La UGT ha reclamat modificacions a la Llei d'Igualtat per forçar les empreses a tancar l'escletxa salarial de gènere. El secretari general del sindicat a Catalunya, Camil Ros, planteja obligar els empresaris, mitjançant canvis a la norma, a eliminar "qualsevol discriminació laboral", en especial contra les dones.
Ros ha defensat aquesta mesura durant la commemoració del 8M dels representants dels treballadors, en què ha presentat un informe que mostra una reducció de la diferència salarial entre homes i dones al país. Ros avisa, però, que aquesta millora té poc a veure amb la voluntat empresarial. Al contrari, ha estat forçada per la pujada de l'SMI, que afecta més a les treballadores, en tant que moltes més dones cobren a Catalunya el mínim salarial en comparació amb les seves contraparts masculines.
Aquesta dada demostra, tal com afirma Ros, la necessitat "de lleis d'igualtat que obliguin" a les empreses a un tracte equitatiu entre homes i dones al lloc de treball. "Hem d'aconseguir que sigui obligació en el mercat de treball que totes les empreses que discriminen les dones deixin de fer-ho", defensa el líder sindical.
En el marc de la presentació de l'informe Dones i mercat laboral: 10 punts a millorar de la situació laboral de les dones a Catalunya, la secretaria general d'Igualtat i Formació de la UGT a Catalunya, Eva Gajardo ha afirmat que "tant de bo no calgués el 8M", i fos suficient amb les reivindicacions de l'1 de maig, "un dia per a tots els treballadors". La situació de les dones al país, com constata la dirigent, no es dona a aquestes concessions, en tant que continuen patint "desigualtats, discriminacions, assetjament sexual, sexisme i violència" al lloc de treball.
Per tancar l'acte commemoratiu, el sindicat ha llegit un manifest en què reclama diverses polítiques de treball, com l'augment del Salari Mínim Interprofessional al 60% del salari mitjà abans que acabi la legislatura; així com inversions públiques per a les cures de menors, persones grans i persones dependents. En aquest sentit, el sindicat s'ha mostrat crític amb "la manca de conciliació corresponsable i de polítiques públiques que apostin per emancipar l'atenció i les cures" de la responsabilitat exclusiva de les dones.