El paper dels stakeholders i de la política a la regulació dels mitjans audiovisuals

Com funciona el món de la regulació de l'audiovisual a Espanya i Catalunya? Quins són els organismes que estableixen les normes als mitjans i la publicitat?

Quines són les claus de la regulació audiovisual a l'Estat espanyol? | iStock Quines són les claus de la regulació audiovisual a l'Estat espanyol? | iStock

En els darrers tres anys, la transposició de la Directiva Europea de Serveis de Mitjans Audiovisuals (AVMSD) a la legislació espanyola ha generat interessants debats en els quals han participat actors públics i privats. El projecte de llei revisat sobre els serveis de mitjans audiovisuals s'aplica als organismes de radiodifusió i a les plataformes de vídeo a la carta i d'intercanvi de vídeos, i les noves normes pretenen garantir una protecció més gran dels menors enfront dels continguts nocius, redefinint els límits de les comunicacions comercials, i la promoció d'obres europees als catàlegs de les plataformes de vídeo a la carta. La nova llei també inclou disposicions relatives a l'accessibilitat de les persones amb discapacitat, les iniciatives i les pràctiques d'autoregulació, el reforçament de la independència de les autoritats reguladores, la consolidació de la cooperació entre les autoritats reguladores nacionals i la formalització del paper exercit pel Grup de Reguladors Europeus de Serveis de Mitjans Audiovisuals.

Les autoritats espanyoles van començar formalment el procés de transposició de les noves disposicions de l'AVMSD immediatament després de la seva entrada en vigor el desembre de 2018. La incorporació d'aquests canvis a l'ordenament jurídic espanyol suposa la derogació de la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual. Fins a la data límit de transposició, el 19 de setembre del 2020, les autoritats espanyoles havien iniciat diversos procediments formals per a la transposició a l'ordenament jurídic de les noves disposicions de l'AVMSD. Entre aquests es troben les consultes i audiències públiques posades en marxa pel Govern o el Ministeri o autoritat reguladora competent abans de l'elaboració del Projecte de llei.

En aquest sentit, aquest article pretén explicar les iniciatives dutes a terme per les autoritats públiques espanyoles i els actors privats rellevants abans de la preparació del Projecte de Llei. Avui dia, el Projecte de Llei de Mitjans Audiovisuals Espanyol, que introdueix canvis importants a la legislació nacional, continua pendent d'aprovació pel Consell de Ministres.

Les autoritats nacionals espanyoles i el seu paper durant la transposició de l'AVMSD

La transposició de l'AVMSD a la legislació nacional espanyola la coordina la Secretaria d'Estat per a l'Avanç Digital (SEAD), dependent del Ministeri d'Economia i Empresa (MINECO). Hem de tenir en compte que Espanya té una estructura administrativa descentralitzada, ja que l’article 149.1.27 de la Constitució estableix la distribució de poders i competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. A l'Estat li correspon dictar les normes bàsiques, mentre que les comunitats autònomes assumeixen les competències d'habilitació d'aquestes. En l'àmbit autonòmic, la supervisió del sector dels mitjans de comunicació és competència dels 17 parlaments regionals.

El Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital representa l'autoritat audiovisual estatal competent en matèria de política audiovisual, mentre que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és l'autoritat reguladora d'àmbit estatal encarregada de supervisar i controlar les obligacions previstes al Projecte de llei. Aquests organismes són també responsables de la supervisió dels serveis de VSP, que seran regulats per l'eventual legislació. Hi ha dos consells regionals de mitjans audiovisuals: a Catalunya (Consell Audiovisual de Catalunya o CAC), regulat per la Llei 2/2000, i a Andalusia (Consell Audiovisual d'Andalusia o CAA), regulat per la Llei 1/2004.

A efectes de la il·lustració, les iniciatives dutes a terme abans de l'elaboració del Projecte de llei inclouen consultes i audiències públiques dirigides pel Ministeri d'Economia i Empresa espanyol, que supervisa la SEAD, responsable de la transposició de l'AVMSD, la CNMC , encarregada de supervisar i controlar les obligacions previstes al Projecte de Llei, i el Govern de Catalunya. A més, el març del 2020, el Govern català va anunciar la seva intenció de modificar el Codi de Consum per millorar la protecció dels nens i joves exposats al joc en línia i a la publicitat subliminal. El CAC i l'Associació per a l'Autoregulació de la Comunicació Comercial han signat una addenda al conveni del 2011 pel qual les dues entitats intercanvien informació per garantir els drets dels usuaris i del públic objectiu a l'àmbit de la publicitat.

Representació de les parts interessades durant la transposició

Durant el procés de transposició es van organitzar debats i actes públics en els quals diverses parts interessades van debatre qüestions relacionades amb la regulació de la publicitat del joc en línia i dels jocs d'atzar, especialment pel que fa a la protecció dels menors, als desafiaments normatius generals i les implicacions per al sector de la publicitat. S'han observat intervencions públiques com opinions legals, publicacions, expressió d'opinions i peticions formals, principalment en relació amb la regulació de les plataformes digitals, l'impost de RTVE, la reforma de la Llei Audiovisual i la necessitat d'una autoritat nacional reguladora dels mitjans de comunicació independent a Espanya, ateses les disposicions d'independència reguladora estipulades a la Directiva.

Entre les parts interessades que han participat públicament en el procés hi ha el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, el Centre Espanyol de Subtitulat i Audiodescripció, la Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes, la Federació de Sindicats de Periodistes, l'Associació d'Emissores Municipals i Ciutadanes d'Andalusia/Ràdio i Televisió, la Fundació ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc), la Conferència iCmedia sobre Alfabetització Mediàtica a Espanya, la Federació d'Associacions de Consumidors i Usuaris de Mitjans de Comunicació i l'Associació d'Usuaris de la Comunicació.

Les principals aportacions d'aquestes parts interessades van estar relacionades amb la cobertura dels mitjans audiovisuals dels grups socials amb discapacitat, les mesures d'accessibilitat als continguts dels mitjans audiovisuals, l'aplicació de la representació dels grups socials a la governança del sector dels mitjans audiovisuals, la petició de modificar l'actual Llei del Cinema per garantir l'accessibilitat audiovisual de les persones amb discapacitat, les peticions d'independència dels reguladors dels mitjans de comunicació i les peticions a les institucions i als grups de la societat civil que donin prioritat als programes d'alfabetització mediàtica. A més, es van publicar diversos informes sobre els marcs d'autoregulació existents en relació amb la protecció dels menors i la protecció de les persones amb discapacitat contra els delictes d'odi i la incitació a l'odi.

Així mateix, els actors institucionals van fer reiterades crides públiques perquè es garanteixi un marc normatiu més equilibrat, ja que es considera que la incorporació al projecte de llei dels serveis de PSV, les obligacions d'accessibilitat i la promoció de nous programes d'alfabetització mediàtica tindran importants efectes positius sobre la població en general una vegada que la legislació entri en vigor.

En resum, la plètora d'institucions -tant públiques com privades- actives durant el procés de transposició posa llum sobre el competitiu entorn audiovisual espanyol i el rellevant paper dels responsables polítics a l'hora d'aplicar la legislació europea sobre mitjans de comunicació.

Més informació
El que Obama (no) ens va ensenyar
Judicis, prejudicis i màrqueting
La importància de l’ètica en la Data Governance i la intel·ligència artificial
Avui et destaquem
El més llegit