• Empresa
  • Venga, la primera ‘fintech’ catalana amb el segell MiCA que vol apropar les criptomonedes

Venga, la primera ‘fintech’ catalana amb el segell MiCA que vol apropar les criptomonedes

La plataforma acumula prop de 35.000 usuaris en tres anys i ja cerca establir aliances amb la banca tradicional

Michael Stroev, fundador de Venga, i diversos treballadors de la companyia | Cedida
Michael Stroev, fundador de Venga, i diversos treballadors de la companyia | Cedida
Carlos Rojas | VIA Empresa
Director
19 d'Agost de 2026 - 04:55

Els criptoactius continuen avançant amb pas ferm a les nostres vides. L'any passat, de mitajana, els catalans van destinar prop de 4.000 euros a aquest producte, que és encara més popular al conjunt de l'Estat (4.900 euros), d'acord amb un estudi elaborat per la plataforma Criptan. Ben cert és, però, que les criptomonedes no gaudeixen encara de bona fama. La volatilitat i —fins fa poc— escassa regulació convertia aquest món en un sector marginat a les finances pels riscos que presentava. Precisament per posar llum a la foscor va néixer Venga, una fintech fundada el setembre de 2023 a Barcelona que no només actua com a exchange, sinó que també s'assegura que els seus usuaris aprenguin el que fan. I en català.

 

El seu CEO i cofundador, Michael Stroev, va mudar-se a la capital catalana l'any 2020. Aleshores, ja era un apassionat de les tecnologies de cadenes de blocs (blockchain), i va decidir barrejar la seva expertesa amb el desig de crear un projecte "per a Barcelona, i no a Barcelona", tal com defineix ell mateix. Al cap de tres anys, el resultat va ser una aplicació que aspira a esdevenir "líder" tant en compravenda de criptomonedes com en referència informativa. "L'educació i la tecnologia continuen sent una barrera d'entrada per a la gent que vol començar a comprar criptomonedes o entendre l'espai", admet Stroev en una conversa amb VIA Empresa.

L'objectiu de l'empresari és fer que la gent s'interessi per tot allò relacionat amb el blockchain. Per això aquest plantejament de ser més que un portal de compravenda de criptomonedes. "Malauradament, molta gent encara les veu de manera negativa", lamenta. A més del desconeixement, també atribueix la culpa als mitjans de comunicació per posar l'accent en la "part fosca" als seus inicis, és a dir, quan molts criminals van aprofitar l'anonimat de les criptomonedes per dur a terme transaccions d'ètica i legalitat qüestionable, o directament blanqueig de capitals.

 

Venga defensa que aquell inici —el qual, diu Stroev, no va ser exactament així— ha quedat enrere definitivament. Tanmateix, les conseqüències encara es fan notar entre la ciutadania. "Per aquesta raó són tan importants l’educació, la localització, parlar el mateix idioma que la gent i explicar-los per què haurien d’invertir en criptomonedes", insisteix. Al web de Venga hi ha un bloc que s'actualitza diàriament amb informació pràctica pels usuaris. A més, també són molt actius a Instagram i YouTube, on busquen arribar al públic amb contingut molt similar al que consumeix l'audiència jove.

La Llei MiCA, un abans i un després

Però no hi ha cap campanya de màrqueting i comunicació tan potent com l'episodi que es va produir el passat 1 de juliol. Aquell dia, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va atorgar a Venga una llicència per operar a la Unió Europea (UE). És la coneguda llicència MiCA, derivada d'una llei homònima, la qual Brussel·les va impulsar per certificar la seguretat dels diferents portals de criptoactius.

Menys d'un 10% dels proveïdors existents el 30 de juny van sobreviure a l'endemà. Es va reforçar la protecció de l'usuari, la custòdia dels criptoactius i la vigilància de pràctiques de manipulació de mercats, entre altres requisits. Tots ells, però, imposaven exigències molt estrictes, precisament amb la intenció de netejar la brutícia que tant lamenta Stroev. L'enrenou va provocar que gegants com Binance, l'exchange líder al món, no aconseguissin la llicència.

"O l'aconseguíem, o bé havíem de tancar o traslladar-nos a una altra jurisdicció", explica el dirigent. Així i tot, assegura que mai no s'hauria mogut de Catalunya, perquè des del principi va ser el seu "enfocament principal". Aquells van ser uns mesos "molt estressants" per Storev i per la vintena de treballadors que ocupa l'empresa emergent; tanmateix, avui aquesta certificació li ha canviat la cara al negoci. "Hem registrat una entrada substancial d’actius a Venga des d'aquell dia, i encara dura", apunta Stroev, qui preveu que l'allau d'altes s'estengui durant la tardor a causa de les vacances d'estiu.

Venga disposa d'una base de prop de 35.000 usuaris, els quals poden començar a invertir a partir dels 12 euros

Actualment, disposen d'una base de prop de 35.000 usuaris, els quals poden començar a invertir a partir dels 12 euros. La plataforma es reserva una comissió del 0,8% pel que fa a l'execució d'ordres i operacions de venda, mentre que per una transferència bancària per a liquidar la moneda fiduciària la comissió varia des d'1 a 10 euros, en funció del volum que generi la transacció (fins a 10.000 euros).

De moment, la companyia prefereix no desvelar xifres de facturació. Segons el CEO, la prioritat és trobar "tracció": "Tan bon punt en veiem, podem invertir més. Per tant, si veiem tracció i invertim més, això significa que el nostre objectiu de ser rendibles s'ajornarà". Afirma que és una "perspectiva compartida" al sector fintech, i que es calcula a partir del nombre d'usuaris, creixement, volum d'inversió i d'intercanvi, a més dels productes contractats. 

Un futur braç a braç amb la banca tradicional

L'autorització MiCA ha fet enlairar el projecte també en un altre sentit, i és la relació amb el sector financer tradicional. Des que van obtenir la llicència, Venga assegura que ha començat a parlar amb molts bancs tradicionals perquè actuïn com a entitats de crèdit on dipositar els fons dels seus usuaris en moneda fiat, a més d'altres serveis. "Ara mateix s'han convertit més en socis potencials que no pas en una altra cosa, però abans no podíem treballar amb ells", recorda Stroev. La seva relació anterior es limitava a proveïdors de banking as a service que fossin, a més, amables amb els portals de criptoactius.

La plantilla de Venga, durant una sortida per Barcelona | Cedida
La plantilla de Venga, durant una sortida per Barcelona | Cedida

Forjar aliances amb grans entitats bancàries de l'Estat i estrangeres entra en el full de ruta de l'entitat, juntament amb una expansió gradual del negoci. La prioritat ara, però, és desenvolupar més productes i funcionalitats que havien guardat al calaix mentre esperaven el vistiplau MiCA. "Serà tot allò que els nostres usuaris realment necessiten, coses que els permetran invertir en criptomonedes, informar-se fàcilment sobre allò en què estan invertint i, en definitiva, prendre decisions", avança el dirigent.

Un millor coneixement, defensa Stroev, parteix de les preguntes correctes. I segons el seu parer, la primera és decidir amb quina criptomoneda es vol començar a invertir. Tot plegat és el que vol continuar fomentant Venga, un cop ha assumit de totes totes la responsabilitat de ser una plataforma de gestió de criptoactius referent a Catalunya.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara