Fa pocs dies s’ha sabut que la seu de l’editorial Planeta a la part alta de la Diagonal de Barcelona ha canviat de mans i ha passat a ser propietat de la patrimonial Pontegadea Inversiones, que és el vehicle inversor de l’empresari tèxtil Amancio Ortega. L’edifici pertanyia al fons Blackstone des del 2018, quan els propietaris de l’imperi editorial el van posar a la venda. En aquella ocasió, la família Lara va percebre uns 210 milions d’euros, que van servir per ajudar a tapar el forat que la inversió al Banc Sabadell els havia deixat als comptes.
Recordem que l’any 2006, en vigílies de la gran crisi financera, un grup selecte de fortunes catalanes van invertir una gran quantitat de diners en el capital del banc vallesà, aprofitant la sortida de “la Caixa” de l’accionariat. Entre aquells inversors hi havia José Manuel Lara (Planeta), Isak Andic (Mango), Joaquim Folch-Rusiñol (Industrias Titán) o el valencià Héctor Colonques (Porcelanosa), que van pagar uns 1.300 milions d’euros per aconseguir un paquet rellevant del banc, al voltant del 12,5% de tot el capital. Deu anys després, aquell paquet només valia 220 milions. Unes complicacions patrimonials que van desembocar en què els Lara optessin per vendre’s l’edifici de Planeta i quedar-se en règim de lloguer amb el nou propietari.
En la compravenda que s’acaba de fer, sembla que el preu s’ha tancat en uns 250 milions d’euros. No és cap secret que a Pontegadea ja fa temps que li costa trobar actius a zones prime de les principals ciutats del món perquè les seves posicions són tantes, que gairebé ha saturat el mercat potencial. I és que aquesta patrimonial, un dels family offices més importants del món, té actius immobiliaris arreu del món per un valor estimat de 20.000 milions d’euros. A Espanya, a banda de l’edifici que acaba d’adquirir, la societat patrimonial d’Ortega és propietària d’actius emblemàtics, com la Torre Picasso i la Torre Cepsa, totes dues a Madrid.
Alguns mitjans han emmarcat aquesta venda en un eventual abandonament accelerat que Blackstone estaria fent de les seves possessions a la capital catalana, en un moviment motivat, es diu, per les complicacions que la legislació vigent causa a tots aquells que volen rendibilitzar el seu patrimoni immobiliari a través del règim de lloguer. Més enllà de la valoració que es pugui fer les normatives que afecten al lloguer i que han anat entrant en vigor en els darrers temps, el que sí que és segur és que els canvis de regles del joc transmeten cert sentit d’inseguretat jurídica, una de les situacions que més espanta els inversors.
L’entrada en tromba de Blackstone al mercat immobiliari espanyol es va produir a partir de l’any 2013, aprofitant la crisi del sector encetada cinc anys abans. La primera gran operació va aixecar molta polseguera, perquè va tenir unes connivències polítiques que van cridar molt l’atenció: l’alcaldessa de la ciutat de Madrid, Ana Botella, els va vendre un paquet de gairebé 2.000 pisos socials a un preu molt per sota de mercat. El cas es va judicialitzar amb conseqüències diverses. L’any 2018 la cartera d’habitatge residencial de Blackstone ja comptava amb més de 30.000 unitats, amb el que va passar a ser el primer propietari de l’Estat, superant Caixabank, que n’acumulava 28.000.
L’any 2018 la cartera d’habitatge residencial de Blackstone ja comptava amb més de 30.000 unitats, amb el que va passar a ser el primer propietari de l’Estat, superant Caixabank, que n’acumulava 28.000
Però en aquestes terres Blackstone no només ha invertit en el mercat immobiliari, perquè el 2018 van arribar a l’acord per quedar-se la històrica multinacional del joc Cirsa, fundada a finals dels setanta per la família Lao. En el seu moment es va publicar que l’import de la transacció es va enfilar fins als 2.000 milions d’euros, la meitat dels quals corresponents al deute que tenia l’empresa al balanç.
Tot i ser un fons dels més coneguts del món, la discreció de Blackstone a l’Estat és màxima. Les operacions immobiliàries tradicionalment les ha fetes a través del fons Anticipa Real Estate, que té la seu a un polígon industrial del Prat de Llobregat. Addicionalment, fan servir un fons anomenat Aliseda per gestionar tot el sòl edificable que van heretar de la Sareb (Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, també coneguda com a “banc dolent”). El principal responsable de la branca immobiliària del fons a Espanya és el català Eduardo Mendiluce Fradera procedent de CatalunyaCaixa i que va ser fitxat quan Blackstone va acordar la compra del negoci immobiliari que ell mateix gestionava a la caixa catalana. És la veritable cara visible del negoci immobiliari del fons.
Per sobre de Mendiluce hi ha Claudio Boada Pallarés, que ocupa el càrrec de senior advisor de Blackstone per a Espanya. A alguns lectors el seu cognom li resultarà familiar, i és que aquest executiu és fill de Claudio Boada Villalonga (1920-2006), un enginyer català que va ocupar llocs clau durant el franquisme. Va ser president d’un munt de companyies, entre elles Enasa (Empresa Nacional de Autocamiones, fabricant de la marca Pegaso), Ford España, Altos Hornos de Vizcaya, de l’Instituto Nacional de Hidrocarburos, de l’INI (Instituto Nacional de Industria) o Banco de Madrid (fundat pel també català Jaume Castell Lastortras). Pel que fa al fill, el de Blackstone, hi destaca el seu pas per la firma de banca d’inversió Lehman Brothers, una entitat que va abandonar el 2004, poc abans de l’esclat de la crisi immobiliària que va dinamitar aquest banc.
En l’àmbit mundial i a data actual, Black Stone gestiona 1,2 bilions de dòlars en actius, en una cartera que inclou tant actius immobiliaris com tota classe de companyies.