22
d'Abril
de
2016
Act.
22
d'Abril
de
2016
A Catalunya hi ha 7,5 milions de persones de les quals el 66,3% es declaren lectores. I dins aquest grup, només el 26,4% fa servir el català com a llengua de lectura habitual. En aquest petit microcosmos, el sector editorial en català es defineix en bona part per la presència d'un bon grapat de microeditorials: "En aquest país, excepte Planeta, totes les editorials són petites i independents", sintetitza Joan Sala, que va impulsar l'editorial Comanegra fa uns cinc anys.
Com el cas de Comanegra, la majoria d'aquestes editorials responen a un perfil similar: petites empreses impulsades per una o dues persones de forma vocacional, que en el millor dels casos cobreixen despeses i poden viure "amb modèstia" gràcies a una tasca editorial que té molt a veure amb una passió o un repte personal. "Tots ens guanyaríem millor la vida fent una altra feina", sentencia Sala, en una frase que resumeix un sentiment generalitzat entre els editors catalans.
Però tot i aquests laments unànimement compartits, el cert és que el sector editorial català ha viscut en els darrers anys una revifada significativa. Segons dades de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana-AELLC (que representen el 90% del sector), un 14% dels seus associats són empreses creades fa menys de cinc anys.
La majoria d'editorials independents han nascut plantant cara a una crisi econòmica que afecta no només el sector del llibre sinó el del consum en general. "El sector editorial sempre ha estat en crisi, però sortir en plena crisi té coses bones, perquè la cosa no pot empitjorar i, per tant, si el projecte funciona, només pot anar cap amunt", afirma Aniol Rafel, editor de Periscopi, una editorial nascuda l'octubre del 2012 amb la voluntat d'editar narrativa contemporània de qualitat i en català.
"Vam detectar una mancança, una sèrie d'autors, com David Foster Wallace, que no estaven editats en català", explica Rafel sobre els motius que el van portar a impulsar el seu projecte. Com Sala, també assenyala la dificultat de mantenir-se en un mercat tan petit com el del llibre en català "i més encara quan edites literatura arriscada". "Estem sempre en un abisme", declara, tot i mostrar-se esperançat amb les recents dades que mostren "que el nombre de persones que llegeix en català va en augment. Aquestes petites dades ens fan ser optimistes".
Sala, que a banda d'editor de Comanegra és president de la Setmana del Llibre en Català, explica que després de quatre anys de registrar descensos, l'any 2015 es va tancar amb unes xifres de vendes similars a les del 2014, una altra dada que permet als editors mostrar-se moderadament optimistes.
Estructures mínimes i productes de qualitat
Segons l'AELLC, un 37% del total de les editorials facturen per sota els 100.000 euros euros anuals. Són empreses amb molt poc personal, que funcionen creant xarxes de col·laboradors i complicitats de tota mena. Quines estratègies segueixen aquestes editorials per surar en un oceà tan immens com és el món del llibre? La primera, reduir l'estructura al mínim: "Nosaltres no tenim un edifici de set plantes i només tenim una persona i mitja en plantilla", expliquen des de Periscopi. "Triar molt bé els llibres, no fer-ne més de quatre o cinc a l'any i que estiguin molt ben fets, perquè puguin tenir un llarg recorregut", expliquen a l'editorial Babulinka.
Aquest és un altre exemple de projecte vocacional. La seva promotora, Mar González, tenia experiència com a autora de llibres infantils i juvenils i va "meditar durant molt de temps" la idea d'impulsar una editorial destinada al públic més jove. "M'hi vaig llençar sense saber gairebé res de l'edició, però per sort vaig trobar gent que em va ajudar a tirar endavant". Joan Ramon Armadàs també era escriptor abans d'obrir, fa un any i mig, l'editorial Xandri: "Jo sé el que és que l'editorial et tanqui la porta perquè no ets conegut ni mediàtic, per això vaig impulsar edicions Xandri, per ajudar autors novells que es trobessin en el mateix cas", explica.
Laura Huerga, editora de Raig Verd, va deixar la seva feina a la banca per fer el salt al món editorial: "Vaig agafar els meus estalvis i els vaig donar forma de llibres", resumeix per explicar el canvi que va fer l'any 2011. Aquests editors exemplifiquen molt bé el tipus de perfil de l'emprenedor editorial, mogut en la majoria dels casos per una vocació personal. Però, es pot viure de la vocació? Per Huerga, el secret de l'èxit per a les petites editorials passa pel realisme: "Hi ha molts desequilibris financers i has de saber molt bé en què et gastes els diners. Pensar bé les tirades i ser realista", afirma.
La complicitat dels llibreters
Al costat del finançament, la visibilitat dels llibres és el gran repte al qual s'enfronten els petits editors. "Els llibres mediàtics tenen forma d'arribar al gran públic, però nosaltres tenim molta dificultat per donar-los a conèixer", explica Armadàs. Com fer arribar les seves propostes als possibles lectors que es veuen inundats de novetats?
Per començar, amb productes de qualitat on tan important és el contingut com el continent. "Nosaltres cuidem molt la imatge de l'editorial i el disseny dels llibres, amb una imatge gràfica característica per poder posicionar el llibre a la taula de novetats", explica Aniol Rafel. Laura Huerga explica que Raig Verd també aposta per "llibres singulars, amb edicions molt cuidades". Comanegra, explica Sala, aposta pel "llibre-objecte", amb una oferta eclèctica que presenta obres en caixes i altres formats atractius.
En la difusió dels llibres hi tenen un paper molt destacat els llibreters que, com el sector de l'edició, també ha capejat la crisi i intenta ressorgir amb un model de llibreries de petit format i de proximitat, molt arrelades al territori, que van més enllà de la venda de llibres i actuen com a dinamitzadors culturals.
Aquestes llibreries han fet lloc a les taules de novetats per donar cabuda a l'oferta arriscada i diferent d'aquestes petites editorials, tal com reconeix l'editor de Periscopi: "Hem hagut de teixir complicitats amb llibreters perquè es facin seu el projecte i recomanin els nostres llibres", explica Aniol Rafel. Aconseguir prescriptors, ja siguin periodistes, bloggers, bibliotecaris o llibreters, és una de les accions de màrqueting de guerrilla més eficaces, especialment en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, tal com explica Mar González, de Babulinka.
Internet i les xarxes socials són un altre dels grans aliats dels editors independents que se les han d'enginyar per arribar al seu públic potencial. En aquest sentit, diades com la de Sant Jordi són importants ja no pel volum de vendes, sinó per la possibilitat que les paradetes de llibres els donen de posar cara als seus lectors: "La parada de Sant Jordi et permet arribar al públic al qual no arribes habitualment", diu Armadàs, que com la resta d'editors, assenyala la importància de poder establir una relació directa amb el lector que permeti fidelitzar-los.
Com el cas de Comanegra, la majoria d'aquestes editorials responen a un perfil similar: petites empreses impulsades per una o dues persones de forma vocacional, que en el millor dels casos cobreixen despeses i poden viure "amb modèstia" gràcies a una tasca editorial que té molt a veure amb una passió o un repte personal. "Tots ens guanyaríem millor la vida fent una altra feina", sentencia Sala, en una frase que resumeix un sentiment generalitzat entre els editors catalans.
Però tot i aquests laments unànimement compartits, el cert és que el sector editorial català ha viscut en els darrers anys una revifada significativa. Segons dades de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana-AELLC (que representen el 90% del sector), un 14% dels seus associats són empreses creades fa menys de cinc anys.
La majoria d'editorials independents han nascut plantant cara a una crisi econòmica que afecta no només el sector del llibre sinó el del consum en general. "El sector editorial sempre ha estat en crisi, però sortir en plena crisi té coses bones, perquè la cosa no pot empitjorar i, per tant, si el projecte funciona, només pot anar cap amunt", afirma Aniol Rafel, editor de Periscopi, una editorial nascuda l'octubre del 2012 amb la voluntat d'editar narrativa contemporània de qualitat i en català.
 |
| Membres de l'associació Llegir en català. Cedida |
"Vam detectar una mancança, una sèrie d'autors, com David Foster Wallace, que no estaven editats en català", explica Rafel sobre els motius que el van portar a impulsar el seu projecte. Com Sala, també assenyala la dificultat de mantenir-se en un mercat tan petit com el del llibre en català "i més encara quan edites literatura arriscada". "Estem sempre en un abisme", declara, tot i mostrar-se esperançat amb les recents dades que mostren "que el nombre de persones que llegeix en català va en augment. Aquestes petites dades ens fan ser optimistes".
Sala, que a banda d'editor de Comanegra és president de la Setmana del Llibre en Català, explica que després de quatre anys de registrar descensos, l'any 2015 es va tancar amb unes xifres de vendes similars a les del 2014, una altra dada que permet als editors mostrar-se moderadament optimistes.
Estructures mínimes i productes de qualitat
Segons l'AELLC, un 37% del total de les editorials facturen per sota els 100.000 euros euros anuals. Són empreses amb molt poc personal, que funcionen creant xarxes de col·laboradors i complicitats de tota mena. Quines estratègies segueixen aquestes editorials per surar en un oceà tan immens com és el món del llibre? La primera, reduir l'estructura al mínim: "Nosaltres no tenim un edifici de set plantes i només tenim una persona i mitja en plantilla", expliquen des de Periscopi. "Triar molt bé els llibres, no fer-ne més de quatre o cinc a l'any i que estiguin molt ben fets, perquè puguin tenir un llarg recorregut", expliquen a l'editorial Babulinka.
Aquest és un altre exemple de projecte vocacional. La seva promotora, Mar González, tenia experiència com a autora de llibres infantils i juvenils i va "meditar durant molt de temps" la idea d'impulsar una editorial destinada al públic més jove. "M'hi vaig llençar sense saber gairebé res de l'edició, però per sort vaig trobar gent que em va ajudar a tirar endavant". Joan Ramon Armadàs també era escriptor abans d'obrir, fa un any i mig, l'editorial Xandri: "Jo sé el que és que l'editorial et tanqui la porta perquè no ets conegut ni mediàtic, per això vaig impulsar edicions Xandri, per ajudar autors novells que es trobessin en el mateix cas", explica.
 |
| JR Armadàs signant llibres en la recent Taula d'Escriptors de Sant Cugat. Lali Puig |
Laura Huerga, editora de Raig Verd, va deixar la seva feina a la banca per fer el salt al món editorial: "Vaig agafar els meus estalvis i els vaig donar forma de llibres", resumeix per explicar el canvi que va fer l'any 2011. Aquests editors exemplifiquen molt bé el tipus de perfil de l'emprenedor editorial, mogut en la majoria dels casos per una vocació personal. Però, es pot viure de la vocació? Per Huerga, el secret de l'èxit per a les petites editorials passa pel realisme: "Hi ha molts desequilibris financers i has de saber molt bé en què et gastes els diners. Pensar bé les tirades i ser realista", afirma.
La complicitat dels llibreters
Al costat del finançament, la visibilitat dels llibres és el gran repte al qual s'enfronten els petits editors. "Els llibres mediàtics tenen forma d'arribar al gran públic, però nosaltres tenim molta dificultat per donar-los a conèixer", explica Armadàs. Com fer arribar les seves propostes als possibles lectors que es veuen inundats de novetats?
Per començar, amb productes de qualitat on tan important és el contingut com el continent. "Nosaltres cuidem molt la imatge de l'editorial i el disseny dels llibres, amb una imatge gràfica característica per poder posicionar el llibre a la taula de novetats", explica Aniol Rafel. Laura Huerga explica que Raig Verd també aposta per "llibres singulars, amb edicions molt cuidades". Comanegra, explica Sala, aposta pel "llibre-objecte", amb una oferta eclèctica que presenta obres en caixes i altres formats atractius.
En la difusió dels llibres hi tenen un paper molt destacat els llibreters que, com el sector de l'edició, també ha capejat la crisi i intenta ressorgir amb un model de llibreries de petit format i de proximitat, molt arrelades al territori, que van més enllà de la venda de llibres i actuen com a dinamitzadors culturals.
Aquestes llibreries han fet lloc a les taules de novetats per donar cabuda a l'oferta arriscada i diferent d'aquestes petites editorials, tal com reconeix l'editor de Periscopi: "Hem hagut de teixir complicitats amb llibreters perquè es facin seu el projecte i recomanin els nostres llibres", explica Aniol Rafel. Aconseguir prescriptors, ja siguin periodistes, bloggers, bibliotecaris o llibreters, és una de les accions de màrqueting de guerrilla més eficaces, especialment en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, tal com explica Mar González, de Babulinka.
Internet i les xarxes socials són un altre dels grans aliats dels editors independents que se les han d'enginyar per arribar al seu públic potencial. En aquest sentit, diades com la de Sant Jordi són importants ja no pel volum de vendes, sinó per la possibilitat que les paradetes de llibres els donen de posar cara als seus lectors: "La parada de Sant Jordi et permet arribar al públic al qual no arribes habitualment", diu Armadàs, que com la resta d'editors, assenyala la importància de poder establir una relació directa amb el lector que permeti fidelitzar-los.