MWCapital ha presentat la sisena Mobile Week amb una experiència immersiva que ha acompanyat el debat de la mateixa Duval amb la "dissenyadora humanista" Isabel Inés Casasnovas, coneguda també com IsaLudita, fundadora de l'escola de disseny La Nave Nodriza. La conversa ha transitat per conceptes diversos, des del rol de la filosofia, la literatura o el disseny en la concreció del desenvolupament tecnològic fins a la justícia redistributiva, el tancament de les escletxes digitals o el rol de la diversitat en l'elaboració dels fulls de ruta per a aquestes transformacions.
Duval: "Posar la tecnologia al servei de la gent vol dir que hi ha una subordinació de la tecnologia als interessos i necessitats de les persones"
En aquest sentit, Casasnovas ha estat meridiana: "L'home blanc, cis, heterosexual i occidental fa la tecnologia, i això és parcial; la solució passa per equips més diversos". La comprensió de les necessitats concretes dels potencials usuaris de la tecnologia, el coneixement de les experiències d'aquelles persones que per gènere, procedència o capacitats surten de l'universal de part que criticava Casasnovas, esdevenen essencials per a una transició tecnològica que arribi a tothom – que no deixi a ningú enrere, com s'han esforçat a reclamar el CEO de MWCapital Carlos Grau i la tercera tinenta d'alcaldia de Barcelona Laia Bonet durant la introducció de la jornada. "Les necessitats no sorgeixen fins que no les trobes", postil·la la dissenyadora.
La fórmula general per atacar els problemes, desigualtats, escletxes que poden generar les transformacions tecnològiques és la de "posar-la al servei de les persones" – una que, de fet, ocupa bona part de la sisena edició de la Mweek. Duval interroga aquesta proposta: "Posar la tecnologia al servei de la gent vol dir que hi ha una subordinació de la tecnologia als interessos i necessitats de les persones". Les necessitats individuals però també les col·lectives, i la influència que aquestes tecnologies poden tenir sobre les comunitats. L'escriptora exigeix, així, que la primacia de les necessitats humanes sobre la tècnica "es tingui en compte constantment per a un desenvolupament sa per als individus i el conjunt dels ciutadans – un desenvolupament tecnològic que uneixi i que no separi".
Riscos i oportunitats
La tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona crida tots els agents socials implicats en aquest procés d'assumpció de les noves tecnologies i la digitalització a "analitzar els riscos per evitar-los, i aprofitar-hi les oportunitats". La qüestió que aixecava Duval sobre l'atomització social que poden provocar algunes tecnologies és, de fet, un dels principals riscos. Per l'autora, de fet, la tecnologia pren la forma del phármakon grec, tal com el definia Plató: "un remei, però també un verí". De la mateixa manera que una trucada de zoom o un chat poden donar una nova forma a les interaccions socials, tendències – econòmiques – com l'economia de plataformes poden esdevenir tanques per separar les persones, dissoldre els espais de socialització essencials per a generar consciències col·lectives. A banda, les oportunitats d'unió que genera la connectivitat, s'han provat "insuficients" durant els confinaments i els anys de pandèmia – si no contraproduents, com en el cas que posa la mateixa Duval de l'educació infantil. "Hem de tenir cura amb que la tecnologia trenqui els llaços que ens uneixen", avisa.
Casasnovas, per la seva banda, posa sobre la taula la qüestió de l'accessibilitat, tant material com competencial, als usos tecnològics. La dissenyadora reclama analitzar "fins a qui no està arribant la tecnologia", els dispositius i els seus usos. A més, el procés d'adaptació a la tecnologia de les administracions públiques i els serveis, en un context de diverses escletxes tecnològiques – per edat, formatives, de gènere... – ha fet que el que hauria de ser una eina, un servei a la ciutadania, hagi pogut esdevenir una barrera més. "El repte no és únicament tecnològic, sinó de com volem fer servir la tecnologia, qui se n'està quedant fora, com hem d'actuar perquè ningú ho faci", reflexiona IsaLudita.
Aquestes qüestions, com apunta Duval, o la reflexió al seu voltant, és el que aporten les disciplines humanístiques al desenvolupament tecnològic. "Qüestions com el repartiment just, la redistribució justa, quins són els processos d'accés a la tecnologia" cauen en els dominis de la filosofia, apunta l'autora. De fet, qualsevol plantejament sobre què significa l'aplicació d'una tecnologia – les reflexions ètiques al voltant de la IA, per exemple – acaba "fent quelcom semblant a la filosofia, tot i que n s'anomeni". I si la filosofia ofereix interpretacions de la tecnologia present, la literatura, com encerta Duval, pot dibuixar el futur. Agafant el guant de The Ministry for the Future de Kim Stanley Robinson – que l'autora critica per optimista – Duval considera que alguns textos tenen la capacitat de "crear els camins d'allò imaginable, i permeten anticipar-se fins i tot al futur tecnològic".
Sisena Mobile Week
Amb tot, la Mobile Week agafa la bandera d'aquestes reflexions i la planta per tota la ciutat. Segons Carlos Grau, l'esdeveniment té la virtut de portar al carrer tots aquells debats, avenços i propostes que podrien estar tancades en un Mobile World Congress sovint inaccessible per als barcelonins. Així, el CEO de MWCapital posa especial èmfasi en fer d'aquesta setmana un projecte "obert, participatiu" i que engegi col·laboracions entre el sector privat, l'economia social, les administracions públiques i la resta d'agents socials del país. L'objectiu que es marca la Fundació és, doncs "l'empoderament de la ciutadania, unir forces per no deixar ningú enrere" quant a l'abast de les noves tecnologies.
"Recomano aprofitar la part bona de la tecnologia, però prescindir d'ella quan no sigui necessària"
Bonet, amb un discurs similar, proposa vetllar per la formació en les característiques de la ciutadania digital. La Mobile Week ha de servir, a més de per facilitar les competències tècniques, per traslladar als assistents "els drets digitals, la vigilància, la privacitat, la ciberseguretat, que tothom sigui conscient de com evitar riscos i com aprofitar les oportunitats de la tecnologia". La gran contribució de la setmana a la ciutat, espera Bonet, és posar els fonaments d'una ·transició digital justa" – gràcies, en bona part, a la col·laboració entre entitats socials, empreses i administracions que feia seva Grau.
Amb 200 hores d'activitats, de la mà d'entitats de tota la ciutat i empreses com Damm o CaixaBank, la Mobile Week prova de posar "la ciutadania al centre" d'una transformació digital que ja està afectant el conjunt de les vides de la ciutat. La responsable de l'esdeveniment i directora de Digital Future Society Cristina Colom valora el que considera un "programa ambiciós per arribar al màxim de ciutadans i ciutadanes". Portar la possibilitat de la tecnologia a cada porta, però, no ha de significar en cap cas imposar el seu ús. Duval, de fet, alerta contra la tecnologia com a fi en sí mateixa. "Recomano aprofitar la part bona de la tecnologia, però prescindir d'ella quan no sigui necessària", conclou l'autora.