De fugir de la guerra de Síria a establir-se a Molins de Rei i impulsar una nova xarxa social íntegrament en català. Aquest és el camí de Xiuxiuejar, una plataforma similar a X (abans Twitter) que ja compta amb gairebé 14.000 usuaris i suma prop d’un centenar de registres diaris tot just en el seu segon mes de vida. El projecte té com a objectiu fomentar l’ús del català i oferir un espai on compartir aficions sense la pressió dels grans algoritmes. Darrere de la iniciativa hi ha Metkhal Khalawi, programador informàtic: “A Catalunya em van acollir molt bé i vaig voler aprendre’n la llengua. Ara el meu objectiu és impulsar el català”, explica Khalawi a VIA Empresa.
Metkhal Khalawi, fundador de Xiuxiuejar, és un immigrant sirià que, abans de la guerra, estudiava enginyeria electrònica i treballava en una base d’extracció de petroli. L’esclat del conflicte el va obligar a fugir del país a la recerca d’un futur millor. Després d’un llarg periple amb anades i tornades arreu del món, va arribar a Grècia, on va passar un any i mig en camps de refugiats. Va ser allà on va conèixer una jove periodista de Molins de Rei que investigava testimonis de persones refugiades. Avui han format una família i viuen al municipi baixllobregatí, on Khalawi també va descobrir i aprendre el català, una llengua que la porta per bandera a Xiuxiuejar.
Khalawi: “A Catalunya em van acollir molt bé i vaig voler aprendre’n la llengua. Ara el meu objectiu és impulsar el català”
La plataforma, accessible tant des del web com des de l’aplicació mòbil permet als usuaris publicar xius, missatges de fins a 500 caràcters als quals es poden afegir imatges i altres elements multimèdia. També s’hi poden compartir històries i publicar vídeos curts anomenats flashos, en una experiència similar a TikTok o als reels d’Instagram. A més, incorpora seccions destacades com la “paraula del dia”, que presenta diàriament un mot en català amb la seva explicació i fomenta la participació dels usuaris.
Monetitzar amb esdeveniments: l’aposta de Xiuxiuejar
Un altre dels pilars de la plataforma són els Espais, comunitats temàtiques inspirades en fòrums com Reddit. Qualsevol usuari en pot crear sobre àmbits diversos —com esport, política, enigmes o referents culturals— i participar en converses específiques. “Actualment, ja n’hi ha prop de 350, i la comunitat continua creixent”, apunta el fundador. Com qualsevol xarxa social, Xiuxiuejar també integra funcionalitats habituals com seguir altres usuaris, tenir seguidors o denunciar contingut. A més, pròximament incorporarà un sistema de xat privat, que es preveu que estigui disponible ben aviat.
Khalawi explica que té diverses idees per monetitzar la plataforma i que vol evitar els anuncis convencionals. En aquest sentit, planteja incorporar un apartat d’esdeveniments integrat al mur general, que permeti als usuaris descobrir activitats culturals com concerts o obres de teatre i adquirir entrades, convertint-los així en una alternativa als formats publicitaris habituals.
De xarxa social a superapp: el gran salt que prepara Xiuxiuejar
Fins ara, l’empresa emergent catalana ha tirat endavant amb autofinançament, tot i que la Generalitat de Catalunya s’ha interessat a oferir-li una subvenció. De moment, no busquen cap ronda de finançament i es marquen com a objectiu assolir, aquest any, els 100.000 usuaris a Xiuxiuejar. A més, la plataforma ja ha començat a atraure figures públiques com Carles Puigdemont, Gabriel Rufián o el cantant Alfred García.
La plataforma ja ha començat a atraure figures públiques com Carles Puigdemont, Gabriel Rufián o el cantant Alfred García
Pel que fa al futur, Khalawi vol que Xiuxiuejar evolucioni fins a convertir-se en una mena de superapp, similar a WeChat. Aquesta aplicació xinesa va començar com un servei de missatgeria, però avui integra múltiples funcionalitats, des de compres en línia fins a la contractació de serveis.
En aquest sentit, la seva intenció és que la plataforma creixi més enllà de la dimensió social i incorpori noves utilitats, com la possibilitat de comprar productes o cercar serveis, tot des d’un mateix entorn i sempre amb el català com a eix central.