Els certificats d’origen no preferencial són avui una peça essencial per al comerç exterior. Només l’any 2024, la Cambra de Comerç de Terrassa en va expedir 9.789, una xifra que reflecteix la magnitud del control sobre l’origen de les mercaderies i la pressió creixent que afronten les petites i mitjanes empreses exportadores. Aquest indicador revela que la internacionalització fa temps que ha deixat de ser una mera estratègia d’expansió per a les pimes. En l'actual context geopolític és, sobretot, un repte de compliment normatiu i de gestió de riscos, i la clau d’aquest control radica en l’origen declarat.
Aquí és on entra en joc la traçabilitat, és a dir, la capacitat de demostrar de manera documental i logística cada etapa de la seva producció. “L’origen no és geogràfic. L’origen és, des del punt de vista duaner, el lloc on s’ha produït l’última transformació substancial i suficient del producte", assegura a VIA Empresa Daniel González, responsable de serveis de comerç internacional de la Cambra de Terrassa. “Si una empresa només torna a embalar un producte xinès, no pot declarar-lo com a europeu; en canvi, si en fa una transformació substancial a partir de components diversos, sí que podria acreditar que és d’origen UE”, descriu a tall d’exemple.
González (Cambra de Terrassa): “L’origen no és geogràfic. L’origen és, des del punt de vista duaner, el lloc on s’ha produït l’última transformació substancial i suficient del producte"
La Cambra de Terrassa fa més de 40 anys que assessora i acompanya empreses de la seva demarcació en els processos d'internacionalització. “Som consultors especialitzats i multidisciplinaris, com una consultora privada, però amb vocació de servei públic”, resumeix González. Aquest assessorament cobreix tots els àmbits: duanes, fiscalitat, logística, legal, certificacions, estudis de mercat i missions comercials. A la pràctica, el dia a dia ve marcat per casuístiques complexes: "Ens trobem problemes fiscals, jurídics, o amb empreses que ens diuen: "tinc una mercaderia aturada a tal port, a tal aeroport", o "no em despatxen la mercaderia, em falta documentació"", destaca González.
"Els aranzels han vingut per quedar-s'hi"
El compliment normatiu de les empreses, però, no les eximeix d'un altre obstacle estructural: els aranzels. Les guerres comercials han deixat de ser episodis puntuals i s’han convertit en una constant que penalitza directament les exportacions europees. “Els aranzels han vingut per quedar-s’hi”, adverteix González.
"Tant amb l’administració Trump com amb la Biden, els productes europeus han patit increments sobtats de fins al 15%, o fins i tot del 50% en sectors com la química, l'acer (fèrrics), o la farmàcia", assegura. I afegeix: “L'Agència Tributària està fent molts requeriments sobre l'origen de les mercaderies i cada cop ens demana més documentació". Tot plegat obliga a calcular costos amb més prudència i a preparar-se per a escenaris canviants que poden capgirar els marges d’una operació comercial d’un dia per l’altre.
Davant d’aquesta realitat, la diversificació de mercats es presenta com una possible estratègia. “Si no puc vendre a Rússia, a Israel o als Estats Units, la solució demana diversificar mercats”, apunta González. La Unió Europea accelera la signatura d’acords de lliure comerç per obrir noves oportunitats, però la complexitat per a les pimes continua sent elevada. La Cambra insisteix que la clau és no tancar portes i mantenir una estratègia flexible que permeti reorientar-se ràpidament.
Prospectar en temps de pantalles
Quan és preguntat pels canvis en les necessitats de les empreses, González remarca que la pandèmia ha marcat un abans i un després en la manera de prospectar mercats internacionals. El model tradicional, basat en missions comercials grans, viatges grupals i agendes presencials, ha evolucionat. “Amb la pandèmia, ens hem acostumat a resoldre moltes qüestions per videotrucada”, explica González. Ara, plataformes com LinkedIn, portals B2B o eines digitals de cerca permeten iniciar contactes sense necessitat de viatjar. “La manera de prospectar ja no és la mateixa. La gent ja no agafa la maleta i se’n va de missió comercial tant sí com no i sense haver interactuat abans amb potencials clients".
La Cambra de Terrassa aposta per reforçar l’acompanyament personalitzat i per incorporar formacions sobre eines digitals, intel·ligència artificial i metodologia per prospectar mercats des del despatx
Aquest canvi ha transformat també el paper de les cambres. Les missions que abans reunien fins a 25 empreses en un mateix viatge, ja no responen a les necessitats actuals. Tal com puntualitza González, ara cal “enfocar-les d'una manera diferent. Amb agendes individuals, però no grans missions per anar tots al Marroc”. La Cambra de Terrassa aposta per reforçar l’acompanyament personalitzat i per incorporar formacions sobre eines digitals, intel·ligència artificial i metodologia per prospectar mercats des del despatx. “Fem un curs cada tres o quatre mesos sobre la utilització d'eines digitals com la IA i oferim una guia per prospectar mercats internacionals”.
Pel que fa a l’assessorament, González considera que la consultoria “no ha canviat gaire”. El que sí que ha evolucionat és el perfil i el grau de maduresa de les empreses que demanen ajuda. “Si l'empresa es troba en un estadi inicial, són unes consultes; quan ja has començat, en tens unes altres; i quan ja ets una empresa madura, s’obren molts fronts”, afirma. Les preguntes de fons continuen sent les mateixes (mercats, logística, origen, facturació), però les necessitats i la complexitat es multipliquen a mesura que l’empresa s’internacionalitza.