Enguany el programa Escola i Empresa impulsat per Femcat compleix 15 anys, i és motiu de celebració per la fita assolida i pels bons resultats que ha donat aquesta iniciativa que té per objectiu acostar la figura dels empresaris i les empresàries als joves que estudien als instituts de secundària a Catalunya. La meva experiència com a ponent del programa es remunta l'abril del 2015 quan, després d’una breu formació, em van enviar a la que seria la meva primera “missió”, a fer una xerrada a 25 alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Pius Font i Quer de Manresa. Aquella primera sessió va anar prou bé, els alumnes la van valorar amb bona nota, i per mi fou molt estimulant. A partir d’aleshores he tingut l’oportunitat de fer una bona colla de sessions a molts centres de secundària a la Catalunya Central, Penedès i al Pla de Lleida. El programa té una metodologia prefixada que assegura que totes les sessions, a càrrec de molts ponents amb experiències i realitats diferents, transmetin un missatge força unificat, centrat a explicar el paper dels empresaris a la societat i sobretot no caure en la comprensible temptació de presentar-nos com a herois sotmesos a tots els patiments del món mundial ni tampoc es tracta de fer proselitisme d’aquesta professió. Simplement, es tracta de donar a conèixer la contribució dels empresaris i les empresàries a la societat. En una xerrada que ens va fer l’enyorat Carles Capdevila als ponents del programa, ens va venir a dir: en un món en el qual la comunicació és tan important, quan dediques temps a un projecte, sigui un grup d'esplai o un club excursionista, has de dedicar un temps equivalent a comunicar el què fas. Els empresaris també ho heu de fer, d’explicar quina és la vostra feina. No n’hi ha prou de fer coses, cal comunicar el què feu.
Fer aquestes sessions em motiva per ser millor empresari i fer millor la meva feina
Personalment, les sessions m’han servit per aprendre a parlar davant d’un públic que és diferent de l’habitual en el meu dia a dia, i adaptar-me a les condicions sempre canviants de cada centre i alumnat, amb sessions en les quals els alumnes poden estar poc atents o bé que s’hagi de fer la xerrada a la sala d’actes del poble perquè l’institut no disposa de cap espai adequat i em trobi posant les cadires amb l’ajuda del conserge de l’ajuntament. Fer aquestes xerrades també m’ha servit per conèixer per dins els instituts de secundària on es formen i s’eduquen les futures generacions d’homes i dones que tiraran el país endavant, i veure amb els meus ulls quin és l’ambient a les aules, el paper del professorat i sobretot el tarannà dels joves. Tanmateix, l’aprenentatge més important per mi, és que fer aquestes sessions em motiva per ser millor empresari i fer millor la meva feina: No pots estar parlant davant de 40 joves explicant-los que un empresari ha de ser honest, creatiu, tenir esperit d’equip, assumir riscos o que les persones són el més important en una empresa i després no actuar en conseqüència quan ells no et veuen.
En la grandíssima majoria de sessions he trobat un alumnat molt receptiu a tot el que els he explicat i en comptades ocasions he pogut notar una certa hostilitat al fet de ser empresari; quan m’han comentat que “tu no fas res perquè ets el cap de l’empresa” o m’han preguntat quants diners guanyo o quin cotxe condueixo, totes elles han estat ocasions d’or per trencar estereotips. M’he trobat en força ocasions que els nois i noies m’han preguntat si m’havia agradat continuar l’empresa familiar o si hauria preferit dedicar-me a alguna altra cosa. També al final d’una sessió em va venir a veure un alumne molt preocupat perquè el seu pare volia que continués l’empresa i ell no sentia aquesta vocació i què havia de fer. Moments delicats en els quals s’han de trobar les paraules correctes.
Es parla força de les connexions entre el sistema educatiu i les empreses. Certament, són dues realitats que parlen poc entre elles i, en canvi, tenen molt a dir-se. Des del meu punt de vista, si pensem a assolir l’excel·lència empresarial al nostre país, el més rellevant que pot fer el sistema educatiu en aquests moments, com a mínim és garantir una excel·lent formació humanística als nostres joves doncs aquest ingredient serà fonamental per les empreses en el paradigma tecnològic en el qual estem anant de forma tan accelerada. També es podrien propiciar visites dels joves a les empreses del seu municipi i que gent d’empresa pugui impartir coneixement des de la seva experiència pràctica. També es podria afavorir que les empreses contractin joves estudiants de 16 a 18 anys durant les vacances d’estiu per tal que tinguin una experiència positiva en el món laboral i no s’avorreixin a casa sense fer res. Algunes empreses, les més conscients, ofereixen estades laborals a aquests joves a l’estiu en les quals coneixen tots els departaments de la companyia i acaben amb una visió molt motivadora de què és una empresa.
Si pensem a assolir l’excel·lència empresarial al nostre país, el més rellevant que pot fer el sistema educatiu en aquests moments, com a mínim és garantir una excel·lent formació humanística als nostres joves
Finalment, voldria aprofitar el privilegi de publicar aquesta tribuna per reclamar a qui correspongui que es construeixi l’Institut de Vallbona d’Anoia. He anat massa vegades a fer xerrades a aquest centre que des del curs 2008-2009 (fa 17 anys!) està construït en barracons indignes. Quan ens omplim la boca de la importància de l’educació, quin missatge els estem transmetent a tantes generacions de joves que s’hi han format?
Fan falta empresaris i empresàries que s’animin a fer de ponents del programa; els diria que val la pena que surtin per una estona de l’entorn empresarial per tornar a les aules i gaudir de l’experiència d’estar en contacte amb els joves, segur que els ajudarà a ser millors empresaris.
