La sèrie Succession (2018) -que acumula 19 nominacions als Emmys, incloent-hi el de millor sèrie dramàtica i dos a millors actors, per les actuacions de Brian Cox i Jeremy Strong- tracta d'una manera dramàtica i hilarant els conflictes de successió que es troba un magnat, Logan Roy, a l'hora de decidir qui dels seus quatre fills portarà les regnes del seu imperi, format per mitjans de comunicació, empreses d'entreteniment i parcs d'atraccions. Bé, en veritat hi ha un que mai arriba a ser considerat ni candidat, el gran dels quatre germans, Connor Roy. I és que els dots de direcció i lideratge no tenen res a veure amb la sang. I, si hi ha fundadors que han arribat a ser acomiadats de les empreses que ells mateixos van crear uns anys enrere, encara són més comuns els casos de successors -fills, néts o besnéts del fundador- que van ser convidats a abandonar l'empresa familiar quan ocupaven càrrecs de direcció.
Segons dades d'Expansión, 20 de les cinquanta empreses catalanes amb major volum de facturació són propietat de les famílies (o multi-famílies) fundadores, encara que en molts casos no en són propietaris únics, sinó que comparteixen participacions amb externs. "Hi ha dos elements per controlar una empresa familiar: reduir la complexitat accionarial i establir normes", deia Joaquim Uriach, qui va ser president de la companyia farmacèutica catalana fins al juny del 2021, moment en què el va substituir el seu germà, Enrique Uriach. Ambdós formen part de la cinquena generació al capdavant d'Uriach, una empresa que, ja des del 2010 va tenir clar que "aferrar-se només a la continuïtat i tradició és un error" i que calia incorporar un executiu no familiar. El primer intent, l'any 2010, no els hi va sortir bé i, per això, van recular. La família va tornar a la direcció. Però el segon intent, al setembre del 2012, va ser el bo: Oriol Segarra Montanet encara dirigeix l'empresa com a CEO de la companyia.
Els processos de successió poden durar anys, com la presidència de Marta Ortega a Inditex, que es va estar perfilant durant tres anys; poden esdevenir feixucs i conflictius; poden fer-se i desfer-se; i fins i tot, poden acabar com el rosari de l'aurora: acomiadant al successor que hauria de dirigir la companyia familiar. En repassem quatre casos propers: Bonpreu i la disputa entre els germans Font, el cas d'anada i tornada de Munich, i el fracàs generacional de Planeta i Mango.
Bonpreu i la disputa entre els germans Font
"Pacte andorrà o ruleta russa a Bonpreu?", es preguntava Jordi Tarragona en un dels seus anàlisis de conflictes empresarials-familiars. La disputa familiar de la cadena de supermercats Bon Preu la van protagonitzar els germans Font, Josep i Joan Font. Ambdós van heretar el negoci dels seus pares -una bacallaneria- a parts iguals, quedant-se cadascú amb un 50% del negoci, a través de dues societats: Baloo d'Inversions i Espai d'Inversions.
Però els dos germans no es van avenir en la codirecció de Bonpreu i, després d'anys de disputes, van optar per partir peres. La fórmula que van trobar -amb jutjats pel mig- és que Baloo d'Inversions, la patrimonial de Joan Font, comprés el 50% dels títols que tenia Espai d'Inversions, la societat de Josep Font. El pagament de la compra, que es va iniciar el 2019 i que suma un volum total de 300 milions d'euros, no finalitzarà fins a 2027.
Grupo Planeta i Crehueras, de generació en generació
L'acomiadament al Grupo Planeta va arribar en la tercera generació, l'any 2018, amb José Manuel Lara García; un any després que el grup traslladés la seva seu social de Barcelona a Madrid. El nét del fundador de l'empresa familiar va ser acomiadat d'una manera abrupta, com a conseller delegat del grup, per José Creuheras, qui exercia de president des del 2015.
Crehueras no duia l'empresa a la sang, però sí havia format part del seu creixement al llarg de la història. Va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat tant en el període del fundador, José Manuel Lara Hernández, com del seu fill, José Manuel Lara Bosch, qui va morir el 2015 a causa d'un càncer de pàncrees, deixant obertes un munt d'incògnites sobre la successió del conglomerat.
Amb la mort del fill del fundador, el nét (José Lara García) va exercir de conseller delegat del grup, fins que Creuheras -amb el suport d'altra part de la família- el va destituir només tres anys més tard, acomiadant també una setmana després a la seva mà dreta i director general corporatiu, Antonio Grau. El motiu? El nét Lara l'havia volgut treure del càrrec de la presidència pocs mesos abans i, per aconseguir-ho, havia arribat a sol·licitar presencialment l'ajuda de Mariano Rajoy. Perdre aquesta batalla, li va suposar perdre la cadira familiar.
El cas Jobs de Munich
Xavier i David Berneda, néts del fundador de Munich, Lluis Berneda, representen l'Steve Jobs dels successors acomiadats. L'any 2012 van ser acomiadats de l'empresa de calçat per desavinences amb la resta de la família, però van tornar sis mesos després amb la compra del 100% de la companyia familiar. "Vaig recomprar la part de les meves cosines hipotecant la meva vida perquè no vull que ningú dirigeixi les meves decisions", afirmava aquest agost Xavier Berneda a VIA Empresa.
"Abans era un caos i un desastre familiar. Hi havia gent que no treballava i no es guanyava el pa que s'emportava cada mes", criticava Berneda, i afegia: "No està demostrat que per dir-te Berneda puguis ser director general de la companyia". Avui dia, a l'empresa familiar, que fabrica anualment més de 850.000 parells de sabates, hi treballen només tres membres de la família: els dos germans Xavier i David Berneda i el fill del primer, que està fent sabates.
Mango i el fracàs del relleu familiar
El relleu generacional de Mango es va veure frustrat quan la companyia va passar a registrar les majors pèrdues de la seva història. Concretament, els seus beneficis es van reduir un 96% i això va passar amb Jonathan Andic, fill del fundador Isak Andic, al capdavant de la multinacional familiar. Per aquest motiu, Isak Andic el va treure del càrrec i va continuar portant ell les rendes de Mango. Això sí, amb un aliat: amb Toni Ruiz com a director general.