La publicació dels resultats anuals concentra els grans titulars d’aquests dies quan parlem de les principals companyies del país, i són presos com el termòmetre de referència per conèixer el seu estat. Però els números no són l’únic criteri per examinar la vàlua de les empreses. Hi ha altres elements de pes, com ara la reputació empresarial, que malgrat ser molt més intangibles, tenen un important pes en la percepció d’aquestes firmes.
És una reflexió que tenen ben clara a Forbes, fins al punt que enguany han decidit publicar un nou rànquing dedicat a aquesta temàtica. Sota el nom Best Reputation, la revista de referència ha escollit les 100 corporacions més ben valorades de l’estat espanyol, una selecció que no es limita exclusivament a empreses locals però que, ja us avancem, lidera un banc d'origen català: CaixaBank.
Per determinar quines firmes entraven al llistat, els impulsors han tingut en compte l’eficiència reputacional, el lideratge dins dels seus sectors específics, la rellevància relativa que tenen respecte a l’exposició habitual del sector, la qualitat del missatge i el volum residual com a criteri d’equilibri. Cinc criteris que busquen identificar aquella empresa que millor ha gestionat la seva narrativa pública durant l’any anterior.
El sector bancari i financer català
El jurat ha triat el banc català amb seu a València per una combinació de múltiples factors. En primera instància, la revista destaca els diversos premis que CaixaBank ha acumulat en banca privada, uns “beneficis rècord” de 5.891 milions el 2025 i el “fort avanç” que ha dut a terme en intel·ligència artificial -el 2024 ja es trobava entre els 50 bancs més avançats del món-, digitalització i nous serveis.
Forbes també destaca la “governança estable” del banc, amb “relleus ordenats” de càrrecs i una “presència creixent” de perfils independents. D’altra banda, es posa en relleu les “campanyes socials massives” empreses pel banc, el suport a l’emprenedoria, la formació i l’acció cultural i la “visió prudent” amb què es controla el creixement orgànic de la institució. “En un context de volatilitat política i regulatòria, sosté una narrativa de solvència, compromís territorial i modernització que consolida la seva posició central en el sistema financer espanyol”, conclou la revista.
La de CaixaBank, en qualitat de guanyadora, és l’única posició del llistat diferenciada de la resta, que s’exposen alfabèticament sense cap altra jerarquia. Del centenar d’empreses, com ja hem mencionat, trobem companyies internacionals com Netflix, Amazon o Samsung, i algunes d’elles amb una presència destacada a Catalunya, com ara AstraZeneca, que l’any passat va estrenar la nova seu de Barcelona, o HP, que va celebrar el 40è aniversari a Sant Cugat. Però també trobem fins a catorze altres firmes d’origen català, fet que remarca la importància del Principat en l’entorn empresarial de l’Estat.
De fet, sense marxar gaire lluny, la Fundació “la Caixa” és una d’aquestes altres catorze empreses seleccionades per Forbes. La revista l’ha escollit pel seu paper “com a actor clau contra la pobresa infantil, l’exclusió social i l’atur vulnerable” gràcies als seus programes d’inserció laboral, educació i beques. També en destaca l’aposta continuada per la “divulgació científica, la cultura i la investigació biomèdica”, les quals projecten “compromís amb el coneixement i el progrés a llarg termini”.
CaixaBank, Banc Sabadell i Occident representen Catalunya en el sector financer al rànquing de 'Forbes'
Dins del sector bancari, trobem una altra entitat escollida per la seva reputació que ha estat una de les grans protagonistes de l’actualitat econòmica de 2025: el Banc Sabadell. Després d’aconseguir defensar-se de l’OPA hostil del BBVA, Forbes considera que l’entitat presidida per Josep Oliu -i de la qual la setmana passada s’anunciava la marxa del director executiu, César González-Bueno- ha aconseguit una “reputació molt sòlida en lideratge, integritat i finances” després d’haver aconseguit defensar el seu “projecte independent”. “Malgrat la pressió borsària i mediàtica, el banc transmet solvència, prudència estratègica i un full de ruta creïble basada en capital, dividend i focus en el client”, assegura la revista. Uns elogis que consoliden la imatge “d’estabilitat, professionalitat i creació de valor a llarg termini” just després de la presentació de resultats de 2025, que tanquen amb beneficis de 1.775 milions d’euros (un 2,8% menys).
Saltant a les assegurances, Occident també és inclosa per Forbes entre les 100 empreses amb millor reputació a l’Estat. L’antiga Catalana Occident, amb seu social a Madrid des de 2017, també ha protagonitzat durant el 2025 una OPA liderada per Incosa, tot i que en aquest cas, exitosa i molt menys mediàtica que la del Sabadell. Aquest moviment, considerat un discret comiat de la borsa, no ha tacat la imatge “d’una asseguradora sòlida, propera i ben gestionada”, segons la revista, que destaca els acords formatius amb col·legis de mediadors i el llançament de productes de salut i benestar més personalitzables. Sumats a la “solidesa tècnica i creixement sostingut” dels darrers resultats econòmics -als resultats fins a setembre havia facturat 4.777,8 milions i generat un benefici de 614,2 milions-, Forbes considera que Occident “transmet estabilitat, professionalitat i ambició responsable”.
La potència de la salut a Catalunya
I si CaixaBank i Sabadell fan valdre el sector bancari català, la salut, una de les grans indústries de Catalunya, no es queda enrere, amb dos grans representants.
El primer d’ells, almenys alfabèticament, és Grifols. Després d’uns anys d’agonia per l’endeutament excessiu i els informes de Gotham City, l’empresa d’hemoderivats ha renascut com l’au fènix durant el 2025, quintuplicant beneficis fins als 304 milions fins al setembre i amb una millora de la qualificació per part de S&P. Per Forbes, la recuperació financera de la companyia assentada a Sant Cugat “consolida el seu perfil reputacional” i ha estat possible gràcies a la concentració de la participació de la família Grífols Roura i a la creació de les comissions “amb pes independent” d’Estratègia i Sostenibilitat, Comunicació i Reputació. A més, la capçalera també destaca el segell Platí d’EcoVadis concedit a la companyia i el reforç que ha fet a la seva activitat innovadora i de diagnòstic.
La segona representant del sector català de la salut és Isdin, que ha encetat l’any amb el nomenament de Nigyar Makhmudova com a nova presidenta no executiva del consell d’administració. L’empresa especialitzada en productes dermatolòfics “conserva una reputació molt sòlida en salut, ciència i sostenibilitat”, segons Forbes, una afirmació que justifiquen amb assoliments com la renovació del certificat B Corp o l’expansió de la iniciativa Bluewave Days per protegir el Mediterrani. En l’àmbit ciutadà, la revista destaca l’aliança amb la Fundación Fero en el programa Juntas contra el cáncer de mama. D’altra banda, també es remarca l’expansió internacional de la firma, especialment als Estats Units, i la innovació en fotoprotecció avançada i serveis dermatològics “pioners”:
De Damm a Codorníu
Un altre dels àmbits amb forta presència a la selecció de Forbes és el de l’alimentació i les begudes. Aquí trobem fins a tres companyies, tot i que una d’elles té la seu al país veí. En primer lloc, la revista escull una Damm que aquest 2026 celebra els 150 anys d’història. La cervesera ha viscut un 2025 d’expansió internacional, amb l’obertura de la primera fàbrica al Regne Unit i plans per Portugal i la Xina. Però un dels aspectes que més es destaca és la seva direcció: Demetro Carceller, director executiu de Damm, va ser reconegut com a millor CEO de 2024 per la mateixa Forbes i com a empresari de l’any per La Vanguardia. Més enllà de noms propis, la revista subratlla les inversions en sostenibilitat de l’empresa, recompensades amb la medalla d’or d’EcoVadis, i el “notable compromís amb l’entorn” a través de l’impuls del reciclatge, acords institucionals i presència cultural i esportiva. “En conjunt, Damm projecta innovació responsable, ambició global i una identitat corporativa molt lligada a Barcelona i al Mediterrani”, conclou.
Damm enceta el 150è aniversari amb el reconeixement de 'Forbes' com una de les 100 empreses de l'Estat amb millor reputació
La segona companyia de l’àmbit de consum és Danone, una empresa amb seu a París des de fa gairebé un segle, però fundada a Barcelona el 1919. El grup havia mantingut una forta presència a Catalunya fins al tancament de la fàbrica de Parets del Vallès el 2024, que finalment l’any passat va ser venuda a Bon Preu. Forbes reconeix que aquest moviment “genera un impacte reputacional mixt” i fa caure el benefici a l’Estat un 38%. Malgrat això, la revista destaca la “innovació, sostenibilitat i desenvolupament territorial” de la companyia de làctics, posant el focus en la “inversió estratègica de 60 milions” que ha suposat el nou hub d’innovació del grup a Aldaia, al País Valencià. També es valora la “presència activa en fòrums”, la divulgació científica i les aliances educatives i tecnològiques de Danone, que “projecten lideratge i innovació responsable”.
El triplet alimentari el tanca una companyia amb gairebé cinc segles d’història, Raventós-Codorníu. En un moment en què l’accionista majoritari del grup de cellers, Carlyle, busca comprador, l’entitat encadena quatre exercicis consecutius de creixement, amb beneficis i ebitda rècords. Forbes considera que el procés de venda “no erosiona la seva integritat ni lideratge”, que observa en la “gestió prudent, professionalitat del seu CEO i qualitat reconeguda dels seus vins”. La revista remarca també el compromís amb el territori amb l’augment d’un 50% de la compra de raïm i el manteniment d’un plus climàtic del 45%. L’aposta per la sostenibilitat ha permès a Raventós-Codorníu aconseguir el segell B Corp, que se suma a altres premis, com l’Ars Collecta, i a l’impuls d’àmbits com l’enoturisme o la digitalització.
La moda i cosmètica de Mango i Puig
Fent el pas al consum no alimentari, Mango i Puig es posicionen dins del llistat de Forbes com a representants catalans dels seus sectors. La primera ha viscut un 2025 complicat, després de la mort del fundador, Isak Andic, i de la transformació en societat anònima per gestionar la transició. Malgrat tot, la revista considera que la companyia ha demostrat “una notable resiliència corporativa”, especialment gràcies al reforç del consell amb “figures d’alt nivell com Helena Helmersson”. I és que més enllà dels canvis en la direcció, la marca va tancar el primer semestre de 2025 amb una facturació de 1.728 milions (un 12% més) i ha rebut reconeixements importants, com la inclusió al World’s Best Companies 2025 de la revista Time o la recent certificació Top Employer 2026.
Per la seva banda, Puig tampoc ho ha tingut fàcil. L’esperada sortida a borsa el 2024 no va reeixir com s’esperava, amb caigudes importants del preu de sortida de l’acció malgrat els bons resultats econòmics del grup. Forbes reconeix que l’empresa cosmètica arriba a 2026 amb un “luxe en construcció” per culpa de la “frustrant” estrena borsària, però amb un creixement positiu, caixa per fer adquisicions i una “clara vocació global i un relat de marca aspiracional molt potent”. “Avui, Puig és un valor d’alt potencial, però amb sensibilitat extrema a expectatives i execució comercial”, sintetitza la revista.
L’excel·lència de les escoles de negoci
Canviant completament de sector, l’educació catalana també es fa un lloc al top-100 de Forbes a l’Estat, concretament, amb dues entitats reconegudes per les formacions en negoci: Esade i Iese. Totes dues presenten posicions destacades en el European Business Schools Ranking de Financial Times.
Sobre Esade, la revista en destaca tres pilars: la internacionalització, el lideratge intel·lectual i el compromís social. Forbes considera que l’escola de negocis catalana “apareix com a actor central del debat econòmic, empresarial i de governança”, amb presència en temàtiques com la IA, els criteris ESG, la innovació del tercer sector o el futur del talent. El reconeixement en rànquings com el citat de Financial Times, els nous programes de formació impulsats i l’elevat percentatge (66%) d’alumnat internacional reforcen la seva “narrativa d’excel·lència acadèmica global”.
Per la seva banda, Iese “atresora una imatge de referent intel·lectual i motor de pensament empresarial” gràcies a les seves anàlisis sobre competitivitat industrial, desregulació europea, productivitat, lideratge o gestió del talent. Forbes remarca l’èmfasi que l’escola posa “en habilitats toves, lideratge confiable, risc geopolític, longevitat, economia blava o IA” i fa valdre la presència de professors, directius i experts d'Iese en fòrums internacionals i mitjans. “En conjunt, projecta una reputació d’excel·lència, rigor, visió global i capacitat per marcar agenda”, consideren els autors.
Infraestructures i energia
La presència catalana al rànquing de Forbes la tanquen dues empreses molt diferenciades, però de sectors claus per al bon funcionament de la societat, com són la construcció i l’energia. Del primer d’ells n’és representant FCC, Fomento de Construcciones y Contratas, que ofereix la imatge “d’una constructora d’infraestructures històrica en plena transició cap a un perfil més verd i global”, assegura la revista. El posicionament de l’empresa ha estat reforçat per la “forta visibilitat” de la presidenta del consell d’administració, Esther Alcocer Koplowitz, però també per l’impuls en residus i valorització energètica de FCC Enviro i pels grans contractes internacionals executats. “Davant del soroll reputacional generat dins del sector, la companyia aferma la idea d’un grup sòlid i consolidat, capaç d’operar amb intel·ligència en un entorn d’alta tensió política, regulatòria i competitiva”, signa Forbes.
Finalment, en l’àmbit de l’energia destaca Naturgy, l’antigament coneguda com a Catalana del Gas, ara amb seu a Madrid. A les portes d’una reconfiguració del consell d’administració i de possibles canvis en l’accionariat, és titllada per Forbes com “un dels grans referents energètics de l’Ibex”. La revista considera que el lideratge del president i CEO Francisco Reynés i el paper de Criteria -que ja té una participació del 26%- aporten “estabilitat” al projecte, que manté la reputació gràcies a la “solidesa industrial a Espanya, l’ambició en la transició energètica i una gestió molt activa de la seva estructura accionarial”.