Els ecosistemes emprenedors són elements clau per a les economiis dels països, sent exponents de la innovació, la creativitat i les oportunitats. S'associen a la generación de solucions -sovint tecnològiques- eficients i escalables a problemes reals, així com a la creació de riquesa, ocupació, atracció de talent i creixement econòmic. Tot això incentiva els grans inversors a invertir en aquestes noves companyies, amb expectatives de molt alta rendibilitat. Més recentment, l'impacte social positiu d'algunes d'aquestes noves empreses atreu un nou tipus d'inversor, motivat per una rendibilitat financera i alhora social.
Emprendre implica l'assumpció d'un molt elevat nivell de risc, i l'oportunitat de generar canvis incrementals i, de vegades, disruptius a l'hora de crear nous productes i solucions, i en molts casos, noves indústries, com aquella a la qual pertanyen Netflix o Spotify. Moltes startups es basen en expectatives tecnològiques i/o comercials que mai arriben a complir-se, i només unes poques aconsegueixen l'èxit esperat. I encara moltes menys esdevenen unicorns (empreses que arriben a valer milions de dòlars, com Alibaba, Airbnb, Cabify, Glovo, Google, Uber, i altres).
Podem preguntar-nos quin ha estat l'impacte de la pandèmia a l'ecosistema emprenedor, quins són els sectors més afectats i sobretot quins són aquells que han vist en la covid-19 una oportunitat de creixement? Schumpeter ho va resumir perfectament amb el seu advertiment que "el capitalisme estable és una contradicció en sí mateix". El principal mecanisme de progrés del capitalisme és la destrucció creativa: les empreses menys eficients han de desaparèixer perquè apareguin altres noves i millors. En un mecanisme evolutiu molt darwinià: només les empreses que millor s'adapten a les noves condicions de mercat poden sobreviure i créixer. Són els emprenedors, que posen en qüestió les formes convencionals d'actuar, els que fan progressar les economies i les societats.
"El principal mecanisme de progrés del capitalisme és la destrucció creativa: les empreses menys eficients han de desaparèixer perquè apareguin altres noves i millors"
Seguint la teoría de Schumpeter, les crisis són també oportunitats i aquesta crisi també ha generat necessitats i part d'aquestes respostes s'han basat en les tecnologies, en nous models de comunicació i en nous models de negocis. Les startups basades en la intel·ligència artificial, salut, seguretat, educació i sostenibilitat veuran encara més increment en el seu atractiu.
Un consumidor més conscient
Durant la crisi del 2007 van sorgir moltes iniciatives basades en l'economia col·laborativa com a resposta a canvis tant en el poder adquisitiu del consumidor com a canvis en la manera d'entendre el consum: l'important no és la possessió del producte, sinó l'experiència d'ús d'aquest. Un consumidor més conscient del benestar planetari també obrirà la porta a nous negocis basats en models més sostenibles i a l'economia circular.
La crisi de la covid-19 no ha estat diferent de les anteriors i ha implicat nous processos de canvi, que han provocat una ralentització en el creixement de determinats sectors i el potenciament d'altres. Entre els sectors més perjudicats es troben aquells dedicats als esdeveniments de tot tipus, com els mons de la cultura, musical, venda d'entrades (ticketing), així com tot allò relacionat amb el turisme com ho són viatges, restauración reserves i estades en hotels o apartaments de lloguer turístic. Són sectors on l'activitat ha estat gairebé nul·la durant molt temps i amb restriccions d'aforament o d'ocupació.
La crisi de la covid-19 no ha estat diferent de les anteriors i ha implicat nous processos de canvi, que han provocat una ralentització en el creixement de determinats sectors i el potenciament d'altres
Part de la solució per a aquests sectors demanarà accelerar la seva digitalització pel sorgiment de nous models de negoci que aportaran solucions a noves problemàtiques o necessitats, en els quals la tecnologia será un element clau.
La crisi està provocant una digitalizació de molts sectors que fins ara no havien vist la necessitat d'aplicar les tecnologies a les seves activitats. Entre els sectors que més han crescut durant aquests darrers mesos destaquen els de les videoconferències, que ha tingut un creixement exponencial, tant en l'àmbit professional com a docent i personal.
Tots som experts
Durant molts mesos, ha estat l'eina que ha permès que les persones i els equips de treball hagin pogut reunir-se i treballar en remot. Així mateix, ha permès als estudiants seguir amb la seva formació, i als malalts o les persones grans seguir en contacte amb els familiars i amics. Tots ens hem convertit en experts en un entorn, el remot, que teníem a prop, però que utilitzàvem de forma tangencial. També s'ha produït un canvi en la nostra manera de comprar, principalment en línia durant gran part dels últims mesos. Hi ha hagut un boom de l'ecommerce i, a conseqüència d'això, un increment de tota aquella activitat vinculada a la logística i, més concretament, a la de l'última milla.
Altres sectors que han tingut un creixement han estat els de l'oci electrònic, com per exemple els videojocs o les plataformes de streaming. El consum dels videojocs (entre ells els e-sports) ha augmentat de forma considerable. Les previsions s'han superat. És una part de l'oci que s'ha consolidat. Barcelona, com a seu del sector dels videojocs, s'ha vist beneficiada i es reafirma com hub internacional amb una forta atracció d'empreses, talent i capital internacional.
Barcelona, com a seu del sector dels videojocs, s'ha vist beneficiada i es reafirma com 'hub' internacional amb una forta atracció d'empreses, talent i capital internacional
Un altre fet important ha estat la compra per part d'Apple d'una startup, Wilynx, especialitzada en intel·ligència artificial i en el desenvolupament d'un programari intel·ligent que indexa i etiqueta viíeos en les cerques per internet. L'import de la compra s'estima en uns 40 milions d'euros. Darrere d'aquesta compra hi ha una aposta d'Apple per invertir en empreses locals vinculades a aquestes noves tecnologies i convertir la ciutat en un dels centres europeus especialitzats en el desenvolupament d'intel·ligència artificial. Aquesta elecció d'Apple per Barcelona podria atreure a noves empreses, nou talent i noves inversions a l'ecosistema emprenedor de Barcelona.
Aquesta no ha estat la primera aposta d'una de les grans corporacions internacionals per Barcelona. L'empresa Amazon ja va crear el 2017 un centre d'intel·ligència artificial a Barcelona, en el districte del 22@, per trobar solucions en el sector de l'ecommerce. Ambdues empreses consideren Barcelona com a lloc idpni per crear empreses d'intel·ligència artificial, i aquest fet atreu noves empreses internacionals, nou talent i capital per invertir en startups.
Finançaments fintech
Amb relació a les rondes de finançament, malgrat la pandèmia, molts inversors han apostat per les startups de Barcelona. Entre els principals exemples de rondes cal destacar les protagonitzades per Onna Technologies (plataforma que unifica tota la informació que les empreses tenen disseminada entre serveis d'allotjament en el núvol, aplicacions de missatgeri o correu electrònic) amb 25 milions d'euros, o per la fintech Goin amb 25 milions d'euros. En relació amb l'entorn de les fintech, la Borsa de Barcelona acollirà aviat un hub fintech, especialitzat en tecnologies aplicades al sector financer.
En relació amb el tipus d'inversió s'observa una aposta per empreses que ja funcionin o formin part del seu portafoli en detriment d'inversions en noves iniciatives. La necessària digitalizació de sectors amplis, amb les oportunitats que comporta, provoca certa concentració de la inversió en startups que tinguin aquest objectiu.
La covid-19 ha posat de manifest la necessitat de millorar diferents aspectes de la salut pública, aprofundir en la digitalizació del sector i respondre a la demanda de nous serveis
El sector de la salut de manera àmplia, incloent biotecnologia i telemedicina, es veu beneficiat per la sensibilizació dels inversors i la societat. La covid-19 ha posat de manifest la necessitat de millorar diferents aspectes de la salut pública, aprofundir en la digitalizació del sector i respondre a la demanda de nous serveis, així que els inversors intenten aprofitar aquestes oportunitats. Altres sectors que la pandèmia ha accelerat el procés de digitalizació són els de el comerç electrònic, l'educació i les diferents variants de l'oci en línia.
Més enllà dels sectors que atrauran especialment la inversió, els business angels anticipen canvis en el mateix ecosistema. La pandèmia ha trencat barreres físiques: seguirá pujant inversió en hubs, les companyies han de tenir un esperit més internacional des del primer moment, les sortides exitoses dels inversors alimentaran noves starutps i inversions i el corporate venturing seguirá incrementant el seu pes.
La tecnologia interessa, les startups interessen. La necessària digitalizació de sectors amplis, amb les oportunitats que comporta, provocarà certa concentració de la inversió en startups que tinguin aquest objectiu.Les startups basats en la intel·ligència artificial, en la salut, en la seguretat veuran encara més incrementat el seu atractiu. També s'observa un major protagonisme de la inversió en startups centrades en l'àmbit de la sostenibilitat, l'educació, medi ambient, sostenibilitat i unes altres.