Aquest mes d’agost l’Oriol Amat, catedràtic d’economia UPF-BSM, ha publicat en el Baròmetre Empresarial de VIA Empresa un article on fa una afinada radiografia del sector vitivinícola català i dels reptes que ha d’afrontar per sobreviure a les dificultats i amenaces derivades del canvi climàtic i les noves tendències del consum, entre altres, amb propostes que més enllà de cultivar la vinya impliquen alhora cultivar, també, el talent, la col·laboració i la creativitat.
En finalitzar l’article, Amat, diu: “La història del vi sempre ha estat una història de resiliència, i ara és un bon moment per escriure’n un nou capítol”. Especialment, aquesta darrera frase, m’ha fet recordar un article que, al març de l’any 2022, vaig publicar també al Via Empresa sota el títol de Cellers cooperatius, estratègia empresarial pel s. XXI. De fet, començava parlant dels desastrosos efectes de la fil·loxera a la vinya a finals del s. XIX i la resiliència d’un sector que va quedar absolutament arrasat. La innovació (l’empelt de les vinyes amb ceps americans immunes a la plaga), la industrialització del vi amb la creació dels cellers cooperatius i l’impuls de la Mancomunitat per fer-ho possible (cooperació publicoprivat) van fer reeixir (quasi ressuscitar) de nou un sector que va permetre que els pagesos es guanyessin –de nou i millor- la vida i alhora crear riquesa, socialment útil, al territori.
De llavors ençà ha plogut molt, tot i que ara la falta de pluja sigui, precisament, una part rellevant del problema, i les cooperatives del vi, moltes d’elles centenàries s’han anat adaptant i han estat instruments útils. No obstant això, com rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures, cal, efectivament, escriure un nou capítol, i afrontar decididament els reptes i aprofitar les oportunitats que, sens dubte, també existeixen.
El resultat del DAFO del sector el podem llegir com una ampolla mig buida o una ampolla mig plena (mai més ben dit parlant del vi) i atenent una visió optimista, sense deixar de banda el principi de realitat, ens decantarem per la mig plena, ja que malgrat les dificultats, de tota mena, que amenacen al sector del vi, una part molt rellevant de la resposta és responsabilitat i depèn de les pròpies cooperatives que, això sí, han de ser tan valentes com van ser els seus pioners ara fa més de cent anys.
La integració cooperativa, ara més que mai, és una necessitat imperiosa, davant d’una demanda fortament agrupada cal agrupar l’oferta. Les cooperatives són l’instrument, la causa és la renda del pagès i la riquesa del territori. Si per assolir-ho cal fusionar cooperatives cal fer-ho, sense excuses de mal pagador, amb lideratge, generositat i alçada de mires. De fet, la tesi doctoral del professor Amat sobre el cooperativisme agrari a Catalunya l’any 1990 ja apuntava en les seves recomanacions la necessitat d’integrar i fusionar cooperatives per garantir la seva competitivitat. Han passat quasi 35 anys i tot i que s’ha avançat, cal seguir fent-ho més encara.
Un exemple centenari, nascut a Sant Jaume dels Domenys l’any 1917, és Cellers Domenys
Un exemple centenari, nascut a Sant Jaume dels Domenys l’any 1917, és Cellers Domenys que, predica amb l’exemple, des de fa una colla d’anys, havent integrat en una sola cooperativa, en successius processos de fusió de les cooperatives de Sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, Blancafort, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Pira, Rocafort de Queralt i Rodonyà. No en va, no és casualitat que el seu eslògan sigui “vuit pobles i una cooperativa”.
No obstant, la concentració de conreu, elaboració i comercialització, sent condició necessària, no és suficient. Cal aportar més valor i és així com Domenys està promovent, també, dos projectes estratègics que han de donar resposta als reptes de la cooperativa des d’una perspectiva a llarg termini.
En primer lloc, el projecte promogut per la Fundació Domenys -creada l’any 2021 amb el suport de Cellers Domenys- té per objectiu preservar el patrimoni històric, artístic i cultural del territori. Impulsa iniciatives que enforteixen l’arrelament, la memòria col·lectiva i una agricultura sostenible com a eina de desenvolupament local i qualitat de vida. Consisteix en la rehabilitació del Celler Modernista de Rocafort de Queralt (la catedral del vi, nomenada les tres naus per la seva forma arquitectònica) amb l’objectiu de convertir-lo en el Centre Cultural del Vi, del Cooperativisme i de la figura de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí que va participar en el disseny i construcció d’una bona colla dels cellers, ara centenaris.
El projecte promogut per la Fundació Domenys -creada l’any 2021 amb el suport de Cellers Domenys- té per objectiu preservar el patrimoni històric, artístic i cultural del territori
El segon projecte, impulsat per Cellers Domenys, preveu la construcció d’un nou microceller subterrani a Rocafort de Queralt per a l’elaboració de vins de qualitat i alt valor afegit, sota la marca Domenio.
Ambdós projectes tot i independents, jurídicament, comparteixen ubicació, estratègia de desenvolupament. La rehabilitació del celler modernista respon a la vocació cultural i patrimonial de la Fundació Domenys, mentre que la construcció del nou celler té un objectiu econòmic i enològic vinculat a la diversificació i a la creació de productes d’alta gamma (ambdós es retroalimenten).
Els temps canvien i quan això passa, cal adaptació, posar major èmfasi en les estratègies exitoses que encara tenen recorregut (com les integracions per generar escala) i apostar per noves de valor afegit donant resposta als nous reptes. Noves respostes, per a un mateix propòsit, aportar valor compartit i sostenibilitat a persones i territori. Això és el que des de fa més de cent anys fa Cellers Domenys i cal que segueixi fent, amb més força si cap, per seguir sent útils a la societat.