Exactament en deu anys, la central nuclear de Vandellòs II haurà cessat la seva activitat. El seu reactor, però, serà dels més calents de tot l'Estat aleshores, ja que el govern espanyol ha previst que sigui l'últim a apagar-se en el seu pla de desmantellament nuclear, juntament amb el de Trillo (Guadalajara). A hores d'ara, la data de caducitat és el febrer del 2035. Quatre anys i mig abans (octubre del 2030), a 40 quilòmetres, s'haurà aturat el primer reactor d'Ascó (Ascó I), mentre que el segon (Ascó II) ho farà el setembre del 2032. Per tant, Catalunya té el repte de substituir en una dècada el 59,1% de la producció total del seu mix energètic actual. A Espanya, aquesta xifra baixa al 20%. El motiu té a veure amb la potència nuclear que acumula el nostre territori: amb els tres reactors tarragonins dels set que hi ha a l'Estat, Catalunya concentra gairebé el 43% del total espanyol.
A priori, deu anys pot semblar força lluny en el temps, però el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) del govern espanyol serà esgraonat i començarà ben aviat. En concret, el novembre del 2027, amb l'apagada d'Almaraz I (Càceres). Serà el tret de sortida d'una desescalada que durarà menys de vuit anys. "No he vist mai de la vida desmantellar totes les unitats nuclears en 10 anys", explicava a inicis de setmana Ignacio Araluce, president de Foro Nuclear. Araluce no és un qualsevol: durant una dècada va encapçalar l'Associació Mundial d'Operadors Nuclears (WANO) a París i coneix molt bé, precisament, la primera central nuclear que l'Estat vol desarmar. Va dirigir-la durant 14 anys, durant els quals Almaraz va guanyar l'excel·lència en seguretat per part de la WANO. Així, el dirigent recordava que l'executiu estatal encara és a temps d'aturar el cessament d'activitat. Ara bé, tampoc pot badar, donat que a partir dels dos anys previs al tancament ja no es pot fer marxa enrere, segons els càlculs d'Araluce.
El temps juga en contra del sector, i Foro Nuclear ho sap. Aquesta setmana han organitzat trobades amb premsa i visites guiades a les seves instal·lacions per conscienciar sobre la problemàtica. "L'energia nuclear no emet CO₂, que és un dels pals de paller de la transició energètica", va remarcar el president a inicis de setmana. Ben és cert que fa tres anys, la Unió Europea (UE) va considerar-la "verda". Com a mínim, fins al 2045. Araluce va aprofundir-ne encara més: "Estem al mateix nombre d'emissions que l'energia eòlica, la meitat que la fotovoltaica i molt menys que la resta", va agregar. A més, va mostrar-se molt escèptic pel que fa al calendari que marca el PNIEC en recordar que "en cinc anys s'haurà de fer el mateix que en els últims trenta". És a dir, el gremi té clar que no arribarem a temps ni de substituir l'aportació de les nuclears ni d'emmagatzemar com cal l'energia.
El cor de l'energia catalana és verd... nuclear
Per aquesta raó, conèixer Vandellós II suposa una bona oportunitat per descobrir les interioritats del sistema elèctric català. Entre aquesta central i les dues plantes d'Ascó van generar un 8,8% de tota l'electricitat a Espanya el 2024, amb només el 2,4% de la potència instal·lada. Com dèiem, a Catalunya la xifra de producció es dispara al 59,1%.
Tanmateix, el més rellevant és el dèficit que existeix entre oferta i demanda, tot i la gran aportació de les nuclears al mix. L'any passat, a casa nostra es van produir 37,5 TWh d'electricitat entre totes les modalitats, pels 44,1 TWh que hi va haver de demanda. Això va provocar que el territori hagués d'importar de fora el 15% de l'energia consumida. Amb tot, Araluce va pronosticar que Catalunya "tornaria a l'edat de pedra" si tanqués els tres reactors. El motiu? Ara com ara veu impossible substituir els 22 TWh que produeix la nuclear (dels 37,5 TWh totals). I més en un entorn de dèficit energètic com el que presenta la fotografia actual.
És curiós, però, que malgrat aquest desequilibri que tant preocupa a Foro Nuclear, la demanda fa anys que s'ha aplanat. Catalunya encara no ha recuperat els nivells previs a la pandèmia, un fet que Araluce atribueix, en part, a la guerra d'Ucraïna i com va "calar" entre la població la necessitat d'estalviar energia. En el cas de les nuclears, si mirem una dècada enrere, la demanda només ha crescut un magre 0,3%: del 50% del 2015 hem passat al 50,3% el 2024.
Fukushima, un abans i un després
Més enllà de les dades, visitar Vandellòs II serveix per confirmar i desmuntar moltes teories. Entre aquelles que es ratifiquen es troba l'autonomia: una central nuclear funciona ininterrompudament durant el període d'un any i mig. Bé, tret d'escenaris extraordinaris com l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril. Aleshores, Vandellòs també va caure i va trigar 31 hores a tornar a operar amb normalitat. Pot semblar molt, però, en realitat, va ser la primera planta de tot l'Estat que es va reconnectar a la xarxa elèctrica. Mentrestant, va treballar amb uns potentíssims generadors dièsel que només van necessitar deu segons per engegar-se, amb una autonomia d'un mínim de 30 dies.
Passats els 18 mesos del cicle de funcionament, es duu a terme una recàrrega. Paulo Santos, director general de l'Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (ANAV) -que s'encarrega de gestionar les plantes-, explica que són dies de "feina molt intensa", on arriben a contractar 1.078 treballadors addicionals. En total, el recanvi s'allarga entre 35 i 46 dies. Bàsicament, consisteix a renovar un terç del combustible nuclear del reactor, amb 60 elements d'urani enriquit al 4,75%. Una tasca molt delicada. A hores d'ara, Ascó II està aturada precisament per efectuar aquest procés, mentre que a Vandellòs II li tocarà a finals d'any (actualment, opera al 99,65% de la seva potència).
El segon element que es pot validar amb una visita a una central com Vandellòs és la seva seguretat. Aquí, tota precaució és poca. Ja ho diu Araluce: "Si hi ha un accident a una central nuclear de qualsevol part del món, ens afecta a totes". És tan cert com potser injust. D'aquí els estrictes controls que hi ha als voltants i a l'interior, on la guàrdia civil disposa de caserna pròpia. Fins i tot, els empleats han de passar un control d'alcoholèmia i de drogues abans d'incorporar-se al seu lloc de treball. Protocols a una banda, la gran prioritat és protegir-se davant d'un escenari extrem. La planta fa un simulacre anual en cas de catàstrofe, mentre que cada lustre la Unitat Militar d'Emergències (UME) també assaja com seria el desplegament d'efectius i vehicles arreu de la planta.
L'incendi de la central nuclear de Fukushima va suposar un punt d'inflexió en aquest apartat. Després d'aquell 11 de març de 2011, les centrals nuclears van haver de treballar per incorporar encara més capes de seguretat. A Vandellòs n'hi ha tres per cada escenari de risc, moltes d'elles reforçades any rere any. El passat 2024, la inversió de les instal·lacions d'ANAV va enfilar-se als 100,5 milions d'euros, una quantitat considerable, però clarament inferior a l'aproximat de 130 milions anuals dels anys immediatament posteriors a la catàstrofe japonesa.
Què es va fer amb tots aquests diners? Entre altres coses, construir dos búnquers d'uns vuit milions d'euros cadascun. A l'ANAV li diuen Centre Alternatiu de Gestió d'Emergències (Cage) i estan situats als afores de cada una de les plantes catalanes. El d'Ascó té capacitat per a 120 persones i és el més gran, ja que ha d'acollir treballadors dels dos reactors. El de Vandellòs pot guardar 70 empleats durant tres dies. En visitar els seus interiors, on no hi ha cap finestra i els telèfons són satel·litaris, crida l'atenció com tot està a punt per a l'apocalipsi. Hi ha un rebost ple d'aliments, ordinadors, matalassos, mantes... Tot encabit en un enorme bloc de formigó capaç de resistir un terratrèmol.
Arran de la tragèdia de Fukushima, l'ANAV ha invertit en centenars de milers d'hores de formacions i desenes de guies pràctiques que els seus treballadors han de seguir
Al Cage no només es pot descansar, sinó que també hi ha sales de reunions i fins i tot una cambra des d'on es pot tenir accés a la sala de control del reactor nuclear. No és com operar a la sala de màquines convencional, però sí que es poden dur a terme maniobres d'emergències. Novament, tot plegat està relacionat amb Fukushima, on un tsunami va deixar aïllada la planta nuclear i no es va poder controlar. Arran d'aquella tragèdia, l'ANAV ha invertit en centenars de milers d'hores de formacions i desenes de guies pràctiques que els seus treballadors han de seguir. Perquè, com dèiem, tota precaució és poca.
"Cada cop menys hi treballa menys gent"
Un cop confirmades algunes teories, toca desmitificar d'altres. A la central nuclear de Vandellòs, molts treballadors passegen sense equip de protecció. És la imatge que ens trobem a les oficines o la sala de control, situada a l'edifici de contenció. Aquí es troba el cor d'aquest enorme complexe que mira al mar. Només quatre enginyers hi treballen entre els tres torns de vuit hores amb retens, els quals han d'arribar en menys d'una hora si se'ls requereix. Tots ho fan amb camisa i texans.
"Sabria dir-vos per a què serveix cada botó de la sala amb els ulls tancats", apunta en Raúl, un dels responsables del torn matinal. I és que més enllà de l'enginyeria, aquells que vulguin optar a gestionar la central s'han de sotmetre a una formació "molt dura", amb un examen cada divendres. Han de memoritzar diagrames, mapes i qualsevol detall minúscul del reactor. En detallar la complexitat de la tasca, en Raúl assenyala una prestatgeria carregada de llibres i carpesans gruixuts. "Tot això m'ho he de saber de memòria", insisteix.
Qui vulgui optar a operar la sala de controls d'una central nuclear, ha de sotmetre's a formacions amb exàmens setmanals que obliguen a treure una nota mínima de vuit sobre deu
La nota d'aprovació de cada examen és de vuit punts sobre deu. Tot el que estigui per sota del notable es considera suspens. Un cop superades les formacions setmanals, arriba l'examen final de l'estensíssim contingut. Aquesta prova correspon al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) espanyol, i novament obliga a tenir una nota de mínim un vuit sobre deu. En aquesta ocasió, però, hi ha una complicació afegida: si l'alumne suspèn, no es pot presentar mai més. "Tot i això, es poden reubicar en altres càrrecs a la planta", matisa Paulo Santos.
D'altra banda, els examinadors són implacables. Per exemple, en Raul explica que l'any 2017 tota una promoció sencera va quedar-se fora. "No els tremola el pols", apunta. A més, en cas d'aprovar, la llicència només és vàlida per operar a la planta nuclear que s'hagi aplicat. És a dir, qui sigui apte per gestionar Vandellòs II no ho seria a Ascó I o II si no passés novament tot el procés.
El fet que el govern espanyol estigui preparant un desmantellament nuclear "sense precedents" ha desanimat els treballadors. "Encara hi ha candidats, però cada cop menys", lamenta un Raúl que confia que "hi hagi una mica de sentit comú" i l'executiu estatal freni els seus plans de tancament. De moment, regna la ressignació.
Molts interrogants i un xic d'optimisme
Aquest 2025, Vandellòs II farà 37 anys de vida i des de l'ANAV consideren que les centrals nuclears "estan dissenyades per tenir molta més vida útil". En concret, Santos recorda que Ascó I, que té 42 anys, és bessona d'una central a Virgina (Estats Units) anomenada North Ana. Aquesta planta està dissenyada idènticament que la tarragonina i ja té llicència per operar 80 anys més.
Mentrestant, a l'Estat, Araluce va cridar aquesta setmana a "replantejar la situació". Des de Foro Nuclear esperen un gest per part del govern espanyol en forma de rebaixa d'impostos abans de seure a negociar. Si l'apagada elèctrica ha canviat o no la perspectiva de Sánchez roman un misteri. De moment, a Vandellòs hi ha cert marge per continuar treballant una dècada més i planifiquen com si no s'hagués dictaminat cap tancament.
Ara bé, hi ha aspectes que preocupen, com ara l'emmagatzematge del combustible. Tot el que ha consumit la planta de Vandellòs II es troba ara mateix dipositat en una piscina de la mida d'una pista de bàsquet, dins de les mateixes instal·lacions. Allà s'haurà de quedar fins al 2073, quan entrarà en vigor el primer Magatzem Geològic Profund (AGP, per les sigles en castellà). En el cas de les plantes tarragonines serà uns 40 anys després del tancament.
"El que no es pot fer és desmantellar i no recollir", protesta un Araluce que alhora indica que des de la UE s'està exigint fer-ho cap al 2050. Inicialment, el govern espanyol havia explorat la idea de crear un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) a Villar de Cañas (Cuenca), però finalment va suspendre el projecte a causa del rebuig social. D'aquesta manera, la desescalada nuclear completa no es preveu fins a finals de l'actual segle. Aleshores, es parlarà de green field, com fan als Estats Units quan es tanca una central, es recull tot i es deixa l'ecosistema tal com estava abans d'instal·lar-s'hi. L'altra opció és donar-li una segona oportunitat a l'energia nuclear. Vandellòs i Ascó lluitaran per continuar bategant fins al final.