El cooperativisme a Catalunya té un pes important en el teixit econòmic i social. Segons les últimes dades del Registre General de Cooperatives de la Generalitat, recollides per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, hi ha 4.770 cooperatives actives, distribuïdes en sectors molt diversos. Aquest model d’empresa, que inclou cooperatives de treball, de consumidors i altres tipologies, s'utilitza com a forma de negoci pel 45% de la població catalana com a clients i compta amb un 14% de participació activa en cooperativisme, xifres que reflecteixen la rellevància i acceptació de la fórmula cooperativa en la nostra societat.
Aquest impuls és especialment rellevant en un moment en què una tercera part de les cooperatives s’han creat en els darrers deu anys. Precisament, fa poc més d’una dècada, la cooperativa de consum Som Connexió començava a caminar. Fa deu anys no era res més que una idea que Mercè Botella explicava de manera gairebé artesanal en fires i trobades sectorials. Ho feia amb una cartolina sota el braç i molta convicció. També a Rubí, la ciutat de residència de Botella.
Els orígens
Allà va ser on va començar a prendre forma a través de xerrades i reunions amb iniciatives socials i el mateix Ajuntament. Es va començar a perfilar el que avui s’ha consolidat com una cooperativa de telecomunicacions amb prop de 9.500 socis, uns 16.000 usuaris i una facturació que supera els 4,3 milions d’euros.
Segons explica Botella, el projecte va néixer de la mateixa base social que ha impulsat iniciatives d’economia social i cooperativa com Som Energia: un conjunt de persones conscienciades que comparteixen la voluntat d’empoderar la ciutadania en àmbits de consum estratègics. En aquest cas, es tractava d’aplicar aquesta mirada crítica i transformadora a les telecomunicacions. “Són àmbits que no estan realment a les nostres mans, però condicionen el 100% de la nostra vida”, apunta la cofundadora de Som Connexió.
En una primera fase, l’exploració va passar per guifi.net, una xarxa col·lectiva d’autogestió que a Rubí ja tenia presència. “Encara no s’havia constituït la cooperativa, però ja estava buscant una alternativa a aquest àmbit de consum. Vaig estar parlant amb l’Ajuntament de Rubí, ja que s’estava fent un desplegament a la Llana”, recorda.
Les persones interessades en aquest model de consum estaven disperses arreu del territori i no concentrades en un únic àmbit local
En paral·lel, el projecte es va presentar oficialment l’octubre del 2013 a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) i és en aquest context que Botella entra en contacte amb Eticom, una iniciativa similar del Prat de Llobregat. D’aquesta trobada en neix Eticom Som Connexió, que comença a caminar des d’un espai d’economia social al Prat, amb el suport de l’Ajuntament.
“Junts vam reflexionar sobre quina era la millor estratègia per posar en marxa el projecte. Havíem dibuixat dos escenaris: optar pel model de guifi.net, basat en operadores territorials amb una base important de persones al mateix territori. Això, en el cas de Rubí, volia dir agregar veïns i veïnes per traçar una fibra comunitària que després es pogués anar estenent a diferents punts del municipi”, rememora.
La idea de desplegar una fibra comunitària semblava coherent amb l’esperit del projecte, però aviat es va veure que no encaixava amb la realitat del públic al qual es volia arribar. Les persones interessades en aquest model de consum estaven disperses arreu del territori i no concentrades en un únic àmbit local, fet que dificultava un desplegament comunitari clàssic.
A partir d’aquí, es va prendre una decisió estratègica clau: operar a escala estatal i començar oferint serveis a través d’altres operadores per poder créixer, agregar persones i construir consciència col·lectiva. “I així, en lloc de néixer a Rubí, que és on d’entrada pintava que podria ser, va ser al Prat perquè es va seguir la segona estratègia”, comenta Botella.
Un camí difícil
La cooperativa es constituí formalment el 2014 amb poc més de 200 socis fundadors i moltes incògnites sobre com i quan es podria començar a consumir serveis. Després d’un any llarg de recerca, el juny del 2015 s’inicià la comercialització, primer només amb telefonia mòbil, l’únic servei que estava realment a punt per sortir al mercat. La fibra arribaria més tard, després d’un procés lent i ple d’obstacles en un sector poc obert a nous actors.
Avui, deu anys després, Som Connexió ofereix tots els serveis habituals de telecomunicacions, amb la mateixa cobertura i infraestructures que qualsevol altra operadora. La diferència no és tècnica, sinó de model: preus de mercat, bona connexió i un propòsit clar, empoderar els consumidors i reinvertir els excedents en el projecte i en iniciatives d’impacte social. “Els serveis en aquest sentit no es diferencien gens ni mica de qualsevol altra operadora”, assenyala.
Deu anys després, Som Connexió ofereix tots els serveis habituals de telecomunicacions, amb la mateixa cobertura i infraestructures que qualsevol altra operadora
“A l’inici, quan feia xerrades a Rubí per presentar el projecte, tot era bonic perquè tot estava per construir. Era ideal. Materialitzar és un procés feixuc i difícil, però tot el que ha passat, vist amb perspectiva, és una passada”, presumeix amb orgull.
Els signes d’identitat: impacte social i atenció humana
Actualment, la cooperativa té tres projectes socials en marxa. Un d’ells, Créixer en un món de pantalles, ofereix guies accessibles en línia per acompanyar les famílies en l’ús responsable de la tecnologia, una iniciativa que va guanyar força durant la pandèmia.
Un altre se centra en la mitigació de la bretxa digital, en col·laboració amb entitats socials que treballen amb famílies vulnerables.
El tercer, encara en fase inicial, aborda la defensa col·lectiva davant les trucades comercials abusives.
L’atenció al client és un altre dels trets més valorats del projecte. “Som persones amb nom i cognoms”, resumeix. En un sector marcat per la despersonalització, el tracte proper s’ha convertit en un element diferencial. A això s’hi suma una política poc habitual per Botella. Quan es baixen tarifes, es fa per a tothom, no només per a les noves incorporacions.
L’horitzó està fixat a triplicar els resultats
Superada la fase inicial de posada en marxa, Som Connexió afronta avui el repte del salt d’escala. “És un moment molt interessant. És un gran repte i ara estem incorporant persones amb experiència i coneixement per recórrer aquest camí d’escalar i triplicar el volum de línies sense augmentar gairebé el volum d’equip que som”, actualment format per una quarantena de persones. Per ella, la clau implica automatitzar tot allò que es pot resoldre sense intervenció humana i concentrar l’esforç en l’acompanyament, l’assessorament i l’escolta.
De moment, la cooperativa no disposa de botigues físiques, tot i que no descarta obrir-ne en el futur i, per què no, a Rubí. Ara, però, la prioritat és continuar generant consciència a través dels canals digitals. “Ara sí que tenim un producte que pot arribar a la població en general, però per entendre que som diferents de qualsevol altra opció fa falta un cert punt de consciència, el de les persones que sabem que amb el nostre consum impactem en la societat”, adverteix, tot afegint que, de moment, “a través de les botigues físiques és molt difícil adreçar-se a les persones que tenen aquest punt de consciència”.
Mirant cap al futur, Botella té clar que el primer gran objectiu és que Som Connexió sigui una operadora coneguda i amb incidència real. Que el seu propòsit arribi al mercat i es faci visible. “D’aquí a dos anys, la gent sabrà què és Som Connexió i per què existeix”, assegura. Un propòsit que implica per a la seva cofundadora formar part d’un ecosistema d’entitats que volen transformar el model econòmic, cadascuna des del seu àmbit, i que en el seu cas pren forma des de les telecomunicacions, amb una manera de fer des de baix, fidel a una tradició catalana de mobilització col·lectiva i impuls associatiu.