Feliu Brugarol i Estefané va emigrar a Cuba fa prop de dos-cents anys. Va tornar havent fet diners i va muntar el primer vapor a la indústria llanera de Sabadell. Si li haguessin posat el seu nom a una plaça o carrer, ben segur li haurien tret com al primer marquès de Comillas Antoni López, ja que va fer els diners amb el comerç d'esclaus. Va crear molts llocs de treball, alguns infantils, i va ser el primer a establir la jornada de deu hores.
El seu net Salvador va ser un dels fundadors del Banc de Sabadell. El fill d'aquest, Emili, va fer negoci aprofitant-se de la neutralitat espanyola a la Primera Guerra Mundial. El seu fill, Feliu, va ser alcalde franquista de Sabadell. Així la fàbrica va arribar a Ramón, que va haver de plegar al desaparèixer la protecció aranzelària; però junt amb el seu fill Antoni (enginyer, 7ª generació) varen ser capaços de reconvertir-se en una empresa capdavantera de sistemes electrònics, que destina un 15% de les seves vendes a les indústries d'armament.
També es pot enforcar la temàtica de l'empresa familiar amb humor
Antoni Brugarol està molt amoïnat per mantenir la flama del llegat i la continuïtat del nom familiar. Ell, els seus descendents i la seva germana monja són els únics que queden de la nissaga. Està orgullós del reconeixement del seu cognom com a família institucional, emprenedora, noble, resistent i compromesa. La seva família pateix de demència senil i vol deixar-ho tot lligat. Diu que "cada família té el seu que" i que "els pares estem per callar i parar els cops; hem d'aplicar la psicologia inversa" amb els fills, "ha de callar, deixar fer i tenir esperança". Té la sensació que "hi ha murs entre les generacions; tot el que dic és vist com a paternalista i carrincló".
El seu fill Lluis és actor, i gai. La seva filla Anna és una "pija, activista antisistema, cansada de fer màsters". Està embarassada de la seva parella, Pablo (Hospitalet de Llobregat, fill d'immigrants extremenys i andalusos, estudiant d'enginyeria electrònica, mileurista en el Decathlon). Anna i Pablo han rebutjat l'ajut d'Antoni i en cas que no els hi adjudiquin un habitatge social, n'ocuparan un.
Antoni es planteja acceptar una oferta de compra de la seva empresa, i la seva dona (filla d'un registrador) n'és partidària. Aquesta és la trama de l'obra de teatre de Ramon Madaula, en la que amb humor es plantegen temes d'empresa familiar com la comunicació, el conflicte i els xantatges entre generacions, la integració social, les diferents escales de valors, la responsabilitat generacional, la passió, l'interès per l'empresa familiar, o la coherència amb els valors versus el plantejament del futur. I és que també es pot enforcar la temàtica de l'empresa familiar amb humor.